Paiute del sud
El Paiute del Sud /ˈpaɪjuːt/ (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute /ˈjuːt/, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.[3] Té com a dialectes individuals el chemehuevi, que es troba en perill d'extició (el darrer parlant fluent és Johhny Hill jr.[4]), paiute del sud (amb els subdialectes San Juan i Kaibab), i ute (dialectes septentrional i meridional). Segons Ethnologue, hi havia una mica menys de dos mil parlants de paiute dle sud en 1990, o un 40% d'una població ètnica de 5000 individus.[5]
| Nüwü, Numu | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 920 (2007)[1] 1.808 (2000)[2] |
| Autòcton de | Gran Conca |
| Estat | Nevada, Utah, Califòrnia, Arizona, Colorado |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües numic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ute |
| ISO 639-3 | ute |
| Glottolog | utes1238 |
| Ethnologue | ute |
| UNESCO | 1471 |
| IETF | ute |
| Endangered languages | 2965 |
El dialecte paiute del sud ha tingut un paper important en la lingüística com a fons d'un famós article del lingüista Edward Sapir i el seu col·laborador Tony Tillohash en la naturalesa de la fonema.[6]
Morfologia
modificaEl paiute del sud és una llengua aglutinant en què les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes.
Fonologia
modificaEl paiute del sud té cinc timbres vocàlics i distingeix la quantitat vocàlica pel que el seu inventari bàsic de consonants és: /i, ə, a, o, o; iː, əː, aː, oː, oː/. L'inventari de consonant manca d'aproximants i està format només per oclusives orals, fricatives i nasals:
| labial | alveolar | palatal | velar | lab.-vel. | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | k | kʷ | ʔ | |
| Africada | t͡s | |||||
| Fricativa | s | ʃ | h | |||
| Nasal | m | n | ŋ | ŋʷ |
És freqüent en les transcripcions de texts trobar:
- /c/, per a transcriure el fonema /ts͡/.
- /š/, per a transcriure el fonema /ʃ/.
- / ' /, per a transcriure el fonema /ʔ/.
- /ï/ o /
i/, per a transcriure el fonema /ə/.
L'anàlisi original de Sapir incloïa altres fricatives com [β] o [x] que poden ser analitzades com al·lòfons de les oclusives sordes entre vocals. Sapir havia postulat fonemes addicionals perquè entre vocals existeix l'oposició [β]-[p] que de fet Miller seguint Lamb analitza com una oposició /p/-/hp/ (/p /> [β], V__V).
A continuació es dona una petita mostra de vocabulari chemehuevi, que mostra la seva proximitat amb les llengües numic (xoixoni):
- nïmïn, 'persona'
- pah (o paah), 'aigua'
- tïvah, 'pinyó'
- tïmpa, 'boca'
- tïhiya (variant: tïhïï), 'cérvol'
Referències
modifica- ↑ Fitxa del kawaiisu a Ethnologue
- ↑ Cens dels EUA com a llengua "ute" i 10 més com a "chemehuevi"
- ↑ Mithun (1999:542)
- ↑ The Linguists film de 2008
- ↑ «Ethnologue report for language code:ute». Ethnologue.
- ↑ Sapir, Edward «La réalité psychologique des phonèmes (The psychological reality of phonemes)» (en (francès)). Journal de Psychologie Normale et Pathologique, 1933.
Bibliografia
modifica- Laird, Carobeth (1976). The Chemehuevis. Banning, CA: Malki Museum Press.
- Mithun, Marianne (1999). Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press.
Enllaços externs
modifica- A Preliminary Analysis of Southern Ute with a Special Focus on Noun Phrases Arxivat 2007-07-23 a Wayback Machine. - amb informació fonològica
- Llengua Chemehuevi a Survey of California and Other Indian Languages
- A Chemehuevi Language Archive - 1970s Fieldwork and Analysis by Margaret L. Press