Jean-Charles de Borda

Jean-Charles, chevalier de Borda (Dacs, 4 de maig de 1733París, 19 de febrer de 1799) va ser un físic, mariner i matemàtic francès. El seu cognom apareix inscrit a la torre Eiffel

Plantilla:Infotaula personaJean-Charles de Borda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Charles, chevalier de Borda
(fr) Jean-Charles de Borda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1733 Modifica el valor a Wikidata
Dacs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1799 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
93è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1796 – 1797
← Pierre-Simon LaplaceCharles-René de Fourcroy → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrancesa
FormacióPrytanée National Militaire
Collège Henri-IV de La Flèche Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica
Membre de
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCavaller Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Borda nasqué a Dax i els seus progenitors foren Antoine de Borda i Jeanne‐Marie Thérèse de Lacroix.[1] Enginyer militar, el 1756 Borda va escriure una Mémoire sur le mouvement des projectiles. Va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1764.

Borda va ser mariner i científic, i va estar un temps al Carib comprovant els avenços en els cronòmetres. Entre 1777 i 1778, participà en la guerra de la Independència dels Estats Units. A la tornada a França, va ser nomenat Inspector de la Construcció Naval el 1784 i, ajudat per l'arquitecte naval Jacques-Noël Sané, el 1786 introduí un gran programa de construcció de vaixells.

El 1770, Borda formulà un sistema de votació, que es coneix com el "compte de Borda", el qual va ser usat per l'Acadèmia francesa de Ciències per escollir els membre fins que Napoleó va fer adoptar un que havia ideat ell mateix, després d'haver estat elegit president d'aquesta Acadèmia el 1801. El sistema de Borda encara es fa servir en algunes institucions i serveix de base d'altres sistemes de votació.

El 1778, publicà un mètode lunar per calcular la longitud geogràfica, mètode que utilitzà l'expedició de Lewis i Clark.

També va contribuir a la construcció del metre estàndard, la base del sistema mètric que correspon als mesurament fets per Delambre.

 
Cercle de reflexió mostrat al muesu naval de Toulon

Com a fabricant d'instruments, millorà els cercles de reflexió inventats per Tobias Mayer) i el cercle de repetició inventat pel seu ajudant, Étienne Lenoir). Aquest darrer va ser utilitzat per a mesurar l'arc meridià entre Dunkerque i Barcelona pels científics Delambre i Méchain.

Taules de logaritmes[2]

modifica

Amb l'adveniment del sistema mètric després de la Revolució francesa es va decidir que un quart de cercle s'hauria de dividir en 100 graus en lloc de 90 i els graus en 100 segons en lloc de 60 segons. Això va requerir el càlcul de taules trigonomètriques i els seus logaritmes per tal de mesurar angles en el nou sistema.

Borda construí instruments per mesurar angles en les noves unitats. Tir taules de logaritmes de sinus, secants i tangents.

També hi ha l'equació Borda–Carnot

Durant la Revolució francesa també es va dividir el dia en 10 hores de 100 minuts cadascuna, el calendari revolucionari francès va ser abolit per Napoleó l'any 1806, però el cercle de 400 graus continua viu en el grau centesimal.

  • Cinc vaixells francesos s'anomenen "Borda" en el seu honor.
  • El cràter Borda de la Lluna.
  • L'asteroide 175726 s'anomena Borda.
  1. Hockey, Thomas. The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Publishing, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0 [Consulta: 22 agost 2012]. 
  2. Tables Trigonométriques Décimales ou Table des Logaritihmes des Sinus, Sécantes et Tangentes, Suivant la Divisiondu Quart de Cercle en 100 degrés, du Degré en 100 Minutes, et de la Minute en 100 Secondes revues, augmentées et publiées par J. B. Delambre, Paris, AN IX (1801), L'Imprimerie de la République

Referències

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Charles de Borda» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mascart, Jean. La vie et les travaux du chevalier Jean-Charles de Borda (1733–1799): Épisodes de la vie scientifique au XVIIIe siècle (en francès). 2a edició. Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 2000. ISBN 2-84050-173-2. 
  • Gillmor, C.Stewart. «Borda, Jean-Charles». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 maig 2015].

Enllaços externs

modifica