Sigismondo Pandolfo Malatesta

Sigismondo Pandolfo Malatesta (Brescia, 19 de juny de 1417 - Rímini, 7 d'octubre de 1468) fou senyor de Rímini, Fano i Cesena des del 1432.[1] És el fill natural d'Antonia di Giacomino dei Barignano, una noble lombarda i de Pandolfo III Malatesta.[1]

Plantilla:Infotaula personaSigismondo Pandolfo Malatesta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1417 Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1468 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Rímini (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTemple Malatestià Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDomini militar Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócondottiero, mercenari, cap militar, poeta Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Malatesta Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsotta degli Atti (1456–)
Polyxène Sforza (1442–1449)
Ginevra d'Este (1434–1440) Modifica el valor a Wikidata
FillsRoberto Malatesta
 () Vannetta Toschi
Giovanna Malatesta
 () Polyxène Sforza
Sallustio Malatesta
 () Vannetta Toschi
Antonia Malatesta
 () Isotta degli Atti Modifica el valor a Wikidata
ParesPandolfo III Malatesta Modifica el valor a Wikidata  i Antonia da Barignano Modifica el valor a Wikidata
GermansGaleotto Roberto Malatesta
Domenico Malatesta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Considerat pels seus contemporanis com un dels líders més capaços d'Itàlia, comandà el 1465 les forces militars de Venècia contra l'Imperi Otomà.

No era un home religiós, però ordenà construir el Temple Malatestià, que fou un monument a la seva amant i tercera dona, Isotta degli Atti. Aquest edifici és considerat una obra mestra de l'arquitectura del Renaixement, en ser la primera església en emprar l'arc triomfal romà com a part de l'estructura.

Els conflictes de Malatesta amb l'Església Catòlica el portaren a perdre la majoria de les seves terres a mans del papa Pius II, que el considerà culpable de traïció contra Siena, sobre la base de la seva llarga relació amb Federico da Montefeltro, duc d'Urbino. Per revertir aquesta situació, hom creu que Segismondo intentà assassinar el 1468 el successor de Pius II, Pau II, qui continuava la seva política, però no ho aconseguí, i tornà a Rímini, on morí pocs mesos després.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Falcioni, Anna. «Malatesta, Sigismondo Pandolfo in "D"». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). 68, 2007 [Consulta: 1r juliol 2021].