Stefano Pavesi

compositor italià

Stefano Pavesi (Casaletto Vaprio, província de Cremona, Llombardia, 22 de gener de 1779 - Crema, Llombardia, 28 de juliol de 1850) fou un compositor italià actiu en el període de transició entre la generació de Piccini i Cimarosa i la de Rossini, que va compondre gairebé setanta òperes i molta música d'església.[1]

Plantilla:Infotaula personaStefano Pavesi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1779 Modifica el valor a Wikidata
Casaletto Vaprio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1850 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Crema (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNiccolò Piccinni Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 7aaef83c-d124-48a5-b5a3-0ce4d51290f3 Lieder.net: 31462 IMSLP: Category:Pavesi,_Stefano Modifica el valor a Wikidata

Òperes

modifica

Entre les seves 66 òperes hi ha:

  • La pace (Livorno, Teatro degli Avvalorati 1801)
  • L'avvertimento ai gelosi (La scuola dei gelosi) (Venezia, Teatro San Benedetto 1803)
  • L'amante anonimo (Venezia, Teatro San Moisè 1803)
  • I castelli in aria (Verona, Teatro Filarmonico 1803)
  • La forza dei simpatici (Verona, Teatro Filarmonico 1803)
  • Andromaca (Genova, Teatro Sant'Agostino 1804)
  • La fiera di Brindisi (Florència, Teatro della Pergola 1804)
  • Fingallo e Comala (Venezia, Teatro La Fenice 1805)
  • Il trionfo di Emilia (Milano, Teatro alla Scala 1805)
  • Amare, e non voler essere amante ossia L'abitore del bosco (Venezia, Teatro La Fenice 1805)
  • L'incognito ossia L'abitatore del bosco (rev. di Amare, e non voler essere amante) (1805)
  • I cherusci (I riti cherusci; Dattalo e Amanzia) (Venezia, teatro La Fenice 1807)
  • Gli antichi Cherusci (rev. of I cherusci) (1818)
  • Sapersi scegliere un degno sposo ossia Amor vero, e amor interessato (L'amor vero) (Venezia, Teatro La Fenice 1807)
  • Il maldicente ossia La bottega del caffè (Firenze, Teatro degli Infuocati 1807)
  • Il servo padrone ossia L'amor perfetto (Bologna, Teatro Marsigli-Rossi 1808)
  • La festa della rosa (Venezia, Teatro La Fenice 1808)
  • Il trionfo delle belle (Corradino; Corradino cuori di ferro; Il trionfo del bel sesso; Elena e Corrado; L'odio delle donne) (Venezia, Teatro San Moisè 1809)
  • Ser Marcantonio (1810) (que va servir d'inspiració per al Don Pasquale de Gaetano Donizetti)
  • Odoardo e Cristina (Napoli, Teatro San Carlo 1810)
  • Il trionfo dell'amore ossia Irene e Filandro (Napoli, Teatro Nuovo 1811)
  • Nitteti (Torino, Teatro Regio 1811)
  • Agatina o La virtù premiata (Milano, Teatro alla Sala 1814)
  • Arminio ossia L'eroe germano (Arminio, ossia L'eroe cherusco) (Venezia, Teatro La Fenice 1821)
  • Antigona e Lauso (Milano, Teatro alla Scala 1822)
  • I cavalieri del Nodo (Napoli, Teatro San Carlo 1823)
  • Il solitario ed Elodia (Napoli, Teatro San Carlo 1826)
  • La donna bianca d'Avenello (Milano, Teatro della Canobbiana 1830)
  • Fenella ossia La muta di Portici (Libretto di Gaetano Rossi, Venezia, Teatro La Fenice 1831)
  • Ardano e Artula

Referències

modifica