Vilallonga dels Monts

Vilallonga dels Monts (['bilə'ʎuŋgə(ðəlz'muns)], estàndard ['bilə'ʎoŋgə(ðəlz'mons)], en francès Villelongue-dels-Monts) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.706 habitants el 2017, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, entre els contraforts de l'Albera (pic d'Orella, 1030 m) i la plana al·luvial del Tec, a la capçalera de la riera de Vilallonga, i a 116 m d'alt.

Vilallonga dels Monts

Carrer de Vilallonga dels Monts
Tipus	comuna de França
Localització
42° 31′ 31″ N, 2° 54′ 13″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Ceret
Cantó	cantó d'Argelers
Població humana
Població	1.858 (2021) (160,87 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Perpinyà unitat urbana de Sant Cebrià de Rosselló
Superfície	11,55 km²
Banyat per	Tec
Altitud	36 m-1.030 m
Limita amb	Brullà l'Albera Montesquiu d'Albera la Roca d'Albera Sant Genís de Fontanes Banyuls dels Aspres
Organització política
• Batlle	Christian Nifosi (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66740
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	villelongue-dels-monts.com

Etimologia

Es tracta d'un nom romànic descriptiu, de la forma de la població Vila llonga (llarga) dels Monts (al peu de les muntanyes de la Serra de l'Albera).

Geografia

Localització i característiques generals del terme

Situació de la comuna de Vilallonga dels Monts en el Rosselló

La comuna de Vilallonga dels Monts, de 115.500 hectàrees d'extensió, està situada a la part central de l'extrem meridional de la comarca del Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera; és un terme allargassat de nord a sud des de la Plana del Rosselló, fins a un tros de la riba esquerra del Tec, i estret d'est a oest, atès que abraça la vall de la Ribera de Vilallonga en la part muntanyosa. En el pla de la riba del Tec el travessen altres cursos d'aigua procedents de Montesquiu d'Albera, la llera de l'antic traçat del Tec (fins al 1811) i l'antic rec de molins anomenat Rec de Palau a l'oest i Rec del Molí de Brullà a l'est i nord-est. El sector meridional del terme de Vilallonga dels Monts és el que fa honor a la segona part del nom del poble: un sector del vessant nord de la Serra de l'Albera, entre el Puig d'Orella, a l'extrem sud-oriental, i el Puig Petit de Sant Cristau al sud-occidental.

Termes municipals limítrofs:

Banyuls dels Aspres		Brullà
Montesquiu d'Albera		Sant Genís de Fontanes La Roca de l'Albera
	L'Albera

El poble de Vilallonga dels Monts

Centre de Vilallonga dels Monts

Situat estratègicament a la dreta de la Ribera de Vilallonga i al peu dels vessants septentrionals de la Serra de l'Albera, el poble primigeni de Vilallonga dels Monts era allargassat de llevant a ponent, cosa que justifica el seu nom. És un poble desenvolupat inicialment al voltant de l'església parroquial d'origen romànic de Sant Esteve formant una cellera de forma arrodonida, però que aviat es va allargassar d'est a oest, just al sud de la cellera, i va adoptar la forma que li donà el nom: la vila llarga.

Sant Esteve de Vilallonga dels Monts

Els primers barris que van fer créixer el poble primigeni, com el de les Closes, o el Romeguer, estengueren el nucli urbà pel nord, principalment. El desenvolupament contemporani del poble ha estat a partir d'urbanitzacions com la de la Cerisale o els Masos Catalans.

El Vilar, o el Vilar d'Albera

Santa Maria del Vilar

El Vilar d'Albera és un antic veïnat sorgit d'un antic priorat benedictí, el de Santa Maria del Vilar. Està situat a prop a migdia del poble de Vilallonga dels Monts.

Els Masos d'Avall

Antic veïnat de masos dispersos a l'oest del nucli inicial de Vilallonga dels Monts, actualment està integrat en el nucli urbà modern del poble. Els masos que el formaven han desaparegut o s'han transformat en cases del nucli urbà.

El Castell de la Granja

L'antic Castell de la Granja ha estat modernament reconvertit en un institut de batxillerat tècnic, el Lycée Alfred Sauvy. Està situat a la zona plana del terme, prop de les carreteres que hi discorren, al nord-oest del poble de Vilallonga dels Monts. Conté la capella de Sant Lluís de la Granja.

