Mírtida d'Antèdon
Mírtida d'Antèdon (grec antic: Μυρτίς; segle vi aC) va ser una poetessa grega i presumptament mestra de Píndar i Corinna de Tànagra.[1][2] Els estudiosos creuen que va ser la més primerenca en la línia dels poetes lírics que van sorgir del districte de Beòcia (Antèdon era una petita ciutat del districte de Beòcia, que uneix l'Àtica amb el nord-oest).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 500 aC  Beòcia (Grècia) |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
De la poesia de Mírtida, tot el que es coneix es pot suposar a partir del que parafraseja Plutarc (que també era beoci) d'un dels seus poemes en prosa.[1][2] Plutarc cita Mírtida com a font de la història que explica per què les dones tenien prohibit de posar-se dretes en un bosc sagrat dedicat a un heroi local, Eunostos, a la ciutat beociana de Tànagra.[1] El poema de Mírtida explica com una dona anomenada Ocna, cosina d'Eunostos, va ser rebutjada per ell i, enfadada i desesperada per l'amor no correspost, li va dir als seus germans que Eunostos l'havia violat, després de la qual cosa van matar a Eunostos, després d'ésser capturat pel seu pare.[1] Ocna, demanant la compassió dels seus germans, va confessar la seva mentida; hom els va permetre d'exiliar-se, i Ocna va acabar la seva vida saltant d'un penya-segat.[1]
Segons la Suïda, Mírtida va ser anomenada «de dolç so» per Antípatre de Tessalònica i «de veu clara» per Corinna.[1][2] Pel que sembla, Corinna també va criticar Mírtida, com a dona, per aventurar-se a competir amb Píndar.[3][4] Tacià, un retòric ambulant i apologista cristià del segle ii,[5] diu que una estàtua de bronze de Mírtida era feta per l'escultor Boïsc, per la resta desconegut.[1][2]
Llegat
modificaMírtida figura entre les 1038 dones referenciades a l'obra d'art contemporani The Dinner Party (1979) de Judy Chicago. El seu nom hi és vinculat a Safo.[6][7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Snyder, Jane McIntosh (1989). The Woman and the Lyre: Women Writers in Classical Greece and Rome. Carbondale, IL: Southern Illinois University Press. ISBN 9780809317066
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Plant, Ian Michael, ed. (2004). Women Writers of Ancient Greece and Rome: An Anthology. London: University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-3621-9
- ↑ Segal, Charles (1989). "7 Choral Lyric in the Fifth Century". In Easterling, P.E.; Knox, B.M.W. The Cambridge History of Classical Literature – Early Greek Poetry (Volume 1, Part 1). Cambridge: Cambridge University Press. pp. 181–203. ISBN 9780521359818
- ↑ Myrtis a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1132
- ↑ «Tatien, Discours aux Grecs.». remacle.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ «Brooklyn Museum: Myrtis of Anthedon». www.brooklynmuseum.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ «The Dinner Party: From Creation to Preservation by Child, Charles: Merrell, London 9781858943701 Hard Cover, First Edition., Signed - Lippincott Books» (en anglès). www.abebooks.com. [Consulta: 7 febrer 2018].