Riu Atchafalaya
El riu Atchafalaya (/əˌtʃæf.əˈlaɪ.ə/;[1] Atchafalaya River) és un distributari del Mississipi i el Riu Roig del Sud, d'aproximadament uns 220 km de llarg,[2] que discorre per la zona centre-sud de Louisiana (Estats Units). És navegable i un important canal de navegació industrial per a l'estat de Louisiana, i també el centre cultural del país Cajun. El manteniment dels rius com a canals navegables del Mississipi ha sigut un important projecte del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units durant tot un segle.
Tipus | riu distributari | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Entitat territorial administrativa | Louisiana (EUA) | |||
Localització | Red River | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Parroquia de St. Mary (Louisiana) | |||
Localització | Atchafalaya Bay (en) | |||
| ||||
Conca hidrogràfica | Atchafalaya River drainage basin (en) | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 270 () km | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 150.737 km² | |||
Naix prop de Simmesport en la confluència del riu Roig del Sud amb el Mississipi, on el Mississipi es connecta al Roig per la milla 7 (quilòmetre 11) del canal del riu Vell.[3] Rep les aigües del riu Roig del Sud i part de les del Mississipi, que al seu torn segueix el seu canal principal pel sud-est. Forma meandres al sud com a canal del Mississipi, travessa dics i extenses vies fluvials, passada la ciutat Morgan, i desemboca en el golf de Mèxic, en la badia Atchafalaya, aproximadament 15 milles (25 km) al sud de Morgan. El riu està formant ara un nou delta en la badia: és l'únic lloc en la costa de Louisiana que està ampliant el seu terreny.
Referències
modifica- ↑ Moon Handbooks New Orleans: Including Cajun Country, Andrew Collins, 2007, p.324, webpage: Books-Google-FgC[Enllaç no actiu]
- ↑ U.S. Geological Survey. National Hydrography Dataset high-resolution flowline data. The National Map Arxivat 29 de març de 2012 a Wayback Machine., consultat el 20 de juny de 2011
- ↑ "Atchafalaya River Navigation Book" (mapes), U.S. Army Corps of Engineers, Octubre de 2010, pàgina: MVN.