Garona
La Garona[1][2] (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya. Amb una longitud de 647 km, la seva conca, de 55.000 km², permet un cabal mitjà a Bordeus de 700 m³/s.
(fr) Garonne (la) Garumna (oc) Garona | ||||
Tipus | riu principal | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Europa | |||
Cota inicial | 1.870 m | |||
Entitat territorial administrativa | Occitània (França), Vall d'Aran (Catalunya) i Nova Aquitània (França) | |||
Localització | Pla de Beret, Vall d'Aran | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Cantó de Borg (França) | |||
Localització | Baion | |||
Desembocadura | estuari de la Gironda | |||
| ||||
Afluents | 80
| |||
Conca hidrogràfica | conca de la Garona | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 647 () km | |||
Travessa | Espanya i França | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 56.000 km² | |||
Les primeres aigües, les recull de tot el massís de Saboredo i de la Maladeta, infiltrades en el forat d'Aigualluts.[2]
Naixement
modificaS'han proposat tres indrets diferents com a naixement del riu Garona. Tradicionalment, els aranesos han establert el naixement a l'Uelh deth Garona (42° 42′ 34″ N, 0° 56′ 43″ E / 42.709494°N,0.945398°E), al Pla de Beret, a uns 1.870 m d'altitud, prop del punt on neix el Noguera Pallaresa. Aquí neix un rierol anomenat Beret-Garona que recorre 2,5 km fins a arribar al fons de la vall alta de la Garona, prop d'Era Pleta de Vaquèira. A partir d'aquí, el riu recorre 38 km fins a la frontera francesa a Pont de Rei, per un total de 40,5 km en terres araneses.
Una segona tesi és el circ Ratera-Saboredo (42° 36′ 26″ N, 0° 57′ 56″ E / 42.607295°N,0.965424°E), a uns 2.600 m d'altitud, on hi ha l'estany més alt de la capçalera del riu de Saboredo, tributari del riu de Ruda. Aquest punt és actualment considerat com a veritable origen de la Garona per múltiples experts[3][4][5][5][6] i compleix els criteris definits per la National Geographic Society i Smithsonian Institution, que consideren que el naixement està situat al punt de la conca més distant de la desembocadura del riu, seguint tots els possibles recorreguts de l'aigua.[7] El curs d'aigua recorre 16 km des d'aquest origen fins a la confluència del riu de Ruda, també anomenat Ruda-Garona, amb el Beret-Garona, i és, per tant, un recorregut 13,5 km més llarg que la primera tesi. A la confluència, el Ruda-Garona té un cabal de 2,6 m3/s.[8][9]
Una tercera tesi en situa el naixement al massís de la Maladeta, prop del pic d'Aneto, a la vall de Barrancs (42° 38′ 59″ N, 0° 40′ 06″ E / 42.6498°N,0.6683°E), a més de 2.300 m d'altitud. Les aigües del massís es precipiten al Forau d'Aigualluts (42° 40′ 00″ N, 0° 40′ 01″ E / 42.6666°N,0.6669°E), dolina situada a la comarca aragonesa de la Ribagorça, i posteriorment discorre 4 km sota la Tuca Blanca de Pomèro fins a la Vall d'Aran, on ressorgeix als Uelhs deth Joeu.[10] Aquest trajecte subterrani va ser suggerit pel geòleg Ramond de Carbonnières l'any 1787, però no va poder ser confirmat fins a l'any 1931, quan el francès Norbert Casteret va afegir tinta fluorescent al forat, i va observar el ressorgiment unes hores després a l'altre costat de la muntanya, als Uelhs deth Joèu (42° 40′ 51″ N, 0° 42′ 28″ E / 42.68092°N,0.7077°E), prop d'Artiga de Lin.[11][12] Atesa l'altitud superior d'aquest origen, en comparació amb la tesi de l'Uelh deth Garona, Casteret va considerar que el riu que neix al Pla de Beret és realment un afluent de la Garona i no la Garona mateix. Després del ressorgiment, el riu forma el que es coneix habitualment amb el nom de riu Joeu, que conflueix amb el riu principal a Es Bòrdes, a uns 800 m d'altitud. El Joeu aporta un cabal de 2,16 m3/s en comparació als 17,7 m3/s que aporta el riu principal.[8][9][13] Des d'Aigualluts fins a Es Bòrdes, el Joeu recorre 12,4 km (i 16 més fins a la frontera francesa), fet que el fa menys llarg que el recorregut iniciat a Saboredo.
L'Enciclopèdia Catalana dona com a origen de la Garona l'aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del Joeu,[2] a Es Bòrdes.
Curs
modificaEl riu es dirigeix cap a ponent i al nord tot travessant la Vall d'Aran. Després adopta un arc en direcció nord-oest, que el duu a desembocar a l'oceà Atlàntic a través de l'estuari de la Gironda. En el seu recorregut, travessa les ciutats de Tolosa i arriba al mar a Bordeus.
Principals afluents
modificaSeguint el curs del riu es troben els afluents següents:
|
Molts dels noms dels afluents del riu contenen el sufix -ona (Barguelona, Gimona, Lauterona, Marquessona, Ona, Sellona, Tessona…)
Afluents a la Vall d'Aran
modifica- el riu de Valarties
- el Nere
- el Joeu
- el riu d'Antoni. Abans de Lés aflueix per l'esquerra.[14]
- el riu Malo, dins del municipi de Salardú.[15]
Altres afluents de la conca de la Garona
modificaReferències
modifica- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Garona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Datos sobre la vegetación y bioclima del Valle de Arán. Salvador Rivas-Martínez (member of the Spanish Royal Academy of Sciences, Manuel Costa (Professor of the Universitat de Valencia). Acta Bot. Barcinon. 45:473-499, 1998 «Enllaç».
- ↑ Soler i Santaló; La Vall d'Aran. Guía monográfica de la comarca; pág. 12. Barcelona, 1916.
- ↑ 5,0 5,1 Faura i Sans (M.); Sobre hidrología subterránea en los Pirineos Centrales de Aragón y Cataluña. Bol. de la Real Soc. de Hist. Nat, vom. XVI, pgs. 353-354. Madrid, 1916.
- ↑ Boletín del Centro Excursionista de Cataluña
- ↑ "most distant point (along watercourses from the river mouth) in the drainage basin from which water runs" (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 «Acuíferos (castellà)». Arxivat de l'original el 2012-03-14. [Consulta: 4 agost 2011].
- ↑ 9,0 9,1 Plan Hidrológico de la Cabecera del Río Garona - Documentación previa (castellà)
- ↑ Reynolds, Kev. Walks and Climbs in the Pyrenees. Milnthorpe, England: Cicerone Press, 2001, p. 208. ISBN 1852843284.
- ↑ Casteret, Norbert. Ten Years Under the Earth. Mussey, Barrows (trans). Londres: J. M. Dent, 1939.
- ↑ Lambert, Roger. «A propos de la Garonne Supérieure». A: Géographie du cycle de l'eau (en francès). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 1996, p. 351. ISBN 9782858162734. «prouvant péremptoirement que la Garonne a sa vrai source et la plus importante dans les Monts Maudits, sur le versant Sud des Pyrénées ('proving conclusively that the Garonne has its true source, and the most important, in the Monts Maudits, on the southern slopes of the Pyrenees')»
- ↑ «IBERPIX. Cartografía, Mapas, Imágenes y Ortofotos de España. Instituto Geográfico Nacional». Arxivat de l'original el 2010-11-17. [Consulta: 4 agost 2011].
- ↑ «Garona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Garona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.