Tres Turons
|
Per a altres significats, vegeu «els Tres Turons». |
Els Tres Turons són tres muntanyes que es troben al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès:[1] Antigament separaven el terme municipal d'Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals, i l'alineació formada pel turó del Carmel i el de la Rovira era coneguda com la Muntanya Pelada.[2]
- El turó de la Rovira, amb el Parc del Guinardó i la Font del Qüento.[3] (coordenades:41° 25′ 9.878″ N, 2° 9′ 42.27″ E / 41.41941056°N,2.1617417°E)
- El turó del Carmel, amb el Parc Güell i el Parc del Carmel. (coordenades:41° 25′ 6.023″ N, 2° 9′ 11.76″ E / 41.41833972°N,2.1532667°E)
- El turó de la Creueta del Coll, amb el Parc de la Creueta del Coll. (coordenades:41° 25′ 11″ N, 02° 09′ 48″ E / 41.41972°N,2.16333°E)
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Gràcia (Barcelonès) i Horta-Guinardó (Barcelonès) | |||
| ||||
Estan units pel coll del Portell, o de Font-rúbia.[4]
Història
modificaEl projecte de fer un parc als Tres Turons té el seu origen en el Pla Comarcal de 1953 que definia l'àrea dels Tres Turons com a parc urbà. El 1976 el Pla General Metropolità va confirmar la conveniència del parc i actualment l'Ajuntament de Barcelona està en procés de modificar el Pla General Metropolità per redefinir l'àrea del parc i poder crear al seu perímetre espais lliures, equipaments i habitatges.[5]
Fins al 2005 poca cosa s'hi va fer, a part de plantar arbres i obrir algun camí. El 2009 es va aprovar el projecte que afecta poc més de 122 hectàrees, després d'un llarg procés de negociació amb els veïns de la zona, desafectant 464 habitatges dels més de set-cents que ho eren en el primer planejament. Està previst que les obres del nou parc es duguin a terme en diverses etapes.
El Parc tindrà dues zones diferenciades: el nucli central del parc, d'unes 90 hectàrees, i la zona perimetral del parc, d'unes 25 hectàrees. Els 173 habitatges que es troben a l'àrea central seran traslladats al perímetre del parc.[6]
Geologia
modificaEls Tres Turons formen part de la serralada litoral i estan separats de les muntanyes de Collserola per una falla que ha format les valls d'Horta i de Sarrià. Tot aquest material geològic es remunta al paleozoic i està composta per estructures sedimentàries de tipus pissarrós molt metamorfosades. A sota hi ha una ampla capa de granit i al damunt capes calcàries, també d'origen sedimentari. Des de mitjans del segle xix, les calcàries s'han aprofitat per a fabricar calç i també com a pedra per a la construcció. L'activitat de les pedreres de la zona va crear grans esvorancs, que només es poden salvar a través d'un pont construït cap als anys noranta.
Estan formats principalment per roques metamòrfiques (esquists i pissarres) de l'era primària (paleozoic), sobre un subsòl granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia hercinià, fa 300 milions d'anys. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent alterà les roques del voltant —la qual cosa s'anomena metamorfisme de contacte—, i forma una aurèola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs. Així es pot observar de manera discontínua afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aurèola interna corneanes —en contacte amb el granit— i micacites, i a l'aurèola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.[7]
Les pedreres són un dels trets diferencials de la zona dels Tres Turons fins al punt que van fer impossible una urbanització del barri de Can Baró sobretot, en diferents èpoques, al costat de la lluita dels veïns per aturar-les. L'any 1991 va construir-se el pont de Mühlberg per unir un dels carrers destruïts. L'explotació de les pedreres des de principis de segle, per produir calç i també pedra per a la construcció de murs, va tenir dos fronts, les de Casa Vélez, en l'extrem est del barri tocant al Guinardó, que van durar fins a la Guerra Civil, i les de Can Baró, propietat d'Anselm de Riu i Fontanilles que l'any 1920 va comprar 45.000 m² de la Font Castellana fins al carrer Gran Vista. Va cedir l'explotació l'any 1939 a Enric Vila Nogareda, que les va tenir actives fins a l'any 1967. El resultat són uns esvorancs que trenquen el barri per diverses parts. Les pedreres d'altres barris dels turons com el Carmel, la Teixonera i la pedrera del Coll, van afectar la urbanització, que posteriorment es va fer.[8]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Suplement del districte d'Horta-Guinardó». Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 22 febrer 2010].
- ↑ «Tres Turons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Font del "Cuento"». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 31 gener 2015].
- ↑ «Coll del Portell». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó
- ↑ Suplement del districte d'Horta-Guinardó, Arxivat 2011-08-06 a Wayback Machine. Els Tres Turons, futur pulmó i mirador de la ciutat.
- ↑ «Presentació». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «El Turó i el Parc de la Creueta del Coll». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 11 gener 2013].
Bibliografia
modifica
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.