Premi Hugo al millor llibre de no ficció

Premi Hugo al millor llibre de no ficció
Tipus	guardó
Part de	Premi Hugo
Vigència	1980 -
Conferit per	World Science Fiction Society
Guanyador	Peter Nicholls, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (1980); Carl Sagan, Per l'obra Cosmos (1981); Stephen King, Per l'obra Danse Macabre (en) (1982); James E. Gunn (1983); Donald H. Tuck (1984); Jack Williamson (1985); David Wingrove (1987); Brian W. Aldiss (1987); Michael Whelan (1988); Samuel R. Delany, Per l'obra The Motion of Light in Water (en) (1989); Cory Panshin, Per l'obra The World Beyond the Hill (en) (1990); Alexei Panshin, Per l'obra The World Beyond the Hill (en) (1990); Orson Scott Card (1991); Charles Addams (1992); Harry Warner, Jr., Per l'obra A Wealth of Fable (en) (1993); Peter Nicholls, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (1994); John Clute, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (1994); Isaac Asimov (1995); John Clute (1996); Lyon Sprague de Camp, Per l'obra Time and Chance: an Autobiography (en) (1997); John Clute, Per l'obra The Encyclopedia of Fantasy (1998); John Grant, Per l'obra The Encyclopedia of Fantasy (1998); Thomas M. Disch, Per l'obra The Dreams Our Stuff Is Made Of (en) (1999); Frank M. Robinson (2000); Bob Eggleton (2001); Ron Miller (2002); Emily Pohl-Weary (2003); Judith Merril (2003); John Grant (2004); Farah Mendlesohn (2005); Edward James (2005); Kate Wilhelm (2006); Julie Phillips (2007); John Scalzi (2009); Jack Vance (2010); Lynne M. Thomas (2011); David Langford, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (2012); John Clute, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (2012); Peter Nicholls, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (2012); Graham Sleight, Per l'obra The Encyclopedia of Science Fiction (2012); Dan Wells, Per l'obra Writing Excuses (en) (2013); Brandon Sanderson, Per l'obra Writing Excuses (en) (2013); Mary Robinette Kowal, Per l'obra Writing Excuses (en) (2013); Howard Tayler, Per l'obra Writing Excuses (en) (2013); Kameron Hurley, Per l'obra We Have Always Fought (en) (2014); Ursula K. Le Guin (2017); Ursula K. Le Guin (2018); Organització per a les Obres Transformatives, Per l'obra Archive of Our Own (2019); Jeannette Ng (2020); Maria Dahvana Headley, Per l'obra Beowulf: A New Translation (en) (2021); Charlie Jane Anders (2022); Kelly Weinersmith, Per l'obra A City on Mars (en) (2024); Zach Weiner, Per l'obra A City on Mars (en) (2024)
Lloc web	thehugoawards.org

El Premi Hugo al millor llibre de no ficció (Hugo Award for Best Related Work) és un dels Premis Hugo atorgat cada any a treballs de no ficció relacionats amb la ciència-ficció o la fantasia, publicades en anglès o traduïdes l'any anterior. Altres premis Hugo s'atorguen a novel·les, novel·les curtes, relats i relats curts.^[1]^[2]

Aquest premi s'ha atorgat anualment des del 1980, titulat inicialment Premi Hugo al millor llibre de no ficció Hugo Award for Best Non-Fiction Book, però el 1999 es va canviar el nom a Hugo Award for Best Related Book.^[3] El 2010 es va tornar a canviar el títol a "Hugo Award for Best Related Work". A més d'aquests premis, i a partir del 1996 s'han atorgat els premis Restrospective Hugo (Hugo retrospectiu) pels anteriors 50, 75 o 100 anys anteriors. Fins al 2018, només s'ha atorgat premi retrospectiu per l'any 1954.^[4]^[5]

Els nomenats i premiats son escollits pels membres de la convenció anual Worldcon. La forma de votació és en forma de segona volta continua amb sis nomenats. Les novel·les nomenades són les sis més votades durant l'any pels membres sense cap límit en el nombre de nomenats. Des del 1959 es reconeix als sis candidats seleccionats.^[6] Les votacions es fan de gener a març, i les votacions a les sis novel·les candidates es fa aproximadament d'abril fins a juliol, depenent de quan se celebra la convenció, que acostuma a ser al setembre i a un lloc diferent del món cada any.^[7]^[8]^[9] Els anys 2015 i 2016 el premi va quedar desert.^[10]^[11]

Durant els quaranta anys de premi, s'han nomenat 197 autors, 52 han guanyat, incloent-hi empats, coautors i "retro hugos". John Clute és l'autor que més premis ha rebut, amb 4, un en solitari, un amb John Grant com a coautors, un amb Peter Nicholls i un amb Nicholls, David Lagford i Graham Sleight. Nicholls n'ha guanyat un tercer, Grant un segon de coautor amb Elizabeth L. Humphrey i Pamela D. Scoville. Thomas Disch l'haguanyat dos cops, els dos en solitari. Cap altre autor l'ha guanyat més d'una vegada.

Guanyadors

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Guanyador	Any	Obra
Stephen King	1982	Danse Macabre
Carl Sagan	1981	Cosmos
Harry Warner, Jr.	1993	A Wealth of Fable
Jeff Prucher	2008	Brave New Words
Peter Nicholls John Clute David Langford Graham Sleight	1980 1994 2012	The Encyclopedia of Science Fiction
Thomas M. Disch	1999	The Dreams Our Stuff Is Made Of
John Clute John Grant	1998	The Encyclopedia of Fantasy
Samuel R. Delany	1989	The Motion of Light in Water
Alexei Panshin Cory Panshin	1990	The World Beyond the Hill
Lyon Sprague de Camp	1997	an Autobiography
Dan Wells Brandon Sanderson Mary Robinette Kowal Howard Tayler	2013	Writing Excuses
Kameron Hurley	2014	We Have Always Fought
Organització per a les Obres Transformatives	2019	Archive of Our Own
David Wingrove Brian W. Aldiss	1987	The History of Science Fiction
Maria Dahvana Headley	2021	A New Translation
Zach Weiner Kelly Weinersmith	2024	A City on Mars
Ursula K. Le Guin	2017	Writings About Life and Books
Ursula K. Le Guin	2018	Thinking About What Matters

Fi de la llista autogenerada.

Referències

↑ Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 9 agost 2018].
↑ «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 9 agost 2018].
↑ «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.
↑ «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].
↑ «2015 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards, 31-03-2015.
↑ «2016 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards, 29-12-2015.

[1] Jordison, Sam. «An international contest we can win» (en anglès), 07-08-2008. [Consulta: 8 agost 2018].

[2] «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 8 agost 2018].

[3] «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 9 agost 2018].

[4] «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].

[5] «The Locus Index to SF Awards: About the Retro Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 9 agost 2018].

[6] «WebCite query result» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-07. [Consulta: 8 agost 2018].

[7] «Introduction» (en anglès). The Hugo Awards, 18-07-2007.

[8] «The Locus Index to SF Awards: About the Hugo Awards», 03-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 agost 2018].

[9] «Worldcon» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2018].

[10] «2015 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards, 31-03-2015.

[11] «2016 Hugo Awards» (en anglès). The Hugo Awards, 29-12-2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]