Raymond Depardon (6 de juliol de 1942, Villefranche-sur-Saône, França) és un fotògraf, realitzador i fotoperiodista francès, cofundador de l'agència de fotografia Gamma.[1]

Plantilla:Infotaula personaRaymond Depardon
Imatge
Raymond Depardon (16 de juny de 2012, París)
Biografia
Naixement6 juliol 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Villefranche-sur-Saône (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança França
Activitat
Ocupaciófotògraf, guionista, director de fotografia, fotoperiodista, director de cinema, realitzador de documentals Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGamma, director (1973–)
Gamma, fundador (1967–)
Paris Match Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Agència Magnum (1978–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeClaudine Nougaret Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0220019 Allocine: 347 Allmovie: p87518 TMDB.org: 56836
Instagram: rdepardon Musicbrainz: 8f36f057-d350-4294-a98b-87027c1447fa Discogs: 2399445 Modifica el valor a Wikidata

Als dotze anys s'inicia en el món de la fotografia prenent fotos de la granja familiar.[2] L'any 1956 entra a treballar com a ajudant a l'estudi de fotografia i òptica del seu poble i posteriorment inicia un curs per correspondència fins que l'any 1958, amb setze anys, es trasllada a París i comença a col·laborar, com a fotògraf independent, amb l'agència Dalmas.

A 1966 coneix a Gilles Caron i funda amb ell i d'altres fotògrafs l'agència Gamma, fet que els portarà a viatjar junts per tot el món, començant per l'Àfrica i Orient Pròxim.

El 1969 realitza el seu primer documental dedicat al txec, Jan Palach[1] i el següent any és fet presoner al Txad amb en Gilles Caron, qui desapareixerà poc després a Cambodja, fet que porta a en Raymond a abandonar el reportatge fotogràfic durant un parell d'anys.

L'any 1973 es fa càrrec de la direcció de l'agència Gamma i realitza un llibre, en col·laboració amb Chas Gerretsen i David Burnett, dedicat al Xile de Pinochet amb el que guanyaran el premi Robert Capa. Entre els anys 1974 i 1977, va cobrir el segrest de l'etnòloga francesa, Françoise Claustre, al nord del Txad.[2] L'any 1978 deixa Gamma i s'uneix a Magnum Photos

El 1984 és convidat a participar en un important projecte consistent en inventariar el paisatge rural i urbà francés (DATAR).

Com a director de cinema, ha rebut tres Premis César i ha estat candidat als Oscar.

Filmografia

modifica
  • 1963: Venezuela
  • 1967: Israel
  • 1968: Biafra
  • 1969: Jan Palach
  • 1970: Tchad 1 - l'Embuscade
  • 1973: Iemen - Arabie heureuse
  • 1974: 1974, una festa al camp
  • 1975: Tchad 2
  • 1976:
    • Tibesti Too
    • Tchad 3
  • 1980:
    • Dix minutes de silence pour John Lennon
    • Numéros zéro
  • 1981: Reporters
  • 1982:
    • Piparsod
    • Sant Clement
  • 1983: Faits divers
  • 1984: Els Années déclic
  • 1985: Una dona a Àfrica (Une Femme en Afrique)
  • 1986: New York, N.I.
  • 1988: Urgences
  • 1989: Une Histoire très simple
  • 1990:
    • Contacts
    • La Captive du désert
  • 1991: Contre l'oubli (segment, "Pour Alirio de Jesus Pedraza Becerra, Colombie")
  • 1994:
    • Montage
    • Délits flagrants
  • 1995: À propos de Nice, la suite
  • 1996:
    • Malraux
    • Afriques, Comment ça va avec la douleur ?
    • Lumière et compagnie
  • 1998: Paris
  • 1999: Muriel Leferle
  • 2001: Profils paysans, l'approche
  • 2002: Un homme sans l'Occident
  • 2004:
    • Quoi de neuf au Garet ?
    • 10i chambre, instants d'audience
  • 2005: Profils paysans, le quotidien
  • 2007: col·lectiu: Chacun son cinéma, amb Theodoros Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Ethan Coen, Joel Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Manoel d'Oliveira, Atom Egoyan, Amos Gitai, Alejandro González Iñárritu, Hou Hsiao-hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami
  • 2008: La vida moderna
  • 2012: Journal de France

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Raymond Depardon (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006, p. 44. ISBN 9788447105489. 
  2. 2,0 2,1 Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 128. ISBN 9788497858281. 

Enllaços externs

modifica