Paul Vecchiali

director de cinema francès

Paul Vecchiali (Ajaccio, Còrsega, 28 d'abril de 1930Gassin, Var, 18 de gener de 2023) fou un escriptor, productor i director de cinema francès.

Plantilla:Infotaula personaPaul Vecchiali
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Ajaccio (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Gassin (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière du Plan de la Tour (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític de cinema, actor, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata - 2023 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0891580 Allocine: 1496 Rottentomatoes: celebrity/paul_vecchiali Allmovie: p115246 TMDB.org: 236535 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Joventut

modifica

Nascut a Ajaccio el 28 d'abril de 1930, Paul Vecchiali va passar la infantesa a Toló.[1][2] La seva família, sospitosa de Pétainisme[3] (mentre el seu pare estava en contacte constant amb el seu germà, resistent), prefereix abandonar aquesta ciutat després de la guerra (Paul Vecchiali abordarà aquests temes a la seva pel·lícula En haut des marches). Va ingressar a l'École polytechnique, en la qual es va graduar el 1955.[1][2]

Carrera

modifica

Amic de Jacques Demy, col·labora a Cahiers du cinéma[1][2] i a La Revue du cinéma,[1] que confessa una passió en particular per Robert Bresson, Jean Grémillon i Max Ophüls.

Va produir les primeres pel·lícules de Jean Eustache abans de fundar la seva companyia de producció, Diagonale, el 1976.[4]

 
Paul Vecchiali (segon a la dreta), Julien Guiomar i Claude Manlay en una emissió de Sud Radio quan es va estrenar L'Étrangleur el 1972.

El 1961, va dirigir una primera pel·lícula muda, Les Petits Drames[1] en què apareix el seu ídol Danielle Darrieux, mentre treballava com a oficial-instructor a Polytechnique. François Truffaut és una de les poques persones que s'ha mostrat entusiasta des del principi. Durant la projecció de Les Ruses du diable (1965), va declarar :

« Paul Vecchiali és l’únic hereu de Jean Renoir.[1] »

Paul Vecchiali ha realitzat més de cinquanta pel·lícules (incloses les seves produccions per a televisió), que tracten temes de la SIDA, la sexualitat (homo, bi o asexualitat), la pena de mort i la religió. El seu cinema s'inspira en el cinema francès dels anys 1930, amb un toc experimental i autobiogràfic. Va obtenir quatre vegades l'anticipació de rebuts del CNC per diverses desenes de projectes presentats, que el van inspirar per escriure el guió de la pel·lícula À vot' bon cœur, estrenat el 2004.[5]

El 1965, va actuar a La felicitat d'Agnès Varda i, el 1975, va coproduir Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les per Chantal Akerman. Al mateix temps, va experimentar amb la pornografia amb Change pas de main que fa produir per Jean-François Davy, que el dirigeix a Les Pornocrates (1976).

L'any 2010 va publicar el seu monumental diccionari, L'Encinéclopédie, dedicat a la filmografia completa dels cineastes "francesos" que van rodar als anys 1930 i l'inici del cinema sonor, la dècada de la seva infantesa, que considera molt creatiu al cinema, generós i insolent.[6] Les cometes indiquen que inclou cineastes francesos així com aquells que van fer almenys una pel·lícula produïda a França durant aquesta dècada (Carl Theodor Dreyer, Fritz Lang, Billy Wilder, Georg Wilhelm Pabst…). La retrospectiva, força completa, és d'una subjectivitat assumida entre els cineastes deixats de banda (Julien Duvivier, Jeff Musso, Carlo Rim, Louis Valray...) i els que ell considera falsos valors (Jean Renoir, Jean Delannoy, Henri-Georges Clouzot, Sacha Guitry…).[7][8][9]

Va morir la nit del 17 al 8 de gener de 2023 a l'edat de 92 anys,[1][2] després de diverses setmanes d'hospitalització a l'hospital de Gassin (Var), tal com va anunciar el seu productor i company Malik Saad.[10] El seu funeral se celebrarà en privat el 26 de gener de 2023 a Vidauban, seguit de la seva incineració a la mateixa ciutat.[11]

El seu darrer llargmetratge, Bonjour la langue, fou acabat unes setmanes abans[12]

Escenògraf

modifica

Filmografia

modifica

Com a director

modifica

Televisió

modifica

Com a productor

modifica

Paul Vecchiali va produir les seves pel·lícules amb la seva empresa Diagonale de 1975 a 1994. A causa de dificultats econòmiques, l'empresa es va vendre el 1998, i el cineasta gairebé va aturar la seva carrera completament (una pausa). que el va fer redescobrir la dècada del cinema dels anys 1930, de la qual va fer la crònica a L'Encineclopédie).[13]

A partir del 2014, va tornar a ser productor amb una nova empresa, Dialectik.

Com a actor

modifica

Publicacions

modifica

Assaigs

modifica
  • L'Encinéclopédie : Cinéastes français des années 1930 et leur œuvre, vol. 1 (en francès). París: Éditions de l'Œil, 2010, p. 880. ISBN 978-2-35137-094-0. 
  • L'Encinéclopédie : Cinéastes français des années 1930 et leur œuvre, vol. 2 (en francès). París: Éditions de l'Œil, 2010, p. 738. ISBN 978-2-35137-095-7. 

Narracions

modifica

Cançons, poemes

modifica
  • Chansons et poèmes de Paul Vecchiali (en francès). Saint-Chéron: Unicité, 2021, p. 136. ISBN 978-2-37355-607-0. 

Referències

modifica