Marie Høeg

fotògrafa noruega

Marie Høeg (Langesund, 15 d'abril del 1866Oslo, 22 de febrer del 1949) fou una fotògrafa i sufragista noruega.[1] El treball publicat de Høeg era tradicional; la seua fotografia privada, però, que incloïa imatges de la seua parella creades amb la fotògrafa Bolette Berg (1872-1944), desafiava els prejudicis de gènere. Fou fundadora de l'Associació de Discussió de Horten, que encara existeix hui.[2][3] Høeg també començà la Branca Horten de l'Associació Nacional per al Dret al Vot de les Dones, el Consell de Dones de Horten i l'Associació de Tuberculosi de Horten.[4]

Plantilla:Infotaula personaMarie Høeg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1866 Modifica el valor a Wikidata
Langesund (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Oslo (1871–1949) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, sufragista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1871 Modifica el valor a Wikidata - 1949 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Høeg nasqué a Langesund el 15 d'abril del 1866. Estudià fotografia a Brevik i va completar el seu aprenentatge al 1890.

Del 1890 al 1895, Høeg va viure a Finlàndia, treballant com a fotògrafa a Ekenäs i Hanko. Ací va estar molt influenciada pel moviment finlandés pels drets de les dones.[5]

Høeg es traslladà de Finlàndia a Horten, a Noruega, al 1895, amb Bolette Berg. Berg era cinc anys més jove que Høeg i s'havia entrenat com a fotògrafa, segurament mentre residia a Finlàndia.[6] Høeg i Berg establiren el seu estudi de fotografia, que es deia Berg & Høeg.[7] Marie Høeg va utilitzar el seu estudi no sols per a la fotografia, també com a lloc de trobada per a dones interessades en el feminisme i el sufragi femení.

 
Høeg i la seua companya Bolette Berg en una de les seues fotos

Høeg i Berg se n'anaren a viure a Kristiania (actual Oslo) el 1903 i hi treballaren com a fotògrafes professionals, sobretot fent postals escèniques i retrats.[8]

Fundaren l'editorial Berg og Høghs Kunstforlag AS, i publicaren llibres com Norske Kvinder, de tres volums, que tracta sobre la història de les dones noruegues.

Marie Høeg es va morir a Oslo el 22 de febrer del 1949.

Molts dels seus negatius de vidre es descobriren després de la seua mort en un graner, en la dècada dels 1980.[9] El graner era en una granja on Berg i Høeg visqueren el final de la vida. Una sèrie de negatius en una caixa etiquetada com a "privada" contenia unes imatges amb escenificacions i poses de Berg i Høeg al costat d'amics i familiars, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Aquestes imatges de la parella, vestides amb roba d'home, fumant i amb bigot, anaven més enllà dels retrats convencionals que es feien les dones llavors; desafiaven les convencions socials i trencaven amb els tradicionals rols de gènere.[10][11] Aquests 440 negatius de vidre ara són en la col·lecció del Museu Preus.[4]

Referències

modifica
  1. «Marie Høeg Meets Klara Lidén». ONE Archives at the USC Libraries. University of Southern California, 2014. Arxivat de l'original el 26 de novembre de 2017. [Consulta: 9 maig 2016].
  2. Moksnes. «Marie Høeg» (en noruec). Norsk biografisk leksikon. [Consulta: 9 maig 2016].
  3. «Velkommen til Hortens Diskusjonsforening!» (en noruec). Hortens Diskusjonsforening. Arxivat de l'original el 10 d'octubre de 2013. [Consulta: 9 maig 2016].
  4. 4,0 4,1 «Bolette Berg (1872-1944) and Marie Høeg (1866-1949)». Preus Museum. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2018. [Consulta: 9 maig 2016].
  5. Baggethun, 1974, p. 42.
  6. Bonge, 1980, pàgs. 58, 185.
  7. «De første fotofeministene». .
  8. «The ‘private’ photographs of Marie Høeg and Bolette Berg: Questioning gender roles circa 1900». .
  9. Eler. «An Androgynous Suffragette Portrait, Rediscovered». Hyperallergic, 11-04-2014. [Consulta: 9 maig 2016].
  10. Marca. «Las fotos privadas de Marie Høeg y Bolette Berg» (en espanyol). Hay una lesbiana en mi sopa, 17-12-2018. [Consulta: 18 març 2020].
  11. MacLennan, Gloria Crespo. «Diez exposiciones de PHotoEspaña 2023 para no perderse» (en espanyol). El País, 16-06-2023. [Consulta: 16 juny 2023].

Bibliografia

modifica