Hemorroide

Les hemorroides (pres del grec αἱμοῤῥοίδες), popularment morenes, és una malaltia que consisteix en la dilatació d'una vena de l'anus o del recte. Pot ser causada per diversos motius, estant alguns dels més habituals el restrenyiment, l'embaràs, l'obesitat, la falta d'exercici, etc. A part de les molèsties locals, les complicacions més freqüents són el sagnat i la trombosi. És una afecció que es tracta amb medicaments o intervenció quirúrgica.

Hemorroide

Tipus i localització habitual de les hemorroides.
Tipus	malaltia de l'aparell digestiu, varices pelvianes, trastorn anorectal, malaltia anal, trastorn cutani i malaltia
Especialitat	cirurgia general i digestiva
Clínica-tractament
Medicació benzocaïna, cortisol, Fenilefrina, pramocaïna i Euphorbia prostrata
Classificació
CIM-11	DB60
CIM-10	K64
CIM-9	455 i 455.8
CIAP	K96
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0113826
DiseasesDB	10036
MedlinePlus	000292
eMedicine	195401 i 775407
Patient UK	haemorrhoids-piles-pro
MeSH	D006484
UMLS CUI	C0019112
DOID	DOID:9746

Classificació

Unes hemorroides externes

Hi ha dos tipus d'hemorroides, externes i internes, que es diferencien per la seva posició respecte a la línia dentada o anorectal:

Externes

Són aquelles que es produeixen per sota de la línia dentada. Són propenses a la trombosi i al sagnat.

Internes

Són aquelles que es produeixen per sobre de la línia dentada. Ja que aquesta zona no té receptors del dolor, les hemorroides internes no solen ser doloroses i la majoria de les persones no són conscients que les tenen. Les hemorroides internes, però, poden sagnar quan s'irriten. Sense tractar les hemorroides internes poden donar lloc a dues formes: les prolapsades i les estrangulades.

Les hemorroides internes poden ser més qualificades pel grau de prolapse:

• Grau I: Sense prolapse.
• Grau II: Prolapse en defecar, però es redueix de forma espontània.
• Grau III: Prolapse en la defecació i es redueix manualment.
• Grau IV: Sempre està prolapsada i no es pot reduir de forma manual.

Causes

Diferents factors les poden ocasionar incloent-hi:

• Funcionament intestinal irregular (restrenyiment o, més rarament, diarrea).
• L'augment de la pressió intraabdominal (esforç prolongat, ja sigui en la defecació per restrenyiment o per exercici físic).
• La nutrició (per una dieta baixa en fibra), que predisposarà al restrenyiment esmentat.
• L'embaràs - la pressió del fetus sobre l'abdomen i els canvis hormonals fan que els vasos hemorroïdals s'engrandeixin. El part també condueix a un augment de la pressió intraabdominal. El tractament quirúrgic rares vegades és necessària, ja que els símptomes solen desaparèixer després del part.
• Una predisposició genètica (com pot ser l'absència de vàlvules dins de les venes hemorroïdals).
• L'envelliment.
• L'obesitat.
• Estar assegut per llargs períodes.
• La falta d'exercici.

Tractaments

Miniatura anglesa del segle xi. A la dreta es veu una operació per extirpar les hemorroides.

Tractament conservador

Consisteix típicament en l'augment del consum de fibra en la dieta, i de líquids per via oral per mantenir la hidratació, l'ús d'antiinflamatoris no-esteroidals (AINEs), l'aplicació de banys de seient, i el repòs. L'augment de la fibra ha demostrat millorar els resultats, i es pot aconseguir mitjançant canvis dietètics o el consum de suplements de fibra.

Tot i que estan disponibles al mercat molts agents tòpics i supositoris per al tractament de les hemorroides, hi ha poca evidència per donar suport al seu ús. Els preparats que contenen glucocorticoides no han de ser utilitzats per més de 14 dies, ja que poden causar aprimament de la pell. Els protectors per a la pell, com ara la vaselina o crema d'òxid de zinc poden reduir potencialment les lesions i la picor.

Mètodes d'ablació o fixació no quirúrgics

Lligadura amb banda elàstica

És un procediment en què s'aplica una banda elàstica sobre una hemorroide interna per sobre d'almenys 1 cm de la línia dentada per tallar el subministrament de sang. En uns 5-7 dies, l'hemorroide seca cau. Si la banda es col·loca massa a prop de la línia dentada, es produeix un intens dolor immediatament després de la col·locació. S'ha trobat una curació al voltant del 87%.

Escleroteràpia

Consisteix en la injecció d'un agent esclerosant, com ara el fenol, en l'hemorroide. Això fa que les parets de la vena es col·lapsin i l'hemorroide es marceixi. La taxa d'èxit als quatre anys després del tractament és del 70%.

Mètodes de cauterització

Mètodes de cauterització com ara la fotocoagulació amb infrarojos han demostrat ser eficaços per a les hemorroides.

Hemorroidectomia

L'extirpació quirúrgica de les hemorroides s'utilitza només en casos greus. Sol comportar dolor significatiu després de l'operació i en general requereix 2-4 setmanes de recuperació.