Khi d'Hèrcules (χ Herculis) és un estel a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +4,62.[8][9] S'hi troba a 52 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicKhi d'Hèrcules
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G0 V Fe-0.8...[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra15,8975 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,62 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.003 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi62,9028 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)629,541 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)438,839 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−56,072 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 52m 40.541s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)42° 27' 5.4629''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,366[7] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada7,4 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J15524052+4227052 (2MASS)
HD 142373 (Henry Draper Catalogue)
HIP 77760 (Catàleg Hipparcos)
HR 5914 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 15509+4235 (IRAS)
SAO 45772 (Catàleg SAO)
GJ 602 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
χ Her (nomenclatura de Bayer)
ASCC 413830 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+42 2648 (Bonner Durchmusterung)
FK5 1416 (FK5)
GC 21340 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9153 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 77760 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2672 (JP11)
LFT 1229 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3127 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1552+4227 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 14709 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 3571 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 41439 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 3596 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3596.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 998 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 55019 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2244 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SPOCS 674 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
TD1 18659 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3057-2021-1 (Catàleg Tycho)
UBV 13499 (UBV)
uvby98 100142373 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
Ci 20 950 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
WEB 13156 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1384195086792268800 (Gaia Data Release 2)
1 Her (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 157364190 (TESS Input Catalog)
Gaia DR3 1384195086792268800 (Gaia DR3)
AG+42 1368 (AGK3U)
UBV M 21020 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Khi d'Hèrcules és una nana groga de tipus espectral F8Veu. La seva temperatura efectiva, 5.840 K, és notablement més baixa que el que caldria esperar per a un estel de la seva classe espectral, probablement a causa del seu baix contingut en metalls.[10] La seva abundància relativa de ferro és només un terç de la del Sol ([Fe/H] = -0,47), però altres elements com alumini, manganès i estronci són encara més escassos. Entre aquests cal destacar el coure, el contingut relatiu del qual equival a una desena part del solar. Per contra, el samari i sobretot l'europi són «sobreabundants» en relació al Sol.[11]

Khi d'Hèrcules és unes 3 vegades més lluminosa que el Sol i té un diàmetre un 70% més gran que el diàmetre solar. La seva massa pot ser un 15% major que la massa solar, i hom pensa que és un estel vell amb una edat de més de 8.000 milions d'anys.[10] L'àmplia evidència d'activitat magnètica així com la mesura de la seva velocitat de rotació, 0 km/s, suggereix que Khi Herculis efectivament gira sobre si mateixa però que el seu eix ha d'estar apuntant gairebé cap a nosaltres.[9] No hi ha evidència de planetes, difícils de detectar per variacions en la velocitat radial si el seu eix ens apunta, però tampoc existeix evidència de cap disc circumestel·lar anàleg al cinturó d'asteroides del sistema solar. La seva edat, el seu baix contingut metàl·lic i la seva alta velocitat relativa respecte al Sol (80 km/s), suggereixen que Khi Herculis és una visitant provinent d'una altra part de la galàxia.[10]

Referències

modifica
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. Afirmat a: SIMBAD.
  8. «Chi Herculis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 «Chi Herculis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 2 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Chi Herculis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].
  11. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135.