Messier 19 (M19 o NGC 6273) és un cúmul globular situat en la constel·lació de serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en l'any de 1764 i incorporat al seu catàleg d'objectes astronòmics el mateix any.

Infotaula objecte astronòmicMessier 19
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)VIII Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment5 juny 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra28.700 a. ll. [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi70 a. ll.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−9,13[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,57 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,45 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,86 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial135 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 2m 37.6901s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-27° 43' 55.4016''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,76[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6273 Modifica el valor a Wikidata

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 8.45, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 7.47; el seu tipus espectral és F3: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté.

De la seva velocitat radial, 129.4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 465.840 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia, a més de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra.

M19 és el més oblat dels cúmuls globulars. Es troba a una distància de 28,000 anys llum del sistema solar, i a 5,200 anys llum del centre de la galàxia. Està localitzat 9 graus sobre el Pla Galàctic i lleugerament a l'est del centre de la galàxia.

Vist des de la terra té un diàmetre aparent de disset minuts d'arc (17'), el que correspon amb un diàmetre de 140 anys llum en el seu eix més gran, Utilitzant un telescopi per a aficionats apareixerà amb un diàmetre de 6' i fins a 13.5' en fotografia.

Observació

modifica

El cúmul està situat a 7º d', l'estrella més brillant d'Escorpió. La seva lluminositat és prou elevada per permetre l'observació amb binoculars amb forma de taca difusa. Amb un telescopi de 200 mm es poden començar a resoldre algunes de les seves estrelles. Utilitzant un telescopi per a aficionats apareixerà amb un diàmetre de 6' i fins a 13.5' en fotografia.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Messier 19». [Consulta: 18 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  3. 3,0 3,1 «Space velocities of southern globular clusters. VII. NGC 6397, NGC 6626 (M28), and NGC 6656 (M22)». Astronomical Journal, 2013, pàg. 33. DOI: 10.1088/0004-6256/146/2/33.
  4. «Space velocities of southern globular clusters. VI. Nine clusters in the inner Milky way» (en anglès). Astronomical Journal, 2010, pàg. 1282–1293. DOI: 10.1088/0004-6256/140/5/1282.
  5. 5,0 5,1 Ilaria Musella «RR Lyrae-based calibration of the Globular Cluster Luminosity Function» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 08-12-2005, pàg. 1357–1366. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2005.09819.X.
  6. Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.

Enllaços externs

modifica
  • Messier 19, SEDS Messier pages (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)