L'Autonomista

periòdic català

El Autonomista, i després L'Autonomista, fou un periòdic gironí republicà federalista que es va editar entre el 1898 i el 1939, primer en castellà i després en català.[1] Tot i haver estat un diari important en aquest corrent polític, no representava cap partit en particular,[1] tot i haver donat suport en alguns moments a ERC.

Infotaula de publicacions periòdiquesL'Autonomista

Portada de El Autonomista Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà i català Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1898 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització25 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióGirona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat1 dia Modifica el valor a Wikidata
Ideologiarepublicanisme federal Modifica el valor a Wikidata

Hemeroteca  Modifica el valor a Wikidata

Fundat i dirigit el 1898 per Darius Rahola, qui l'imprimia també a la seva pròpia impremta, va variar la periodicitat en què apareixia unes quantes vegades: fins al 1904 es publicava setmanalment, però llavors fou bisetmanal, fins que el 1920 va passar a publicar-se diàriament.[1] Inicialment es publicava en castellà, però progressivament va anar introduint la llengua del país fins a catalanitzar-se completament el 1933, ja amb la República vigent.[1] Però amb la derrota d'aquesta a la Guerra Civil la impremta fou confiscada el 1939 quan entraren les tropes franquistes a Girona i el diari es va deixar de publicar.[1] El darrer número va sortir el 25 de gener de 1939.

Quan la dictadura va morir i amb la transició es va restaurar la democràcia els hereus van reivindicar el retorn dels béns confiscats, però foren ignorats.[1] El 1985 la capçalera del diari va ser recuperada per la família Rahola i s'edita en forma de suplement literari cada cinc anys, amb la finalitat fonamental de no perdre'n la titularitat.[2] Hi van escriure principalment llur director Darius Rahola, el polític Joaquim de Camps i Arboix, Pere Loperena, Josep Enseñat, Artur Vinardell, el polític Miquel Santaló[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mestre, 1998: p. 79, entrada: "Autonomista, El"
  2. Rahola, 2007, p. 13.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica