Lluís Benejam i Agell
Lluís Benejam i Agell (Barcelona, 27 de juliol de 1914 [1] - Birmingham, Alabama, 28 de març de 1968) fou un pedagog musical, violinista i compositor de música de cambra i sardanes.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1914  Barcelona |
| Mort | 28 març 1968 (53 anys) Birmingham (Alabama) |
| Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, violinista, pedagog musical |
| Gènere | Sardana |
| Instrument | Viola i violí |
Biografia
modificaEstudià les matèries d'harmonia i composició amb els mestres Bosón i Barberà, i va rebre instrucció en violí a càrrec del mestre Guerin al Conservatori del Liceu de Barcelona. Amb el temps, assumí el rol de professor en aquesta institució. Ocupà les posicions de primer violinista tant a l'Orquestra Municipal de Barcelona com a l'orquestra del Liceu. A més, formà part de diverses agrupacions musicals com l'orquestra Ibèrica de concerts, l'orquestra professional de cambra i l'orquestra Ardèvol. Tot això es compaginà amb una exitosa carrera com a solista de violí al quartet de corda de Barcelona.[3]
Inicià la seva trajectòria creativa de bon principi i al 1953 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona pel seu poema per a orquestra de corda. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va centrar-se principalment en la música de cambra, tot i que va trobar un terreny més fèrtil als Estats Units d'Amèrica, on la majoria de les seves obres van ser estrenades per l'orquestra simfònica de Birmingham. Compositor d'una prolífica producció de música de cambra, va seguir les formes més clàssiques, sempre amb un toc acadèmic i una estructura molt ben elaborada. Es va destacar principalment per les seves esplèndides i acolorides orquestracions, així com pel seu gust per la dissonància, el que el situa dins d'un cert corrent neoclàssic.[3]
L'any 1954, emprengué un viatge cap a Amèrica, establint-se inicialment a l'Equador a petició del violoncel·lista Ernest Xancó, que en aquell moment residia en aquest país. Acompanyat pels violinistes Roberto Plaja i José Rodríguez de la Fuente, va ser cofundador a Quito del quartet nacional equatorià. Aquesta formació va iniciar una notable tasca de difusió musical, tot i que es va veure interrompuda a causa de qüestions polítiques a la nació. Durant la seva estada a l'Equador, també exerceix com a concertino i subdirector de l'Orquestra Simfònica Nacional i com a professor al Conservatori Nacional.[3]
L'any 1959, decideix traslladar-se als Estats Units d'Amèrica i s'estableix a Birmingham, on s'uneix a l'Orquestra Simfònica de la Ciutat i aconsegueix el títol de Doctor per la Universitat de les Arts d'Alabama. En aquesta nova etapa, exerceix com a professor de música de cambra i violí a la Birmingham Southern College, així com a la Universitat de Montevallo. Més endavant, continua la seva tasca com a professor a la facultat del Brevar Music Center de Carolina del Nord.[3]
Obres
modificaLluís Benejam i Agell també va expressar el nacionalisme en la seva obra, cosa que es fa evident en la inspiració de diverses de les seves composicions, com ara Lorqueña, amb una recitació basada en el poema de Sánchez Mejías, caracteritzat per un nacionalisme que no evolucionava. Obres com Obertura Flamenca, Preludi Hondo i altres també en mostren empremtes notables d'interès especial Concert per a violí i orquestra en tres temps, amb un llenguatge més avançat, així com el seu Concert per a saxo, que havia estat una sonata anterior per a aquest instrument i piano.[3]
Es conserven manuscrits i obres seves a la biblioteca de la Universitat de Montevallo (UOM).[3]
- Concert per a oboè i orquestra, (1956)
- Concert per a oboè, violí i orquestra de corda
- Concert per a saxo i orquestra
- Concert per a trompeta
- Concert per a violí i orquestra
- Fantasia on the First Beatitude
- Lorqueña, 1, F. García Lorca
- Obertura flamenca
- Preludi per a orquestra
- Preludis Ibèrics per dos pianos i orquestra
- Suite per a orquestra
- Quartet de corda número 1 (1950)
- Poema per corda
- Sui, 1951
- Sonata número 1, violí, piano (1951)
- Tres peces per a oboè i quartet de corda (1951)
- Trio per a violí, viola i piano (1954)
- Concerto grosso (1956)
- Quartet de corda número 3 (1959)
- Sonata número 2, violí i piano (1959)
- Adagio i Allegro, violí i piano (1960)
Referències
modifica- ↑ «Centenari Lluís Benejam 1914-2014». [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ «BENEJAM – HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Casares, Emilio. «Benejam i Agell, Luís [Lluís]», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 360-361.
Enllaços externs
modifica- Llista de sardanes a Sardanista.cat
- «Lluís Benejam i Agell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Article-recordatori del primer concert integral sobre obres de Lluís Benejam a Barcelona l'any 1967. Vegeu: http://blogs.uab.cat/dietarisdelartificier/2014/03/09/lluis-benejam-en-la-penombra-a-cent-anys-del-seu-naixement-1914-2014/ Arxivat 2016-03-31 a Wayback Machine.
- Web del centenari del compositor