Joan Montserrat i Archs
Joan Montserrat i Archs (Barcelona, 1 de novembre de 1844 - Barcelona, 26 d'octubre de 1895), fou un metge, científic, escriptor, traductor i felibre català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1844  Barcelona |
| Mort | 26 octubre 1895 (50 anys) Barcelona |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1888 – 1890 ← Àngel del Romero i Walsh – Rafael Puig i Valls → | |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, traductor, filòleg, metge, poeta, botànic |
| Membre de | |
Biografia
modificaEstudis
modificaEstudià arquitectura i ciències, i va aprendre el llatí, el grec, l'àrab, l'hebreu, l'anglès, el francès i l'alemany.
Es llicencià en medicina, a Barcelona, l'any 1873. Durant els seus estudis treballava a la farmàcia Ferrer, de la Plaça del Pi, de Barcelona.
Activitat professional i científica
modificaFou col·laborador de Marian Aguiló en l'àmbit de la filologia, de Joan Vilanova en la seva obra "Creaciòn. Historia Natural", i d'Antoni Ciprià Costa pel que fa a la flora de Catalunya.
Obtingué la plaça de metge municipal, per oposició.
Fou responsable del butlletí meteorològic de "La Renaixensa".
El 1884, durant la cinquena pandèmia de còlera es desplaçà a Marsella, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, per a estudiar el còlera, on va emportar-s'hi a Jaume Ferran, amb qui l'unia una estreta amistat, qui arran d'aquesta expedició va crear una vacuna contra dita malaltia.[1] El 1885, per encàrrec també del municipi, feu un estudi de les aigües potables de Barcelona.
Fou un defensor de l'ús del microscopi per a la investigació histològica i botànica.
Col·laborà a la publicació Archivos de Cirugía, gràcies a la seva amistat amb el metge Josep de Letamendi.
Activitat literària i humanística
modificaFou membre del Consisori dels Jocs Florals i cofundador de la societat La Jove Catalunya. En la polèmica lingüística sorgida en el si dels Jocs Florals el 1875,[2] s'alineà amb les tesis de Marian Aguiló.
En el Primer Congrés Catalanista, fou partidari de les tesis d'Àngel Guimerà i s'enfrontà amb Valentí Almirall.
Fou col·laborador de les publicacions "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", el "Calendari Català" i "Lo Gay Saber".
Fou Vicecanceller general del Felibritge, essent nomenat "Felibre Majorau".
Càrrecs acadèmics
modificaSecretari de la Societat Botànica Barcelonesa (1872).
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1888-1990)[3]
Obres
modificaUna versió seva, en català, de les "Odes Messèniques", de Tirteu, fou premiada a Montpeller, el 1878.
Col·laborà, amb poesies seves, a l'almanac del "Calendari Català" (anys 1868, 1869, 1871 i 1879), a "Lo Gay Saber" (1868), "Archivos de Cirugía", "Los Niños" i "Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
Traduí al català el poema eròtic "Los Petons de Joan Segon" de l'holandès Joan de Nicolau.
Traducció de la Ilíada
modificaMontserrat i Archs traduí al català la Ilíada, en prosa, si bé només n'ha pervingut part del Cant XVIII.
Referències
modifica- ↑ Joncour, Marie-Claude «Las cuatro epidemias de cólera ibservadas en Barcelona durante el siglo XIX, y las consecuencias que tuvieron en las relaciones portuarias Barcelona-Marsella». Anales de medicina y cirugía, vol.LV, n.242, octubre-desembre 1975, p.302.
- ↑ Vegeu "La polèmica dels plurals en -es en els Jocs Florals de 1875". Publicacions de l'IEC.
- ↑ Vegeu relació de Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts a la seva pàgina web Arxivat 2013-06-01 a Wayback Machine.
Bibliografia
modifica- "Montserrat i Archs, Joan", a Josep M. Calbet i Daniel Montañà, "Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906)", pàg. 114. Cossetània Edicions, 2001 ISBN 8495684055. Disponible parcialment en línia a Google books.
Enllaços externs
modifica
- "De Troia a Ítaca". «Transcripció de la traducció de Joan Montserrat de la Ilíada (versos 356 a 617 del Cant XVIII).» (html). [Consulta: 14 gener 2015].