Roderic d'Osona
Roderic d'Osona és un pintor valencià, actiu a la ciutat de València entre 1464 i 1484. Se li ha suposat un primer període de formació a Ferrara, Pàdua o Venècia, encara que no està totalment comprovat. Entre les seues obres destaquen: el Retaule del Calvari de l'església de Sant Nicolau, a València, firmat en 1476 i a través del qual se li han pogut atribuir altres obres com la Pietat, conservada en el Museu de Belles Arts de València, i realitzada entre 1485 i 1490; i el Retaule de la Verge de Montserrat, situada a Duomo d'Acqui Terme i feta entre el 1481 i el 1486.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1440 (Gregorià)  València (Corona d'Aragó) |
| Mort | 1518 (77/78 anys) València (Corona d'Aragó) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | València (1464 (Gregorià)–1484 (Gregorià)) |
| Ocupació | pintor |
| Família | |
| Fills | Francisco de Osona |
És considerat com un dels introductors de les formes renaixentistes en la pintura espanyola, arribant a un sentit ple de l'italianisme quattrocentista. No obstant això, les influències italianes es veuen matisades pel coneixement i l'aplicació de fórmules pròpies de la pintura flamenca, com és l'expressivitat allunyada de la idealització.
Els aspectes d'amabilitat i dolçor atenen més a raons de tipus devocional que a una visió racionalitzada i rigorosa de la realitat. A pesar d'això, els seus quadres mostren una preocupació per l'ambientació natural i arquitectònica de les escenes i un extraordinari domini de la pintura a l'oli.
Existeix encara una certa confusió entre aquest autor, anomenat Roderic o Rodrigo d'Osona el Vell, i el seu fill, anomenat Osona el Jove. Mentre que l'activitat del pare es desenrotlla fins a 1501, la del fill va de 1496 a 1513. Al segon es deuria la Taula de l'Epifania, conservada a Londres, que està firmada per "Lo fill del mestre Rodrigo", amb una tendència més tradicional que les obres del pare. A partir d'ella se li ha atribuït el Crist davant de Pilat conservat en el Museu de Belles Arts de València. L'obra d'ambdós pintors, junt amb la de Paolo de San Leocadio, senten les bases per al breu cicle de classicisme en la pintura espanyola.
Referències
modifica- ↑ Navarro (1999), p. 28
- Biografia de Roderic d'Osona (castellà)
Bibliografia
modifica- TRAMOYERES BLASCO, Luis, "Los cuatrocentistas valencianos, el Maestro Rodrigo de osona y su hijo del mismo nombre", Cultura española, nº9 (febrer 1908), pàgs. 139-156, Madrid, 1908.
- TORMO Y MONZÓ, E., "Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (I)", Archivo Espñol de Arte y Arqueología, t.8, nº23 (maig-agost 1932), pàgs.101-147, Madrid, 1932.
- TORMO Y MONZÓ, E., "Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (II)", Archivo Espñol de Arte y Arqueología, t.9, nº27 (setembre-desembre 1933), pàgs.153-210, Madrid, 1933.
- POST, Chandler R., The Valencian School in the Late Middle Ages and Early Renaissance (A History of Spanish Painting, t.I-II), Cambridge (Massachusetts), 1933 (nova edició, Nova York, 1970).
- ANGULO IÑÍGUEZ, D., Pintura del siglo XVI (Ars Hispaniae, t.XV), Madrid, 1971.
- CAMÓN AZNAR, J., La pintura española del siglo XVI, (Summa Artis, y.XXIV), Madrid, 1970.
- COMPANY, Ximo, La pintura del Osona: una cruïlla d'hispanismes, flamenquismes i italianismes, 2 vols., Lleida, 1991.
- PÉREZ SÁNCHEZ, A. E., Obras maestras restauradas. Barnaba de Módena:Políptico de la Virgen de la Leche y de Santa Lucía, catedral de Murcia. Rodrigo de Osona: Retablo del calvario, iglesia de San Nicolás, València, Museu del Prado, Madrid, 1993.
- El món dels Osona, ca 1460-ca. 1540, València, Museu Sant Pius, Exposició 24 gener- 3 abril, València, 1994.
