Rodrigo Amador de los Ríos y Villalta

(S'ha redirigit des de: Rodrigo Amador de los Ríos)

Rodrigo Amador de los Ríos y Fernández-Villalta (Madrid, 3 de març de 1849 - Madrid, 13 de maig de 1917) va ser un advocat, arqueòleg i historiador espanyol. Va ser director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya i del Museo de Reproducciones Artísticas també a Madrid.

Plantilla:Infotaula personaRodrigo Amador de los Ríos y Villalta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rodrigo Fernando Celedonio Amador de los Ríos y Fernández de Villalta Modifica el valor a Wikidata
3 març 1849 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1917 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAlfonso Amador de los Ríos, Rodrigo Amador de los Ríos Cabezón Modifica el valor a Wikidata
PareJosé Amador de los Ríos Modifica el valor a Wikidata
GermansRamiro Amador de los Ríos Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancisco Fernández y González, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Biografia professional

modifica

Fill de l'historiador i arqueòleg José Amador de los Ríos y Serrano, va cursar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat Central de Madrid i es va titular en l'Escola Superior de Diplomàtica. Ingressant posteriorment en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Va entrar l'any 1868 com a ajudant al Museu Arqueològic Nacional i va ser nomenat director del mateix el 1911 càrrec en què va romandre durant sis anys, quan va ser nomenat director del Museu de Reproduccions Artístiques lloc que va ocupar fins a la seva defunció el dia 13 de maig de 1917.[1]

Durant el seu mandat el museu Arqueològic va tenir obres de millores, que junt amb les donacions de la col·lecció del marquès de Cerralbo, les sales dedicades a l'Índia i Pèrsia, la Xina i el Japó i Oceania junt amb les de l'Extrem Orient van haver de modificar-se i ocupar els espais de dos locals que estaven destinats a oficines. El museu va continuar amb ingressos destacables publicats en la revista de l'any 1916 Adquisiciones del Museo Arqueológico Nacional en l'article de la qual José Ramón Mélida y Alinari recorda:[1]

« En el temps que va exercir la direcció del Museu va augmentar les seves col·leccions amb 2.786 objectes, dels quals 643 van ingressar per donacions i els restants per adquisicions fetes amb els escassos fons de l'establiment o directament per l'Estat.... La col·lecció d'Antonio Vives Escudero, les peces procedents d'Itàlica, Clunia i Tiermes, o de la necròpoli de Gormaz, destaquen entre els ingressos d'aquests anys, al costat de la compra feta a Tomás Román Pulido de més de 250 exvots ibèrics, fíbules, ceràmica romana i peces àrabs. »
  • Burgos en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona, Tip. Edit.Daniel Cortezo, (1888).
  • Murcia y Albacete en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona, Tip. Edit. Daniel Cortezo, (1889)
  • Santander en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona, Establecimiento Tipográfico “Artes y Letras”, (1891)
  • Huelva en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona, Establecimiento Tipográfico “Artes y Letras”, 1891.
  • La leyenda del rey Bermejo Barcelona, Biblioteca Arte y Letras, (1890)
  • El castillo de Pioz en la provincia de Guadalajara, La Ilustración Española y Americana, nº XXXIX, Madrid, 15 de septiembre de 1899.
  • El anfiteatro de Itálica: memoria de los trabajos practicados en 1915, Madrid, Junta Superior de Excavaciones Y Antigüedades, (1916)
  • Excavaciones en Toledo: memoria de los resultados obtenidos en las exploraciones y excavaciones practicadas en 1916, Madrid, Junta Superior de Excavaciones Y Antigüedades, (1917)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Biografías. Rodrigo Amador de los Ríos y Fernández-Villalta» (en castellà). Museu Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2015-11-10. [Consulta: 8 gener 2016].