Maria Velho da Costa
Maria Velho da Costa (portuguès: Maria de Fátima de Bivar Velho da Costa) (Lisboa, 26 de juny de 1938 - Lisboa, 23 de maig de 2020) fou una escriptora portuguesa que va guanyar el Premi Luís de Camões l'any 2002.[1][2]
Va llicenciar-se en filologia germànica i va ser professora d'ensenyament secundari i membre de l'Associació Portuguesa d'Escriptors. Entre els anys 1973 i 1978 va ser-ne membre de la direcció i presidenta. Va realitzar el curs de Grup-Anàlisi de la Societat de Neurologia i Psiquiatria i va ser professora del Departament de Portuguès i Brasiler del King's College, Universitat de Londres, entre els anys 1980 i 1987.
L'Estat Portuguès li va atorgar tasques de caràcter cultural: va ser adjunta del Secretari d'Estat de Cultura el 1979 i adjunta de Cultura a Cap Verd entre 1988 i 1991. Va exercir també funcions en la Comissió Nacional per a les commemoracions dels descobriments portuguesos i treballà posteriorment a l'Institut Camões.
Des de l'any 1975 va col·laborar de manera regular en guions cinematogràfics, particularment en les pel·lícules de João César Monteiro, Margarida Gil i Alberto Seixas Santos.
La seva obra s'emmarca en una fase recent de l'experimentalisme lingüístic. Les seves obres més importants són: O Lugar-Comun (1966), Maria Mendes (1969), Casas pardas (1977), Da rosa fixa (1978) i Lúcialima (1983).[1]
Les Novas Cartas Portuguesas
modificaJuntament amb les també escriptores Maria Isabel Barreno i Maria Teresa Horta forma part d'un moviment feminista conegut com «Les Tres Maries». Es van donar a conèixer quan van publicar el 1971 amb aquest pseudònim conjunt les Novas Cartas Portuguesas.[3]
El llibre és un conjunt de textos –entre els quals hi ha cartes, poemes, assaigs...– que havien escrit totes tres conjuntament, per retratar la societat portuguesa, i en particular la situació de la dona a Portugal. El títol pren com a referència el de les Cartes d'amor d'una monja portuguesa, atribuïdes a Mariana Alcoforado, que va viure al segle xvii. Les seves Novas Cartas Portuguesas constituïren la primera crítica condemnatòria de la dictadura portuguesa i per la seva publicació van ser arrestades.[1][4][5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Maria Velho da Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La escritora portuguesa María Velho de Costa, premio Camoes» (en castellà). ABC. Cultura, 10-05-2002. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Portuguese literature - After 1974» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Women and Men Inspiring Europe Resource-Pool. Maria Isabel Barreno and Maria Teresa Horta. The 2 Marias» (en anglès). Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Vaz, Katherine «The "Three Marias," Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta & Maria Velho Da Costa». The Iowa Review, núm 31. University of Iowa, estiu 2001-2002.