Lapeirousia
Lapeirousia és un gènere de plantes amb flors dins la família Iridaceae. És endèmic de l'Àfrica subsahariana. Aproximadament un terç de les espècies d'aques gènere es presenten al tipus de vegetació del fynbos.
Lapeirousia anceps | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Iridaceae |
Subfamília | Crocoideae |
Gènere | Lapeirousia Pourr. |
Etimologia
modificaEl nom del gènere Lapeirousia, que va ser descrit per Pierre André Pourret a Mém. Acad. Sci. Toulouse 3 : 79 (1788); Bak. In FC. 6 : 88 (1896) in part; Goldblatt in Contrib. Bol. Herb. 4 : 1 (1972); Sölch & Roessl. in FSWA. 155 : 6 (1969). Chasmatocallis Foster in Contrib. Gray Herb. 127 : 40 (1939).[1] el va donar en honor del seu amic el botànic Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse. De vegades s'ha escrit el nom del gènere amb altres variants com "Lapeyrousia".[2]
Descripció
modificaLapeirousia són plantes que tenen un corm, normalment petit i les seves fulles són caducifòlies. Les fulles són basals, sovint solitàries. La inflorescència és una espiga. El tub floral pot ser curt o molt llarg, prim o cilíndric adaptat a la pol·linització per part de dípters de llengua molt llarga o bé tenir la forma d'embut. El fruit és una càpsula membranosa que conté moltes llavors petites.
Rellevància
modificaAquestes plantes tenen un interès considerable des del punt de vista biològic i evolutiu per la seva adaptació a pol·linitzadors particulars com els dípters de la família Tabanidae, Acroceridae, Bombyliidae i més espectacularment a la dels Nemestrinidae.[3]
Els corms de diverses espècies del gènere es collien com un aliment important en les societats de caçadors-recol·lectors (per exemple en els Khoisans).[4]
Taxonomia
modificaReferències
modifica- ↑ Dyer, R. Allen, “The Genera of Southern African Flowering Plants”. ISBN 0 621 02854 1, 1975
- ↑ Chittenden, Fred J. Ed., Royal Horticultural Society Dictionary of Gardening, Oxford 1951
- ↑ Kearns, Carol Ann. Flies and Flowers, an Enduring Partnership. Wings, Fall, 2002
- ↑ Manning, John. Field Guide to Fynbos. Cape Town: Struik Publishers, 2008. ISBN 9781770072657.