Pere Comte
Pere Comte o Pere Compte (Girona, segle xv - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposició en l'edifici que més fama li atorgà: la Llotja de la Seda.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV Girona |
| Mort | 1506 València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | València |
| Ocupació | arquitecte |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Durant la segona meitat el segle xv fou una figura clau de l'arquitectura gòtica a la Corona d'Aragó, i molt especialment a la ciutat i Regne de València, que llavors vivia el seu segle d'or. Fou mestre d'obres de la ciutat de València, on fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo.
En aquesta ciutat intervingué com a pedrapiquer en la Capella Reial del Convent de Sant Doménec (1454-1457), junt amb Francesc Baldomar, que era el mestre de l'obra. El 1468 treballava en l'acabament i manteniment del Portal de Quart. La primera obra on consta com a mestre piquer, sense la intervenció de Baldomar, fou en el Portal Nou de la muralla del segle xiv (enderrocat el segle xix). El 1476 fou contractat per fer una capella a l'església de Sant Nicolau de València i uns arcs en un palau d'Alcàsser. El 1479 està documentat com a mestre d'obres de la Seu, on reprén les obres de l'arcada nova, que pretén prolongar la nau central fins a l'aula capitular i el Micalet. Algunes de les obres que hi realitzà foren la capella dels Perusa (1496), la nova sagristia (1498), una escala de caragol, una porta en angle i una arcada per a la sagristia (1504) i nombroses finestres en biaix, amb efecte trompe l'oeil.
Sense deixar de treballar a la Seu fou contractat el 1482 per fer l'obra més emblemàtica d'aquell temps d'or per a València: la Llotja de la Seda (1483-1498), que actualment és l'únic edifici Patrimoni de la Humanitat del País Valencià. En principi figuraven com a mestre d'obres ell i el guipuscoà Joan Ivarra, però quedà com a únic mestre el 1486 en faltar el segon.
D'altres obres al cap i casal foren el primer edifici de l'Estudi General (1494-1498) (que ja no existeix) i el paviment de les drassanes del Grau. Va fer estudis per ampliar el cabal del Túria amb aigua del Cabriol i per regular les aigües del Xúquer. També començà la construcció del Consolat de Mar, contigu a la Llotja, i el pati del Palau de la Generalitat. Es creu que també participà en la construcció del Palau de Mossén Sorell de la ciutat [1]
Treballà també a les seus d'Oriola, Tortosa i Saragossa, als palau del bisbe tortosí i per als Borja al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i a la Col·legiata de Santa Maria de Gandia, durant el govern de la duquessa María Enríquez i a la primera i desapareguda església de Sant Jaume de Vila-real.
Portà fins a les últimes conseqüències l'estudi sobre el tall de la pedra i sobre l'alçat d'arcs i voltes amb aquest material, amb la qual cosa esdevingué un referent per a l'arquitectura gòtica de la Mediterrània.
Variant ortogràfica del nom
modificaPere Compte és la grafia medieval i molt generalitzada del nom de l'arquitecte. Tan estesa és la grafia Compte que fins i tot la fundació i el carrer que porten el seu nom a la Ciutat de València es diuen «Pere Compte». No obstant això, la grafia correcta del nom és «Comte» (títol nobiliari) i no pas «Compte» (acte de comptar, càlcul d'una quantitat).
Referències
modifica- ↑ Bernad, Federico Iborra; Catalán, Arturo Zaragozá «El Palacio de Mosén Sorell en Valencia». Una arquitectura gótica mediterránea. Conselleria de Cultura i Educació, 2003, pàg. 205–216.
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum V, veu: "Compte, Pere". Editorial Prensa Ibérica.
J. Vidal, "Pere Compte, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa", Anuario de Estudios Medievales, 35/1 (2005), p. 403-434 (http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/145/147).
M. R. Nobile, Matteo Carnilivari, Pere Compte 1506-2006: due maestri del gotico nel Mediterraneo, edizioni Caracol, Palermo, 2006.
Pellicer i Rocher, Vicent, "Pere Compte, arquitecte de la Seu", Levante. El Mercantil Valenciano, edic. Gandia, Fira i Festes, pp. IX i X, Gandia, 1998
Pellicer i Rocher, Vicent, Història de l'Art de la Safor. Segles XIII-XVIII, Centre d'Estudis i Investigacions "Alfons el Vell", Gandia, 2007
A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer: Pere Compte, arquitecte, Generalitat Valenciana, València, 2007.
