Parèntesi

signe de puntuació

Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació. S'utilitzen de dos en dos per separar o intercalar un text dintre d'un altre.[1]

Signes de puntuació
{ } Claus
Apòstrof
/ Barra obliqua
\ Barra obliqua inversa
< > Claus angulars
[ ] Claudàtors
: Dos punts
  Espai
" " « »
“ ” „“
Cometes dobles
( ) Parèntesis
. Punt
Punts suspensius
¡ ! Signe d'exclamació o d'admiració
¿ ? Signe d'interrogació
· Punt volat
; Punt i coma
- Guionet
Guió
_ Guió baix
, Coma
Infotaula de grafemaParèntesi
Caràcter( (parèntesi inicial)
) (parèntesi final) Modifica el valor a Wikidata
Tipussigne de puntuació Modifica el valor a Wikidata

Per distingir-los, se'ls sol anomenar:

  • parèntesi que obre o parèntesi esquerre, al símbol (
  • i parèntesi que tanca o parèntesi dret, al símbol)

En matemàtica, els parèntesis s'utilitzen per indicar precedència o definir un argument.

Ús en el llenguatge

modifica

En el llenguatge, habitualment tenen els següents usos:

  1. En les clàusules o frases intercalades amb un sentit explicatiu independent. Per exemple: La ciutat de Gandesa (capital de la Terra Alta) ha estat triada com a capital de la cultura catalana.
  2. Per indicar una data. Per exemple: Pau Claris era el President de la Generalitat quan esclatà la Guerra dels Segadors (1640).
  3. Per contenir els aclariments corresponents a abreujaments i sigles. Per exemple: L'OMS (Organització Mundial de la Salut) és un organisme internacional.
  4. Per tancar traduccions. Per exemple: Alea iacta est (la sort està tirada).

Al llenguatge SMS i els escrits a Internet s'usen com a part de les emoticones per indicar l'expressió dels llavis, de manera que un parèntesi que tanca és un somriure i un parèntesi que obre és un símbol de tristor.

Ús en matemàtica

modifica

En matemàtica els parèntesis serveixen per definir com s'ha d'avaluar una fórmula. Per exemple:

2·(3 + 4) ≠ (2·3) + 4

Serveixen també per definir l'argument d'una funció. Per exemple:

f(x) és l'especialització de f en x

Per denotar tuples s'usen tant els parèntesis comuns com els parèntesis angulars.

(1, 2) és la coordenada x = 1, y = 2
G = <V, E> vol dir que G és una estructura matemàtica composta d'altres dues, V i E.

En informàtica, els llenguatges funcionals es caracteritzen per requerir molts parèntesis. Un dels quals és el LISP.

Referències

modifica
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.152. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].