Suecs de Finlàndia

Suecs de Finlàndia
Tipus	ètnia, comunitat lingüística, speech community (en) i minoria
Llengua	suec de Finlàndia
Geografia
Estat	Finlàndia

Els suecs de Finlàndia són una minoria lingüística de Finlàndia. Són, aproximadament, uns 265.000 al continent i 25.000 a les illes Åland, on són la majoria de la població. Un terç dels suecs de Finlàndia, però, són bilingües amb el finlandès; alhora, potser uns 600.000 finlandesos són bilingües amb el suec.

Distribució

Habiten principalment a Österbotten/Pohjanmaa, a la província de Vaasa/Vasa, a l'oest de l'arxipèlag de Turku/Åbo i a la ciutat de Turku (Åbo) (Turun ja Porin lääni/Åbo och Björneborgs län), a la costa oest de Finlàndia Occidental. També n'hi ha a la província d'Uusimaa (Nyland) i a la ciutat de Hèlsinki (Helsingfors).

Situació i evolució dels suecs de Finlàndia. A les zones de blau més fosc, els suecs són majoritaris, i a les de blau més clar, minoritaris

Representen, aproximadament, el 5,8% de la població de Finlàndia. El seu nombre ha baixat en els darrers anys, principalment per l'emigració. Segons dades del 1995, n'hi havia 294.664, repartits, per territoris:

A Uusimaa (Nyland), uns 137.595 (el 10,4% de la població)
A Vaasa (Vasa), uns 100.005 (el 22,3% de la població)
A Turku i Pori (Åbo och Björneborg) uns 27.257 (el 3,9% de la població)
A les illes Åland, 23.732 (el 94,2% de la població de les illes)

Hi ha el Partit Popular Suec (Svenska Folkspartiet), que obté regularment uns 12 diputats a la dieta finlandesa. No és present a les illes Åland, que tenen el seu propi sistema de partits.

Estatut legal

Segons l'article 14 de la constitució finlandesa, suec i finès són llengües reconegudes oficialment i l'Estat en garanteix l'ús i l'ensenyament. En totes dues es publicaran les lleis i es farà la instrucció militar.

Per la Språklag 1.6.1922/148 es garanteix l'ús oficial i en l'ensenyament del suec. Per zones, hi ha 26 municipis monolingües suecs (16 a Åland) i 39 de bilingües (22 amb majoria sueca i 17 amb majoria finesa).

Demografia

9% de la població suecòfona de Finlàndia viu a les illes Åland
6% viu en ciutats i municipis oficialment suecòfons de la Finlàndia continental
35% viu en ciutats i municipis oficialment bilingües on els suecs són majoria
44% viu en ciutats i municipis oficialment bilingües on els suecs són minoria
6% viu en ciutats i municipis on només es parla finès.

Percentatge dels suecs de Finlàndia dins la població total finlandesa ^{2 Arxivat 2004-10-09 a Wayback Machine.}
Any	Percentatge
1610	17,5%
1749	16,3%
1815	14,6%
1880	14,3%
1900	12,9%
1920	11,0%
1940	9,5%
1960	7,4%
1980	6,3%
2003	5,6%

Suecs de Finlàndia il·lustres

Suecofinlandesos
N.	Nom i llinatges	Activitat	M.
1937	Claes Anderson	ex ministre	2019
1837	Alexandra Frosterus-Såltin	artista	1916
1914	Tove Jansson	il·lustradora	2001
1867	Carl Gustaf Emil Mannerheim	ex president	1951
1865	Jean Sibelius	compositor	1957
1969	Linus Torvalds	informàtic
1962	Michael Widenius	informàtic

Frosterus-Såltin (1837-1916)
Jean Sibelius (1865-1957)
G. Mannerheim (1867-1951)
Claes Anderson (1937-2019)
Linus Torvalds (n. 1969)
Michael Widenius

Enllaços externs

Suec a Finlàndia Arxivat 2004-10-09 a Wayback Machine. (anglès)
Societat de Literatura Sueca a Finlàndia (suec)
Departament Suec de l'Institut de Recerda per a Llengües de Finlàndia Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (suec)