Napoléon Louis Bonaparte
Napoléon-Louis Bonaparte o Lluís II d'Holanda, príncep francès i altesa imperial (1804), príncep reial d'Holanda (1806) (en neerlandès Napoleon Lodewijk II), va néixer a París l'11 d'octubre del 1804[1] i va morir a Forlì (Itàlia) el 17 de març del 1831.[2] Va ser el segon fill del rei d'Holanda Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais, filla de Joséphine de Beauharnais. Va portar el títol de Gran duc de Berg del 1809 al 1815.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 octubre 1804 París |
Mort | 17 març 1831 (26 anys) Forlì (Itàlia) |
Causa de mort | xarampió |
Sepultura | église Saint-Leu-Saint-Gilles de Saint-Leu-la-Forêt (en) |
Monarca | |
1r juliol 1810 – 9 juliol 1810 ← Louis Bonaparte – Supressió del càrrec → | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Dinastia Bonaparte |
Cònjuge | Charlotte, Princess Bonaparte (1826–valor desconegut) |
Pares | Louis Bonaparte i Hortènsia de Beauharnais |
Germans | Napoleó III Charles de Morny Napoléon Louis Charles Bonaparte |
Premis | |
Es va casar amb la seva cosina Charlotte Bonaparte, filla de Joseph Bonaparte i de Julie Clary.
Adepte dels carbonaris, amb el seu germà Charles Louis Napoléon va contribuir a la causa de la unitat italiana tot participant en un complot a Roma el 1830 pel qual foren expulsats. El 1831, va prendre part a l'aixecament dels ducats centrals d'Itàlia. Va morir probablement en combat contra els austríacs i les tropes papals, a Forlì. Tanmateix, la causa exacta de la mort no es coneix amb certesa, car es va veure afectat en aquella època, juntament amb el seu germà, d'una epidèmia de xarampió.