Liebenbergita

La liebenbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Rep el seu nom de William Ronald Liebenberg, director general adjunt de l'Institut Nacional de Metal·lúrgia de Sud-àfrica.

Liebenbergita
Fórmula química	(Ni,Mg)₂SiO₄
Any descobriment	1973
Localitat tipus	mina de talc Scotia, Bon Accord, Barberton, Districte d'Ehlanzeni, Província de Mpumalanga, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AC.05
Dana	51.3.1.3
Heys	14.26.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,72Å; b = 10,19Å; c = 5,95Å;
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,820 nβ = 1,854 nγ = 1,888
Birefringència	δ = 0,068
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 88°
Dispersió òptica	petita
Impureses comunes	Fe, Co
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1972-033
Any d'aprovació	1973
Símbol	Lbb
Referències

Característiques

La liebenbergita és un nesosilicat de fórmula química (Ni,Mg)₂SiO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liebenbergita pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, glaucocroïta, kirschsteinita, laihunita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1973 a la mina de talc Scotia, a Bon Accord, Barberton (Província de Mpumalanga, Sud-àfrica). També ha estat descrita a Helbra (Saxònia-Anhalt, Alemanya), Agios Konstantinos (Grècia) i Vryburg (Província del Nord-oest, Sud-àfrica).