Publi Claudi Pulcre (cònsol 249 aC)
Publi Claudi Pulcre (en llatí Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher) va ser un magistrat romà. Era el fill segon d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus i el primer que va portar el cognomen Pulcre.
| Nom original | (la) P. Claudius Ap.f.C.n. Pulcher  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 283 aC antiga Roma |
| Mort | c. 246 aC (36/37 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Edil curul | |
| 255 aC – 253 aC | |
 Cònsol romà | |
| 249 aC – 249 aC Juntament amb: Luci Juni Pul·lus | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Púnica |
| Família | |
| Família | Claudis Pulcres |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Api Claudi Pulcre, Clàudia Quinta |
| Pares | Api Claudi el Cec i valor desconegut |
| Germans | Api Claudi Rus Claudia Gai Claudi Centó Tiberius Claudius Nero |
Va ser elegit cònsol l'any 249 aC amb Luci Juni Pul·le, i va dirigir la flota que va enviar reforços a Lilibèon. Desafiant els auguris va atacar la flota cartaginesa a la batalla de Drèpana, però va ser derrotat completament i va perdre tota la flota. Se'l va fer tornar a Roma en conseqüència i se li va demanar la designació d'un dictador i pel càrrec va elegir Marc Claudi Glícia (o Glícies), fill d'un llibert, designació que el senat va anul·lar.
Va ser acusat d'alta traïció i severament castigat segons uns o el judici es va aturar, segons altres. Si va ser això últim, més tard el van jutjar de nou i va haver de pagar una multa. No es va poder sobreposar a la seva desgràcia i va morir abans del 246 aC (probablement es va suïcidar).
Referències
modifica- Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 768 (v. 1).