Viquipèdia

Otzma Yehudit

partit polític israelià

Otzma Yehudit[1] (hebreu: עוֹצְמָה יְהוּדִית‎; que significa Poder Jueu) és un partit polític d'extrema dreta d'Israel.[2] Es va formar inicialment amb el nom Otzma LeYisrael (hebreu: עוֹצְמָה לְיִשְׂרָאֵל‎; que significa Força per Israel),[3][4] el 13 de novembre de 2012 pels diputats Aryeh Eldad i Michael Ben-Ari que van deixar la Unió Nacional per a formar un nou partit amb la intenció de concórrer a les Eleccions legislatives d'Israel de 2013[5]

Infotaula d'organitzacióOtzma Yehudit
(he) חזית יהודית לאומית Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme nacionalista
Kahanisme
sionisme religiós Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 novembre 2012, Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
FundadorMichael Ben-Ari Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMichael Ben-Ari (2012–2019)
Itamar Ben-Gvir (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Escons a la Kenésset
6 / 120
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webozma-yeudit.co.il Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OtzmaYehudit2 X: otzma_yehudit Instagram: otzma_yehudit Youtube: UCPB05dcSp3spmQVw2kzEeeA Modifica el valor a Wikidata

Otzma Yehudit és ideològicament descendent del prohibit partit Kach del rabí Meir Kahane.[6][7][8][9][10] Michael Ben-Ari és el portaveu i president del partit.[11] El director executiu del partit és Zvi Sukkot.[12][13]

Història

modifica

El partit es presentà a les Eleccions legislatives d'Israel de 2013, però li van faltar 9.000 vots per a superar el llindar mínim del 2% i, per tant, no aconseguí cap escó a la Kenésset.[14] A les Eleccions legislatives d'Israel de 2015 es van presentar conjuntament amb el partit Yachad però tampoc van aconseguir superar el llindar mínim que per aquelles eleccions havia estat augmentat fins al 3,25%.[15] Per a les Eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 van formar una nova coalició anomenada Unió de Partits de Dreta amb els partits La Llar Jueva i Tkuma.[16][17][18] Després que aquesta coalició aconseguís cinc escons a les eleccions, Otzma Yehudit, que el seu representant ocupava el sisè lloc a la llista electoral, anuncià el 25 de juny de 2019 que deixava la coalició per la negativa de La Llar Jueva de posar Itamar Ben-Gvir a la Kenésset utilitzant el sistema de la Llei Noruega (sistema que permet que un ministre deixi el càrrec de diputat, substituint-lo la següent persona de la llista, però que li permet tornar a ocupar el càrrec si deix el govern).[19] El líder del Tkuma Bezalel Smotrich digué que no era possible la utilització de la Llei Noruega en el cas d'un govern temporal, com era aquell, perquè després de les eleccions no s'aconseguí formar govern.[20]

A a les eleccions de 2021, pactaren presentar-se dins de la llista del Partit Sionista Religiós, que també incloïa el partit Noam.[21][22]

De cara a les eleccions legislatives d'Israel de 2022 mantingueren l'aliança amb el Partit Sionista Religiósi es presentaren en la seva llista. A Otzma Yehudit li tocarien els llocs segon, cinquè, setè, novè i desè llocs de la llista mentre que al partit Noam, que també formà part de la llista en les passades eleccions, se li oferí l'onzè lloc.[23] El partit Noam no acceptà aquesta decisió i anuncià el 28 d'agost que es presentaria, en disconformitat amb l'onzè lloc a la llista que se li havia ofert.[24]

Ideologia

modifica

El partit es considera sionista religiós, kahanista (és a dir, seguidor del rabí Meir Kahane), ultra-nacionalista, anti-àrab i d'extrema dreta.[8][25][7] i se l'ha titllat de racista[26][27][28] tot i que el partit ho nega.[29] Demana l'annexió de Cisjordània i un domini complet d'Israel entre el riu Jordà i la mar Mediterrània. El partit s'oposa a la creació d'un Estat Palestí i demana la cancel·lació dels acords d'Oslo. El partit vol que s'incrementi l'ensenyament de la història jueva a totes les escoles elementals per a «aprofundir la identitat jueva dels estudiants».[25] El partit s'oposa a la congelació de la construcció d'assentaments israelians, alliberament de terroristes i negociacions amb els palestins.[30] El 24 de febrer de 2019, el membre del partit Itamar Ben Gvir va demanar l'expulsió dels ciutadans àrabs que no fossin lleials a Israel.[31] El partit promou el que anomena «capitalisme jueu» i el seu sistema econòmic; els seus plans inclouen estalviar «bilions de xéquels amb la reducció del pressupost de defensa que hi hauria amb l'expulsió de l'enemic» que es podria destinar directament al desenvolupament d'infraestructures, reduir burocràcia i regulacions i dotar de més recursos l'ajuda a la població més necessitada. El partit dona suport a l'ajuda a la gent gran i discapacitats. El partit s'oposa també a l'avortament.[32] El partit està en contra de la política de l'etiqueta de preus.[33]

Líders

modifica

Líder Inici Final
1   Aryeh Eldad 2012 2013
2   Michael Ben-Ari 2013 2019
3   Itamar Ben-Gvir 2019 En el càrrec

