Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal (Súria, Bages, 13 de desembre de 1895 - 9 de gener de 1971) va ser un poeta.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1895  Súria (Bages) |
| Mort | 10 gener 1971 (75 anys) Súria (Bages) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaIngressà al seminari de Vic, a l'edat de 10 anys, però en sortí per a treballar en diferents feines a Súria. Als 21 anys entrà d'empleat en una companyia d'assegurances de Manresa, i un temps després com sots-arxiver de l'Arxiu de Manresa. Als 23 anys passà a residir a Barcelona, on contactà amb els ambients literaris. L'any 1929 conegué a la que seria la seva esposa, Benvinguda Coll i Borrell, professora de piano, cant i dansa, amb qui es casaria l'any 1932.[1] Participà en molts certàmens literaris i en els Jocs Florals de Barcelona de 1929, va guanyar l'Englantina d'or amb el poema L'Hereu de les muntanyes. En els de 1935, obtenia la Flor Natural amb Mimosa, flor de febrer.[1] Durant la República fou funcionari de la Generalitat de Catalunya i en acabar la guerra civil, s'hagué d'exiliar a França. Retornà a Catalunya l'any 1948, treballant com a professor de francès, llatí i grec. En els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París l'any de 1965 fou premiat amb la Viola d'Or amb el poema Oració. Havent obtingut els tres premis ordinaris, fou proclamat Mestre en Gai Saber. Passà a viure, a partir d'aleshores, a la seva vila natal, on morí a l'edat de 75 anys, el 9 de gener de 1971.
Obra
modificaEs distingí com a autor de poemes per a infants i publicà diferents llibres que van tenir molt èxit. També va publicar infinitat de contes i col·laborà en diferents revistes de l'època, com L'Esquella de la Torratxa, La Tralla, Fornal i a El Poble Català de Tolosa de Llenguadoc.[2]
Poesia
modifica- Cant a la vida (1918)
- Ritmes sentimentals (1925)
- La rel (1929)
- Amb l'infinit a les mans (1935)
- Caps de brot (1966)
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona[3]
- Diví Col·loqui (1916)
- Rosa del Folló (1920 i 1921)
- El pi de les tres branques (1921)
- L'Esquinç del vel (1924)
- L'hereu de les muntanyes (1929) (Premi de l'Englantina d'or)
- Els cavallers damnats (1929)
- Sonets obtumnals (1930)
- Retorn (1930)
- Barcelona a trenc d'alba (1930 i 1934)
- El niu (1930)
- El poema de la llar (1930, 1931, 1932 i 1933)
- Idil·li de Sant Francesc i les roses (1930, 1931, 1932, 1933 i 1934)
- L'alsina (1931)
- Gotes de sol (1932) (3r accèssit a la Flor Natural)
- Flor de seda (1933)
- Íntima. Del poema conjugal (1933)
- A ple sol. Camperola (1933)
- Adveniment. Ressons bíblics (1933)
- Cant a l'amor i l'autumne (1933)
- Oració del matí (1933 i 1934)
- Poemes de jardí (1934) (Premi extraordinari dels Mantenidors)
- Barcelona a trenc d'alba (1934)
- Mimosa, flor de febrer (1935) (Premi de la Flor Natural)
- Vent de març (1936) (1r accèssit a la Flor Natural)
Poesia per a infants
modifica- Cuques de llum (1930)
- El senyor Pèsol i altres plantes (1937)
- Ales humanes (1938)
- Plantes i cuques de llum (1966)
Contes infantils
modifica- Infants i fruites (1930)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Informació sobre l'autor al blog del "Grup Independent de Súria"[Enllaç no actiu]
- ↑ «Salvador Perarnau i Canal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques