Lusitània

Pel vaixell, vegeu RMS Lusitania

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans. La regió estava limitada al país dels lusitans, mentre que la província va tenir uns límits més amples.

Lusitània

Lusitania (la)
Tipus	administració provincial romana
Epònim	lusitans
Localització
38° 46′ 08″ N, 7° 13′ 05″ O
Regió històrica	Hispània
Capital	Augusta Emèrita
Geografia
Limita amb	Bètica Hispània Tarraconense Gal·lècia
Dades històriques
Anterior	lusitans
Creació	27 dC
Dissolució	409
Següent	alans

El país dels lusitans o la primera Lusitània ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrabó diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitània, però després en foren separades.

La província, en canvi, ocupava la part occidental de la península a l'oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupava dos terços de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) i tenia al nord els callaici bracarii. Cap a l'est, incloïa la província de Salamanca i la regió d'Extremadura, on vivien els vetons. Tenia a l'est els carpetans, vetons o vettons, vacceus i callaici (galaics); i al sud els turdetans.

Capital i divisions administratives

La capital n'era Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment es dividia en 3 convents jurídics:

• Emèrita Augusta
• Pax Júlia
• Scalabis

Estava formada per 46 ciutats, de les quals 5 eren colònies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiàries (tributàries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí.

Història

Lusitània es va crear com a província el 27 aC separada de la Hispània Ulterior. La resta de la província va agafar el nom de Bètica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitània fou província imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris).

El poble lusità va oferir ferotge resistència als romans, i en destacà com a gran líder nacional el cabdill Viriat.

A partir del segle V i fins al segle VIII fou una província visigoda.

Muntanyes i rius de Lusitània

• Montes Herminius (serra de l'Estrella), que creuava el país fins a la regió de la moderna Lisboa.

• Riu Tagus (Tajo) i els seus afluents el Callipis (Καλλίπους, Sadao o Salo), i el Vacua (Vouga).
• Riu Durios (Duero).
• Riu Munda (Mondego).
• Avus o Avo Celandus (riu Ave).

Pobles

Al país hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement quasi totes o totes part d'algun dels cinc pobles. Estrabó esmenta 30 tribus, però totes són subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i túrduls; Plini el Vell a lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes. d'algun dels cinc pobles. Estrabó n'esmenta 30 tribus, però totes són subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província, Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela els lusitans i túrduls; Plini el Vell lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu els lusitans, turdetans i celtes.

Els cinc pobles principals foren:

• Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo.
• Els vetons (vettones), a l'est entre el Duero i l'Anas.
• El turduls vells (turduli vetere), al sud-est.
• Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest.
• Els celtes (celtici), distribuïts arreu de la província, però principalment al sud i sud-est del Tajo fins a l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans.

El districte més al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).

Ciutats

• Olisipo (Lisboa), antiga capital dels lusitans
• Scalabis o Praesidum Iuli (Santarém) primera capital sota els romans, colònia
• Emerita Augusta (Mèrida), colònia, segona i definitiva capital
• Pax Iulia (Beja)
• Contosolia (Alange?)
• Mirobriga (Capilla)
• Sisapo (Almadén)
• Carcuvium (Caracuel)
• Ad Turres (Calatrava)
• Salmantice (Salamanca)
• Cecilionicum (Baños?)
• Capara (las Ventas de Capara),
• Sentice (prop de Los Santos)
• Cottaeobriga (Almeida)
• Augustobriga (Talavera la Vieja)
• Plagiaria (Raposera ?)
• Ad VII Aras (Codesera ?)
• Metellinum (Medellin)
• Montobriga (Mundobriga o Marvao)
• Fraxinus (Amieira)
• Tubucci (Abrantes)
• Turgalium (Trujillo)
• Caurium (Coria)
• Jerabriga (Arabriga)
• Budua (Santa Maria de Bedoya)
• Matusaro (Ponte do Sora)
• Abelterium (Alter de Chao)
• Aritium Praetorium (Salvatierra o Benavente)
• Evandriana
• Dipo
• Ad Adrum Flumen
• Ebora (Evora)
• Salacia o Urbs Imperitoria (Alcácer do Sal)
• Malececa (Marateca?)
• Caeciliana (Agnalva o Pinheiro o Seixola?)
• Catobriga (Cetobriga)
• Equabona (Coyna)
• Esuris (prop d'Ayamonte)
• Balsa (Tavira)
• Ossonoba (Estoy, prop de Faro)
• Aranni o Arandis (Ourique)
• Serpa
• Fines
• Arucci
• Myrilis (Mértola)
• Seliium (Pombal)
• Conembrica o Conímbriga (Condeixa-a-Nova)
• Eminium (Agueda, Mintro, o Carvalhos?)
• Talabriga (Aveiro)
• Langobriga (prop de Feira)
• Calem (Porto) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)
• Bracara (Braga) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)