Txoga Mami
Txoga Mami és un jaciment arqueològic de l'Iran, a les muntanyes Zagros, al nord-oest de la plana de Mandali. En aquest lloc van confluir la cultura tardana de Samarra (o cultura d'Hassuna-Samarra) i la ceràmica d'Hajji Mohammed de la cultura d'Eridu (vers 5000-4800 aC), i s'han trobat ceràmiques d'aquest tipus. Aquesta fase amb canals d'irrigació, nous tipus de gra, ceràmiques vingudes de fora, i animals domèstics, han rebut el nom de període de Txoga Mami dins la cultura de Samarra (la seva fase tardana) i suggereix una emigració des de les terres baixes. La cultura de Txogha Mami es caracteritza per petits pobles en grups amb petites àrees regades on es cultivava blat i civada, pasturant bens, cabres i algunes vaques; la cacera era limitada i reduïda a gaseles o animals d'aquesta mena.
Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Governació de Diyala (Iraq) | |||
Localització | Mesopotàmia | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 137 m | |||
Dimensió | 5 () × 100 () × 200 () m | |||
Història | ||||
Període | Obeid i Periòde de Samarra (oc) | |||
Cronologia | ||||
1967-1968 | excavació arqueològica Directors: David Oates, Joan Oates | |||
Però és principalment coneguda pels canals d'irrigació introduïts per primer cop a la segona meitat del VI mil·lenni o inicis del V mil·lenni. La majoria dels jaciments arqueològics de la plana de Deh Luran a l'Iran (vers el 90%) estan localitzats en canals. Alguns canals tenien fins a 5 km, cosa que requeria treballs comunitaris de certa importància.
Referències
modifica- Mario Liverano, El antiguo Oriente: historia, sociedad y economía a [1]