Vidal de Ravenna o de Milà va ser un màrtir cristià, venerat com a sant. La festa de Sant Vidal és el 28 d'abril.[1] No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i diferenciant-lo del Vidal original.

Plantilla:Infotaula personaVidal de Ravenna, o
de Milà

Miniatura del s. XIV que mostra Sant Vidal essent enterrat viu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVitalis
Segle II o segle iii
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort60 dC Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdeath by suffocation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaS. Vitale (Ravenna)? 
Es coneix perSant fictici, creat a partir de sant Vidal de Bolonya
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeRavenna, Milà
Festivitat28 d'abril
IconografiaEssent enterrat viu; amb els sants Gervasi i Protasi
Patró deRavenna, Granarolo dell'Emilia
Família
CònjugeValèria de Milà Modifica el valor a Wikidata
FillsSaint Protasius, Saint Gervasius Modifica el valor a Wikidata

Llegenda

modifica

Segons aquesta llegenda, Vidal era un ric ciutadà de Milà; altres versions diuen que era originari de Ravenna i vivia a Milà. Estava casat amb santa Valèria i tenien dos fills, els sant Gervasi i Protasi. Van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià,[2] en començar el segle iv, els soldats empresonaren sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià. El jutge Paulí, llavors, va fer que el torturessin al poltre i que fos enterrat viu, posant-li pedres sobre el cap.

  1. Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001, ISBN 88-209-7210-7)
  2. També es diu que va ser durant les de Neró o de Marc Aureli.