Miquel Diumé i Vilà
Miquel Diumé i Vilà (Vilamacolum, 7 de febrer de 1948 – Girona, 27 de maig de 2008) fou un periodista català. Als divuit anys va iniciar-se a Ràdio Girona i el 1966 va començar la seva carrera a La Voz de Gerona, l'emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales, primer com a tècnic i després com a locutor.[1] A la mort de Francisco Franco, La Voz de Gerona es va fusionar a Radiocadena Española, englobada dins de Radiotelevisión Española.[2] El 1982 en va ser nomenat director en funcions i una de les seves primeres decisions va ser la supressió de l'emissió del rosari. El 1993 Radiocadena es va dissoldre i va integrar-se a Radio Nacional de España, emissora que va dirigir a la demarcació de Girona des de l'inici i fins a la seva prejubilació, el 2006. També va ser membre de la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Girona i participà en els cursos de les Emissores Municipals de Catalunya.[3] El 2008 va rebre a títol pòstum la Mosca de la Informació de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.[2] L'octubre de 2012 l'Ajuntament de Girona va posar el seu nom a la nova sala de premsa del consistori.[3] El 2010 la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes van instaurar, en el marc dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola, el Premi Miquel Diumé al millor treball de ràdio.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1948 Vilamacolum (Alt Empordà) |
Mort | 27 maig 2008 (60 anys) Girona |
Causa de mort | càncer |
Activitat | |
Ocupació | periodista, locutor de ràdio |
Ocupador | Ràdio Girona Radio Nacional de España Radiocadena Española |
Membre de |
Referències
modifica- ↑ C., F. «Un càncer s'emporta el periodista Miquel Diumé». El Periódico de Catalunya, 29-05-2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Biografia de Miquel Diumé i Vilà». Ajuntament de Girona. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Fanals, Laura «L'Ajuntament posa en servei la sala de premsa Miquel Diumé». Diari de Girona, 25-10-2012.