Tony Rominger

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món

Tony Rominger
	;
Biografia
Naixement	27 març 1961 (63 anys); Vejle (Dinamarca)
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Suïssa
Esport	ciclisme de competició
Trajectòria
	Equip
Participà en
5 juliol 1997	Tour de França de 1997
1996	Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1996	Classificació UCI 1996 (8è)
1995	Classificació UCI 1995 (2n)
1994	Classificació UCI 1994 (1r)
1993	Classificació UCI 1993 (2n)
1992	Classificació UCI 1992 (2n)
1992	Copa del Món de ciclisme de 1992 (2n)
1991	Classificació UCI 1991 (7è)
1990	Classificació UCI 1990 (10è)
1989	Classificació UCI 1989 (5è)
1989	Copa del Món de ciclisme de 1989 (2n)
1988	Classificació UCI 1988 (15è)
1987	Classificació UCI 1987 (74è)
	Volta ciclista a Espanya
Premis
	(1994) Bicicleta d'or; esportista suís de l'any ;

Tony Rominger (Vejle, Dinamarca, 27 de març de 1961) fou un ciclista suís guanyador en 3 ocasions de la Volta ciclista a Espanya i en una del Giro d'Itàlia, entre un total de 92 victòries. Passà a la història com un dels majors rivals que tingué Miguel Induráin, destacant especialment com a bon escalador i contrarellotgista.

Biografia

Nascut a Dinamarca, Tony Rominger emigrà als 13 anys a Suïssa a la localitat de Zoug. Començà el ciclisme en edat força tardana, amb el que no debutaria com a professional fins al 1986, ja amb 25 anys, amb l'equip Cilo-Aufina.

L'any 1987 fitxà per l'equip italià Brianzoli, on aconsegueix la seva primera victòria en guanyar el Giro de Reggio-Calabria, així com destacades actuacions en carreres de primer nivell com la Tirrena-Adriàtica. Posteriorment, l'any 1988 fitxa pel Chateau d'Ax on, durant els tres anys que corregué per aquest equip, aconseguí diferents victòries, destacant-ne especialment 2 edicions de la Tirrena-Adriàtica i una de la Volta a Llombardia.

Rominger feu un salt de qualitat l'any 1991 al fitxar per l'equip Toshiba, amb el qual aconseguí 10 victòries, entre les quals destaca la París-Niça i explotant definitivament el 1992 amb l'equip CLAS guanyant la seva primera Volta ciclista a Espanya, així com a la Volta al País Basc i a la Volta a Llombardia.

L'any 1993 revalida la Volta ciclista a Espanya i queda segon al Tour de França, tan sols superat per Miguel Induráin, malgrat que Rominger aconseguí 3 victòries d'etapa. Posteriorment, l'any 1994, Rominger guanya l'espectacular xifra de 20 victòries, destacant-ne especialment la seva tercera Volta a Espanya consecutiva.

Durant els mesos d'octubre i novembre de 1994 batí en el velòdrom de Bordeus (França) el rècord de l'hora, en dos ocasions. La primera serví per arrabassar-se'l a Miguel Induráin per més de 800 metres i la segona per deixar definitivament la marca en més de 55 km. El rècord de Rominger durà dos anys, fins que fou novament superat per Chris Boardman.

L'any 1995, sense CLAS com a patrocinador de l'equip, que passà a ser Mapei, Rominger guanyà el prestigiós Giro d'Itàlia, això no obstant, fou el primer any d'inici d'un certa decadència del rendiment del suís, malgrat que guanyà 12 curses al llarg de l'any.

Tony Rominger es retirà del ciclisme professional l'any 1997 després de finalitzar per primer cop una temporada en onze anys sense guanyar cap cursa.

Palmarès

1987
- 1r al Giro de Reggio Calàbria
1988
- 1r al Giro d'Emilia
- 1r a la Florència-Pistoia
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
- Vencedor d'una prova del Trofeo dello Scalatore
1989
- 1r a la Tirrena-Adriàtica
- 1r a la Volta a Llombardia
- 1r al Tour del Mediterrani i vencedor d'una etapa
- 1r a la Florència-Pistoia
- Vencedor d'una etapa del Giro de Calàbria
1990
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa del Dauphiné Libéré
1991
- 1r a la París-Niça i vencedor de 4 etapes
- 1r al Tour de Romandia i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r a la Florència-Pistoia
- 1r al Trofeu Baracchi
1992
- 1r a la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes i de la Classificació de la combinada
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor de 2 etapes
- 1r a la Volta a Llombardia
- 1r al Trofeu Luis Ocaña
- 1r a la Pujada al Naranco
- 1r a la Florència-Pistoia
- 1r al Gran Premi Telekom (amb Dominik Krieger)
- Vencedor de 2 etapes a la París-Niça
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya
1993
- 1r a la Volta a Espanya, vencedor de 3 etapes i 1r de la classificació per punts i del Gran Premi de la Muntanya
- 1r a la Pujada a Urkiola
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Polynormande
- Vencedor de 3 etapes al Tour de França i 1r del Gran Premi de la Muntanya
- Vencedor d'una etapa del Critèrium Internacional
1994
- 1r al Rànquing UCI
- 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 6 etapes
- 1r a la París-Niça i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor de 2 etapes
- 1r a l'Escalada a Montjuïc
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r al Gran Premi Eddy Merckx
- 1r al Gran Premi Telekom (amb Jens Lehmann)
- 1r al Memorial Joseph Vögli
- 1r a la Rominger Classic
1995
- 1r al Giro d'Itàlia, vencedor de 4 etapes. 1r de la Classificació per punts. 1r de l'Intergiro
- 1r al Tour de Romandia i vencedor de 3 etapes
- 1r al Gran Premi Telekom (amb Andrea Chiurato)
- Vencedor d'una etapa de la Volta al País Basc
- Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino
1996
- 1r a À travers Lausanne
- 1r a la Volta a Burgos i vencedor de 2 etapes
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya i del Gran Premi de la Muntanya
- Medalla de bronze al Campionat del món de ciclisme en contrarellotge

Resultats al Tour de França

1988. 68è de la classificació general
1990. 57è de la classificació general
1993. 2n de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya
1994. Abandona (13a etapa)
1995. 8è de la classificació general
1996. 10è de la classificació general
1997. Abandona (3a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya

1990. 16è de la classificació general
1992. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes i de la Classificació de la combinada
1993. 1r de la classificació general. 1r de la classificació per punts. 1r del Gran Premi de la Muntanya. Vencedor de 3 etapes
1994. 1r de la classificació general. Vencedor de 6 etapes
1996. 3r de la classificació general. 1r del Gran Premi de la Muntanya. Vencedor de 2 etapes
1997. 38è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

1986. 97è de la classificació general
1987. Abandona
1988. 44è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1989. Abandona (14a etapa)
1995. 1r de la classificació general. 1r de la Classificació per punts. 1r de l'Intergiro. Vencedor de 4 etapes

Distincions

Bicicleta d'or. 1994
Mendrisio d'Or. 1989 i 1994

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tony Rominger

Fitxa de Tony Rominger a sitiodeciclismo.net
Tony Rominger a ProCyclingStats