Llac Salton
El llac Salton (en anglès, Salton Sea) és un llac salí endorreic situat directament sobre la falla de San Andres principalment a l'Imperial Valley del sud de Califòrnia als Estats Units. El llac de Salton ocupa la zona més baixa del Salton Sink al Desert de Colorado i com la Vall de la Mort (Death Valley), el llac Salton està per sota del nivell del mar, concretament uns 70 metres més baix. Els rius que van a parar al llac Salton són: el New River, el Whitewater River i el Alamo River, com també l'escolament dels regadius de la zona.
(en) Salton Sea  | ||||
| ||||
| Tipus | llac endorreic rift lake (en)  llac salat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Desert de Colorado | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Estats Units d'Amèrica i Mèxic | |||
| País | Estats Units | |||
| Regió | Sud de Califòrnia | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Efluent | evaporació | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | −71,3 m | |||
| Profunditat | 15 m | |||
| Dimensió | 13 ( ) m | |||
| Superfície | 888 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 21.652 km² | |||
| Mesures | ||||
| Salinitat | 56 ‰ | |||
| Lloc web | saltonsea.ca.gov | |||
En no tenir una sortida de les seves aigües, presenta greus problemes de degradació mediambiental que s'intenten resoldre.
Encara que la mida del llac fluctua per l'escolament dels regadius i les precipitacions, de mitjana fa uns 24 km x 55 km i amb una superfície de 1.360 km² és el més gran de Califòrnia
La salinitat d'aquest llac és de 44g/L, que és més gran que la salinitat de l'oceà Pacífic (35 g/L), però menor que la del Great Salt Lake (que va de 50 a 270 g/L); la concentració de sal augmenta un 1% cada any.[1]
Història
modificaFa uns 3 milions d'anys, durant el Plistocè, el riu Colorado va formar un delta al sud de la regió de l'Imperial Valley. El delta hauria creat un embassament natural que va formar el Llac Salton.[2]
De manera alternada el llac Salton va ser un llac d'aigua dolça o d'aigua salada, segons el balanç entre l'entrada d'aigua i les pèrdues per evaporació.[3]
El Llac Salton va desaparèixer i es va tornar a crear l'any 1905 per una gran inundació i fosa de neu.
A la dècada de 1920 esdevingué una atracció turística.
Fauna
modificaÉs molt important l'avifauna amb unes 400 espècies d'ocells documentades. Té el 30% dels pelicans blancs americans.[4]
Notes
modifica- ↑ Bali KM. «Salton Sea Salinity and Saline Water». UC Davis, Cooperative Extension Imperial County, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 2008-12-03. [Consulta: 26 març 2009].
- ↑ Alles, DL. «Geology of the Salton Trough». Biology Department. Western Washington University, 06-08-2007. [Consulta: 6 juny 2010].
- ↑ Singer E. «Ancient Lake Cahuilla – Geology of the Imperial Valley». Arxivat de l'original el 2009-06-01. [Consulta: 10 juliol 2009].
- ↑ http://ca.audubon.org/Salton_Sea_Avifauna.pdf Arxivat 2006-01-13 a Wayback Machine.
Referències
modifica- Metzler, Chris and Springer, Jeff – "Plagues & Pleasures on the Salton Sea" Tilapia Film, [2006] – Thorough history of the first 100 years at the Salton Sea and the prospects for the future
- Stevens, Joseph E. Hoover Dam. University of Oklahoma Press, 1988. (Extensive details on the Salton Sea disaster.)
Bibliografia
modifica- Setmire, James G., et al. (1993). Detailed study of water quality, bottom sediment, and biota associated with irrigation drainage in the Salton Sea area, California, 1988–90 [Water-Resources Investigations Report 93-4014]. Sacramento, Calif.: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- Setmire, James G., Wolfe, John C., and Stroud, Richard K. (1990). Reconnaissance investigation of water quality, bottom sediment, and biota associated with irrigation drainage in the Salton Sea area, California, 1986–87 [Water-Resources Investigations Report 89-4102]. Sacramento, Calif.: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- Sperry RL «When the Imperial Valley Fought for its Life». Journal of San Diego History, 21, 1, Winter 1975.
- Greenfield S «A Lake by Mistake». Invention & Technology, 21, 3, Winter 2006. Arxivat de l'original el 2008-09-06 [Consulta: 16 novembre 2011]. Arxivat 2008-09-06 a Wayback Machine.
Enllaços externs
modifica