Ordino

Ordino
Tipus	parròquia d'Andorra
Localització
	42° 33′ 18″ N, 1° 31′ 59″ E / 42.555°N,1.5331°E
País	Andorra
Capital	Ordino (en)
Conté la subdivisió	Ansalonga ; Arans ; El Serrat ; La Cortinada ; Llorts ; Ordino (en) ; Segudet ; Sornàs
Població humana
Població	5.440 (2023) (60,44 hab./km²)
Gentilici	ordinenc, ordinenca / ordinès, ordinesa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	90 km²
Altitud	1.298 m
Limita amb	Canillo ; Lercol ; Siguèr ; Gestièrs ; Ausat ; la Massana ; Encamp ; Aston
Organització política
• Cònsol major	Maria del Mar Coma
• Cònsol menor	Eduard Betriu
Identificador descriptiu
Codi postal	AD300
ISO 3166-2	AD-05
Altres
Agermanament amb	Saanen
Lloc web	ordino.ad

Ordino, antigament Ordíneu,^{[cal citació]} és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra. Amb 90 km² n'és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.^[1]

Des de 2020 Ordino és Reserva de Biosfera^[2] per la UNESCO i des de 2023 és Best Tourism Village per ONU Turisme.^[3]

Geografia

Amb 85 km² és la segona parròquia més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.

La població, de gentilici ordinencs, era de 5.225 habitants al cens de 2022. Administrativament és gestionada pel Comú d'Ordino.

Entitat de població	Habitants (2022)
Ansalonga	49
Arans	226
Cortinada, la	931
Llorts	246
Ordino	3.148
Segudet	58
Serrat, el	236
Sornàs	331

Història

Ordino nevat

Històricament Ordino s'havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l'Areny. El tancament de les fargues a finals del segle xix i l'emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l'expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Cegudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s'ha produït una notable recuperació de la població, amb un cens de 713 h el 1980 i de 778 el 1983.^[1]

Política i govern

Resultats eleccions comunals 2023

Partit	Vots	%	Escons
Acció Comunal d'Ordino + DA+ Independents+SDP	646	55,64%	8
Units per Ordino	515	44,36%	2
Vots blancs	138
Vots nuls	36

Total	1.335	100%	10
Participació		68,56%
Electors		1.947
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Llista de cònsols majors

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a Ordino. En l’actual mandat (2024-2027) ostenta el càrrec de cònsol major Maria del Mar Coma.

Període	Cònsol major	Partit
1995-1999	Josep Duró Coma^[4]	Llista independent
2000-2003	Enric Dolsa Font^[5]	Partit Renovador d'Ordino (PRO)
2004-2007	Enric Dolsa Font^[6]	Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2008-2011	Bonaventura Espot Benazet^[7]	Acció Comunal d'Ordino (ACO)
2012-2015	Bonaventura Espot Benazet^[8]	Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2016-2019	Josep Àngel Mortés Pons^[9]	Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2020-2023	Josep Àngel Mortés Pons	ACO+DA+Lliberals+SDP+Independents
2024-2027	Maria del Mar Coma Padilla	ACO-DA-Independents-SDP

Cultura

Casa d'Areny-Plandolit al carrer Major

A més de ser el centre industrial històric, Ordino es considera el centre cultural d'Andorra. Aquí es va escriure el Manual Digest (1748), anomenat la "Biblia andorrana", que tracta de la història, el govern i els usos i costums andorrans. L'autor va ser l'ordinenc Antoni Fiter i Rossell.

Sant Martí de la Cortinada

Destaquen l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, esmentada l'any 839, amb dues imatges de la Mare de Déu romàniques dels segles xii i xiii i l'església romànica de Sant Martí de la Cortinada, amb pintures murals del segle xii. També les cases pairals Fiter-Riba, on es guarda l'original del Manual Digest, i d'Areny-Plandolit, la família propietària de la Farga de l'Areny, adquirida el 1972 pel Consell General i convertida en museu etnològic, amb un arxiu i una biblioteca amb més de 5 000 volums.^[1]

A Ordino es troben el Museu Postal d'Andorra i el Museu de la Miniatura.

La parròquia d'Ordino disposa de nombroses obres d'art contemporani repartides per tot els seu territori.

Davant de l'entrada principal de l'Auditori Nacional hi ha l'escultura “Homenatge a Andorra” de Toshimitsu Imaï.

En l'itinerari de la Ruta del Ferro, podem gaudir de "A casa da terra e do fogo" d'Alberto Carneiro, "La família Jordino" de Rachid Khimoune, "Endless" de Mark Brusse, "Gran carro de ferro i pic2 de Jordi Casamajor, "L’home de ferro talp que camina" de Guy de Rougemont i "Terra, ferro, aigua i foc" de Satoru Satu.

Al costat del jardí botànic del Parc natural de la vall de sorteny, es pot observar l'escultura de l'Estripagecs, un conjunt escultòric format per cinc tòtems de grans dimensions i creat per l‘artista andorrà Pere Moles.

A Arcalis, trobem l'obra “Arcalís 91” de Mauro Staccioli.

Última ossa d'Ordino

A la primera setmana de desembre es representa l'Última ossa d'Ordino, una farsa popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa. En la representació fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l'animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les quals aquests es veuen inmersos.^[10] Es tracta d'una festa ancestral a les valls andorranes que es va perdre a poc a poc al llarg del segle xx i que només s'ha recuperat a Encamp (dècada de 1950) i a Ordino (1985).^[11] Aquestes dues festes de l'ossa estan incloses a l'Inventari general del patrimoni cultural del Govern d'Andorra com a béns immaterials, i s’està tramitant també la seva inclusió en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.^[11]

Esport

El 1983 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d'Arcalís. Avui hi treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d'esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino var ser, fins al 2019, inici i meta de l'Ultra Trail d'Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Ordino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vall d'Ordino, Reserva de la Biosfera». [Consulta: 5 setembre 2024].
↑ «Ordino reconeguda com a Best Tourism Villages» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2024].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf
↑ Ysàs Trias, Eloi. Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern (tesi). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2016, p. 137-146.
↑ ^11,0 ^11,1 «Quan ens ve a veure l'Ossa, fem festa grossa!». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordino

[gec-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Ordino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Vall d'Ordino, Reserva de la Biosfera». [Consulta: 5 setembre 2024].

[3] «Ordino reconeguda com a Best Tourism Villages» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2024].

[4] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf

[5] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf

[6] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf

[7] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf

[8] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf

[:0-9] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf

[:02-10] Ysàs Trias, Eloi. Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern (tesi). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2016, p. 137-146.

[:4-11] 11,0 ^11,1 «Quan ens ve a veure l'Ossa, fem festa grossa!». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]