Neodadaisme
| Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
El neodadaisme és el nom amb què es coneix el moviment New Dada,[1] un moviment d'arts visuals que va realitzar obres d'art amb similituds en el mètode o la intenció amb les obres de l'antic dadaisme.[2] Iniciat el 1955 als Estats Units,[1] el neodadaisme es caracteritza per l'ús de materials moderns, iconografia popular, i contrastos absurds. També nega pacientment els conceptes tradicionals de l'estètica. El terme el popularitzà Barbara Rose durant la dècada del 1960, i es refereix sobretot a obres creades durant aquella dècada i l'anterior.[3]
Els artistes que el van integrar van recórrer sobretot a l'alienació de l'objecte respecte del seu context habitual, incorporant-hi elements de la realitat a través del collage fotogràfic, tal com havien fet els dadaïstes Kurt Schwitters i Raoul Hausmann. Tot i que les intencions dels artistes neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes del pop, de vegades ha rebut el nom o s'ha confós amb l'art pop.[1]
El terme de neodadaistes s'ha aplicat a un grup internacional d'artistes conegut com a fundació Kroesos, liderat per Mark Divo. que al 2002 van ocupar l'edifici del centre de Zúric on es va iniciar el moviment Dadà.[4]
Artistes relacionats amb el moviment són Jasper Johns, Yves Klein, Robert Rauschenberg, Claes Oldenburg, i Jim Dine. El moviment també ajudà a inspirar el Pop Art i el grup artístic Fluxus.
Llista de neodadaïstes
modifica- Joseph Beuys
- Lee Bontecou
- John Cage
- John Chamberlain
- Bruce Conner
- Jim Dine
- Mark Divo
- Richard Hamilton
- Dick Higgins
- Jasper Johns
- Allan Kaprow
- Andy Kaufman
- Edward Kienholz
- Yves Klein
- George Maciunas
- Charlotte Moorman
- Robert Morris
- Yoko Ono
- Nam June Paik
- Robert Rauschenberg
- Wolf Vostell
- Emmett Williams
- David Woodard
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «neodadaisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ David Hopkins. Neo-avant-garde. Rodopi, 2006, p. 49–. ISBN 90-420-2125-X.
- ↑ Craft, Catherine. An audience of artists : Dada, Neo-Dada, and the emergence of abstract expressionism (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2012. ISBN 978-0-226-11680-8.
- ↑ «Kroesos Foundation - definition - Encyclo». [Consulta: 30 octubre 2020].
Enllaços externs
modifica- (anglès) Neo-Dada, a la web de la fundació Guggenheim
- «Neo-Dada» (en anglès). Tate Gallery.
- (alemany) Definició de Neodada Arxivat 2017-11-29 a Wayback Machine.
- (anglès) Sobre el Dada