Resultats electorals

modifica
Elecció Líder Vots % Escons +/–
2013 Aryeh Eldad 64.782 1,76
0 / 120
 –
2015 Michael Ben-Ari Forma part de la llista de Yachad
0 / 120
 –
Abril 2019 Michael Ben-Ari Forma part de la coalició Unió de Partits de Dreta
0 / 120
 –
Setembre 2019 Itamar Ben-Gvir 83.609 1,88
0 / 120
 –
2020 Itamar Ben-Gvir 19.402 0,42
0 / 120
 –
2021 Itamar Ben-Gvir Forma part de la llista del Partit Sionista Religiós
1 / 120
 ▲1
2022 Itamar Ben-Gvir Forma part de la llista del Partit Sionista Religiós
6 / 120
 ▲5

Referències

modifica
  1. ↑ «Otzma Yehudit». ésAdir. [Consulta: 1r desembre 2023].
  2. ↑ «Work starts on new outpost outside Halamish after deadly terror attack» (en anglès). The Times of Israel [Consulta: 23 juliol 2017].
  3. ↑ Levinson, Chaim «Far-right MKs Unite to Form New Party» (en anglès). Haaretz, 13-11-2012 [Consulta: 24 febrer 2019].
  4. ↑ Magid, Jacob. «Extremist Otzma Yehudit announces unity pact with Jewish Home» (en anglès). The Times of Israel. [Consulta: 24 febrer 2019].
  5. ↑ Harkov, Lahav «Eldad, Ben-Ari form new party: Strong Israel». The Jerusalem Post, 13-11-2012 [Consulta: 21 juny 2015].
  6. ↑ «Right of right: Eli Yishai's new party mired in controversy» (en anglès). Ynetnews, 13-03-2015 [Consulta: 4 maig 2018].
  7. ↑ 7,0 7,1 Aaron Kelman «Arab town doesn't love anti-Arab party». The Times of Israel, 27-01-2013 [Consulta: 21 juny 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Raphael Ahren «The extremist who could bring Kahanism back to the Knesset» (en anglès). The Times of Israel, 18-02-2015 [Consulta: 3 febrer 2019].
  9. ↑ «Kahane billboards removed from Jerusalem hotels» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2018].
  10. ↑ «Under deal, Kahanist party could receive spot on key panel that appoints judges» (en anglès). The Times of Israel. [Consulta: 17 març 2019].
  11. ↑ «מיכאל בן ארי: ניפוץ אשליית הדו-קיום». [Consulta: 11 juliol 2017].
  12. ↑ «Watch: Activists remove terror-inciting ads in Judea and Samaria» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2018].
  13. ↑ «Calls to Chief of Staff: 'Bring back the checkpoints'» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2018].
  14. ↑ Gil Ronen «Otzma Leyisrael was 9,000 Votes Short». Arutz Sheva, 24-01-2013 [Consulta: 2 febrer 2015].
  15. ↑ «Over 235,000 votes thrown in trash» (en anglès). The Times of Israel [Consulta: 13 juny 2017].
  16. ↑ Alba, Anna «Netanyahu obre les portes del Parlament a la dreta més racista». El Periódico, 21-02-2019.
  17. ↑ Magid, Jacob. «Jewish Home central committee overwhelmingly backs merger with extremist party» (en anglès). The Times of Israel. [Consulta: 20 febrer 2019].
  18. ↑ Hezki Baruch. «'Union of the Right-Wing Parties' submits Knesset list». Israel National News, 21-02-2019. [Consulta: 21 febrer 2019].
  19. ↑ «Otzma Yehudit splits from United Right». Arutz Sheva, 25-06-2019. [Consulta: 25 juny 2019].
  20. ↑ «Smotrich: Here's why Otzma candidate isn't an MK». Arutz Sheva, 25-06-2019. [Consulta: 25 juny 2019].
  21. ↑ Hoffman, Gil. «Israel elections: Netanyahu pushes Kahanist into Knesset» (en anglès). The Jerusalem Post, 03-02-2021.
  22. ↑ Magid, Jacob. «Entering Knesset, far-rightists want to legalize outposts, fight ‘LGBT agenda’» (en anglès). The Times of Israel, 24-03-2021.
  23. ↑ «Far-right leaders agree on joint Knesset run after meeting with Netanyahu». The Times of Israel, 26-08-2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  24. ↑ Baruch, Hezki. «'Noam' party refuses 11th place on Religious Zionist ticket», 28-08-2022.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Otzma LeYisrael» (en hebreu). [Consulta: 8 juny 2018].
  26. ↑ «Who are the Kahanists of Otzma Netanyahu opened Knesset door to? - Israel Elections - Jerusalem Post». [Consulta: 16 març 2019].
  27. ↑ Halbfinger, David M. «Netanyahu Sparks Outrage Over Pact With Racist Party» (en anglès). The New York Times, 24-02-2019 [Consulta: 16 març 2019].
  28. ↑ Ziri, Danielle «U.S. Jewish Groups Slam Israeli Decision to Let Kahanist Party Run in Election» (en anglès). Haaretz, 07-03-2019 [Consulta: 16 març 2019].
  29. ↑ «Otzma Yehudit’s Ben Ari tells Elections Committee he’s not a racist» (en anglès). [Consulta: 16 març 2019].
  30. ↑ «Otzma Yehudit Says 'Yishai's Party Doesn't Want Us'» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2018].
  31. ↑ Magid, Jacob. «Otzma Yehudit candidate: Critics have to go back 30 years in order to attack us» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2019].
  32. ↑ Israel, David. «Otzma Yehudit Platform Radical on Jewish Values, Hazy on Practical Implementation» (en anglès). Jewish Press, 26-02-2019. [Consulta: 2 març 2019].
  33. ↑ «Before merger with Jewish Home, Otzma Yehudit had to disavow harming innocents» (en anglès). [Consulta: 27 març 2019].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otzma_Yehudit&oldid=33976641»