Ramon Iglésias i Navarri

Ramon Iglésias i Navarri
	El Copríncep Iglesias i Navarri el 1942
Nom original	(ca) Ramón Iglesias i Navarri
Biografia
Naixement	(es) Ramón Iglesias y Navarri ; 28 gener 1889 ; Durro (Alta Ribagorça)
Mort	31 març 1972 (83 anys); la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Bisbe titular
	29 abril 1969 – 11 desembre 1970 ; Diòcesi: bisbat de Satrianum
Bisbe d'Urgell
	29 desembre 1942 – 29 abril 1969 ; ← Justí Guitart i Vilardebó – Joan Martí i Alanis → ; Diòcesi: bisbat d'Urgell
59è Copríncep episcopal d'Andorra
	29 desembre 1942 – 29 abril 1969 ; ← Ricard Fornesa i Puigdemasa – Ramon Malla i Call → ; Juntament amb: Henri Philippe Pétain, Charles de Gaulle, Félix Gouin, Georges Bidault, Vincent Auriol, René Coty
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1943–), sacerdot catòlic (1912–), polític
Consagració	Gaetano Cicognani
Participà en
11 octubre 1962	Concili Vaticà II
Premis
	(1961) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1944) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort ;

Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.^[1]

Inicis

De família pagesa de les muntanyes de l'Alta Ribagorça, va estudiar al Santuari de la Mare de Déu de la Plana de Mont-ros, filial del seminari d'Urgell, i, més tard, al mateix Seminari de La Seu, Filosofia, Teologia i Dret. D'allà va passar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà.

Fou ordenat sacerdot el 14 de juliol de 1912, als 23 anys. Després de sis anys d'exercici, es feu capellà castrense de 1918 a 1942. Estigué a la campanya d'Àfrica, a la Guerra Civil, a l'Hospital Militar de Carabanchel i arribà a secretari del Vicariat General. Durant la guerra civil, va haver d'intercedir personalment davant de Franco pel seu parent Joaquim Maurín i Julià, diputat del Front Popular i dirigent del POUM i va evitar-li una condemna a mort més que probable.

Bisbe d'Urgell

Fou nomenat bisbe d'Urgell i prengué possessió de la diòcesi el 4 d'abril de 1943 i, per tant, esdevingué copríncep d'Andorra. Va romandre en els càrrecs fins al 29 d'abril de 1969, any en què va presentar la seva renúncia per edat al Papa i fou substituït per Ramon Malla i Call, com a administrador apostòlic, fins que es nomenà a Joan Martí i Alanís com a successor. Iglésias fou nomenat per a la diòcesi titular de Satrianum fins a l'11 de desembre de 1970.

Una de les seves obres principals al bisbat fou la renovació del Seminari. També és de destacar la seva participació en el Concili Vaticà Segon.

A Andorra li tocà compartir principat amb el Règim de Vichy francès, el govern provisional i la Quarta i la Cinquena Repúbliques, amb personatges de la talla de Pétain o De Gaulle.

Retirat, repartí residència entre el seu poble natal i una congregació religiosa a Matadepera fins que, molt malalt, tornà a la Seu on morí el 31 de març de 1972.

Distincions honorífiques

Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort ^[2]

Referències

↑ David M. Cheney.. «Ramon Iglesias Navarri» (en angles). The Hierarchy of the Catholic Church, 1996-2013. [Consulta: 30 abril 2015].
↑ Alfonso de Ceballos Escalera.. Boletín Oficial del Estado. La Orden de la Cruz de San Raimundo de Peñafort (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2015 [Consulta: 8 desembre 2015].

Enllaços externs

Nota necrològica a La Vanguardia. (castellà)

Precedit per: Ricard Fornesa i Puigdemasa	Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1940-1943	Succeït per: Ramon Malla i Call
Precedit per: Ricard Fornesa i Puigdemasa	59è Copríncep d'Andorra Llista de coprínceps 1940-1943	Succeït per: Ramon Malla i Call

[1] David M. Cheney.. «Ramon Iglesias Navarri» (en angles). The Hierarchy of the Catholic Church, 1996-2013. [Consulta: 30 abril 2015].

[2] Alfonso de Ceballos Escalera.. Boletín Oficial del Estado. La Orden de la Cruz de San Raimundo de Peñafort (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2015 [Consulta: 8 desembre 2015].

[1]

[2]