Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

(2012)
Nom original	(ca) Rosa Maria Sardà
Biografia
Naixement	30 juliol 1941 Barcelona
Mort	11 juny 2020 (78 anys) Barcelona
Causa de mort	limfoma
Activitat
Ocupació	directora de teatre, actriu de cinema, actriu, actriu de teatre, comedianta, presentadora de televisió, directora de cinema
Activitat	1969 - 11 juny 2020
Participà en
30 abril 1997	Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Família
Cònjuge	Josep Maria Mainat (divorciats)
Fills	Pol Mainat Sardà
Germans	Xavier Sardà i Tamaro
Premis
(2016)  Gaudí d'Honor (2015)  premis Max (2010)  Medalla de Oro (en) (2009)  Premis Internacionals Terenci Moix (2004)  Premi Butaca a la millor actriu teatral, per l'obra Wit (2003)  Fotogramas de Plata (2001)  Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Sin vergüenza (1997)  Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema, per l'obra Actrius (1994)  Creu de Sant Jordi (1993)  Goya a la millor actriu secundària, per l'obra ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1980)  Premi Memorial Margarida Xirgu (1979)  Premi FAD Sebastià Gasch

Biografia

Pertanyia a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia i una cosina van ser actors. Era la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat també actor, que va tenir amb la seva parella Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca, amb qui no es va arribar a casar.

De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. El 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard va participar en nombrosos projectes en diversos registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Va guanyar nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

El 24 de juliol de 2017 va retornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya li atorgà l'any 1994, i posteriorment recomanà a Isabel Coixet que també retornés la seva.

Va morir l'11 de juny de 2020 als 78 anys a causa d'un càncer.

Filmografia

• 1970: El certificado, de Vicent Lluch i Tamarit

• 1979: Festa amb Rosa Maria Sardà, sèrie de TV dirigida per Sergi Schaaff
• 1980: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
• 1982: Puny clos, d'Ildefons Duran
• 1984: Ahí te quiero ver, programa televisiu en què feia de presentadora
• 1986: La ràdio folla, de Francesc Bellmunt
• 1986: La Rambla de les floristes, producció per a la televisió dirigida per Orestes Lara, basada en l'obra de Josep Maria de Sagarra
• 1987: Moros y cristianos, de Luis García Berlanga
• 1989: Romàntic, d'Aurora Corominas
• 1990: El anónimo, ¡vaya papelón!, d'Alfonso Arandia
• 1990: Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt
• 1990: Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré
• 1991: Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn
• 1992: ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira
• 1992: La febre d'or, de Gonzalo Herralde
• 1993: El cianuro... ¿sólo o con leche?, de José Miguel Ganga
• 1994: Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
• 1994: L'enfonsament del Titanic, d'Antonio Chavarrías Ocaña
• 1994: Enciende mi pasión, de José Miguel Ganga
• 1994: Escenes d'una orgia a Formentera, de Francesc Bellmunt
• 1995: El efecto mariposa, de Fernando Colomo
• 1995: Parella de tres, d'Antoni Verdaguer i Serra
• 1995: Suspiros de España (y Portugal), de José Luis García Sánchez
• 1996: Actrius, de Ventura Pons sobre guió de Josep Maria Benet i Jornet
• 1996: La duquesa roja, de Francesc Betriu i Cabeceran
• 1997: Airbag, de Juanma Bajo Ulloa
• 1997: Carícies, de Ventura Pons
• 1997: Grandes ocasiones, de Felipe Vega
• 1997: Siempre hay un camino a la derecha, de José Luis García Sánchez
• 1998: Amic/Amat, de Ventura Pons sobre guió de Benet i Jornet
• 1998: La niña de tus ojos, de Fernando Trueba
• 1998: Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
• 1999: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
• 2000: Anita no perd el tren, de Ventura Pons
• 2000: Homenots, sèrie de televisió dirigida per Sergi Schaaff, basada en l'obra de Josep Pla
• 2001: Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell
• 2001: Torrente 2: Misión en Marbella, de Santiago Segura
• 2002: A mi madre le gustan las mujeres, de Daniela Fejerman
• 2002: Deseo, de Gerardo Vega
• 2002: Dos tipos duros, de Juan Martínez Moreno
• 2002: El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba
• 2002: El viaje de Carol, d'Imanol Uribe
• 2003: Te doy mis ojos, d'Icíar Bollaín
• 2005: Abuela de verano, sèrie de TV basada en l'obra de Rosa Regàs i Pagès Diario de una abuela de verano
• 2006: Vete de mí, de Víctor García León
• 2007: Barcelona (un mapa), de Ventura Pons
• 2007: Chuecatown, de Juan Flahn
• 2008: Rivales, de Fernando Colomo
• 2010: La vida empieza hoy, de Laura Mañá
• 2011: Maktub, de Paco Arango
• 2012: Any de Gràcia, de Ventura Pons
• 2015: Rey Gitano, de Juanma Bajo Ulloa
• 2015: Ocho apellidos catalanes d'Emilio Martínez-Lázaro
• 2016: La reina de España, de Fernando Trueba
• 2018: Segunda oportunidad, d'Álvaro de Armiñán
• 2019: Salir del ropero, d'Ángeles Reiné

Teatre

Com a actriu

• 1964: Los cinco minutos de Margot de Louis Verneuil. Estrenada al Teatre Guimerà de Barcelona.
• 1968: Las noches bajas de Ana o mi marido tiene un turca, original de Rafael Richart. Al Teatre Victòria (Barcelona)
• 1976: Roses roges per a mi de Sean O'Casey
• 1982: Duet per a un sol violí de Tom Kempinski.
• 1982: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? d'Adolfo Marsillach
• 1985: Mare Coratge de Bertolt Brecht
• 1992: L'hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra
• 2004: Witt (títol original: Wit) de Margaret Edson
• Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker
• Tot esperant Godot de Samuel Beckett
• Quan la ràdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet
• Terra baixa d'Àngel Guimerà
• El balcó de Jean Genet

Com a directora

• 1989: Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
• 1994: Shirley Valentine de Willy Russell
• 1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
• 1996: El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
• 1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona

Principals premis i reconeixements

• 1979: Premi FAD Sebastià Gasch
• 1979-1980: Memorial Margarida Xirgu per Rosa i Maria i El balcó
• 1993: Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya
• 1994: Creu de Sant Jordi
• 1994: Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
• 1997: Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema per Actrius
• 2002: Goya a la millor actriu de repartiment per Sin vergüenza
• 2003: Fotogramas de Plata
• 2001: Unión de Actores
• 2001: Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, menció especial per Anita no perd el tren
• 2004: Premi Butaca a la millor actriu de teatre, per Wit
• 2009: Premi Internacional Terenci Moix especial del Jurat
• 2010: Medalla d'Or de l'Acadèmia espanyola de cinema
• 2015: Premi Miramar d'Honor, atorgat pel Consell Assessor de RTVE a Catalunya.
• 2015: Premi Max d'honor, atorgat per la Fundació SGAE.
• 2016: Premi Feroz d'Honor
• 2016: Gaudí d'Honor

Bibliografia

• Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)

Enllaços externs

• «Rosa Maria Sardà i Tàmaro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.