Els masos del terme

Vilallonga dels Monts conserva uns quants dels seus masos, tot i que n'hi havia hagut més. Entre els conservats es troben la Bola, el Casot del Pastre, antigament Molí de la Granja, el Casot d'en Sanac, l'antic Castell de la Granja, avui dia convertit en el Lycée Alfred Sauvy, el Cortal d'en Gossanes, abans d'en Guisset, el Cortal d'en Portes modern, abans Cortal Durbau, el Cortal Llorba, el Mas Barretina, o Dupuy, abans Mas de l'Alzina, el Mas Carrès, abans d'en Laguerra, el Mas de l'Arpa, o de la Colomera, el Mas del Pou, el Mas d'en Badia, abans d'en Tubert, el Mas d'en Cossanes, abans d'en Guisset, el Mas d'en Jonca, o Mas Desmorets, el Mas d'en Meler, el Mas d'en Pepet, abans Mas d'en Guisset, el Mas d'en Portes actual, el Mas d'en Ribes, el Mas d'en Simon, el Mas d'en Vinyes, el Mas Tambor i la Paciència, o Mas de la Paciència. Entre els desapareguts hi ha el Cortal d'en Portes antic, el Mas d'en Daunis, el Mas d'en Portes antic i el Mas d'en Xart.

Els cursos d'aigua

Tota la part central i meridional del terme (aproximadament quatre cinquenes parts) està formada per la vall de la Ribera de Vilallonga, que es forma a l'extrem sud, en el vessant nord-oest del Pic o Puig d'Orella, i rep, les afluències del Còrrec del Baladre, el Còrrec del Pou, o de la Font de Sant Cristau, el Còrrec de l'Hort del Forro, el Còrrec del Vilar (format per la unió del Còrrec de la Font Ferrera i del Còrrec del Roc del Grèvol), el Còrrec del Mas d'en Simon, a més de, poble avall, del Còrrec de la Falgor. Al cap de poc la Ribera de Vilallonga torç cap al nord-est i entra en el terme de Sant Genís de Fontanes.

A llevant d'aquest curs d'aigua es troben diversos còrrecs que deriven cap als terme veïns de la Roca de l'Albera (la Coma, la Coma del Vern i la Madrona, o Còrrec de la Madrona) i de Sant Genís de Fontanes (Còrrec del Campaler).

En el sector nord-oest del terme, a la part plana de la riba del Tec, es troba el Còrrec de les Anglades, amb el Còrrec de Terradelles, el Còrrec del Roc Cardenenc, ela Colomera i el Còrrec del Pont d'en Baldó, que durant la primera part del seu curs fan de termenal entre Vilallonga dels Monts i Montesquiu d'Albera, els anteriorment esmentats Rec de Palau i Rec de Brullà, o del Molí de Brullà, d'irrigació, l'antiga llera del Tec, el mateix traçat actual d'aquest riu, l'Estany de Vilallonga i, més al sud i a prop del poble, el Rec de les Alberes, d'irrigació. També hi ha diverses agulles (sense nom diferencial) d'irrigació,

Al nord del Tec, en la seva riba esquerra, es troben el Còrrec de la Ginesta i el de les Fumassotes, a més del Rec de Fontclara, que provenen del terme de Banyuls dels Aspres.

Diverses fonts es troben en el terme de Vilallonga dels Monts: la Font de la Canaleta, la del Mas del Pou, la dels Naücs i la d'en Gillot. Cal destacar que en alguns d'aquests cursos d'aigua hi ha passallisos per passar a gual el curs d'aigua.

El relleu

Alguns dels topònims d'aquest terme denoten fenòmens de relleu geogràfic: Collada o coll del Grèvol, Coll de la Font, Coll del Baladre, Coll de Sant Joan; comes: la Coma, la Coma del Vern (també són noms de còrrecs); plans: el Pla, el Pla de la Granja; puigs o altres elevacions: Puig Cobell, Pic o Puig d'Orella, Puig Giner, Puig Petit de Sant Cristau, Puig Rodon, Puig Terrós; roques destacades: Roc Carderenc, Roc de l'Envista, Roc del Grèvol, o de la Collada del Grèvol, que fa de senyal termenal, Roc d'en Baldiri; serres i serrats; la Serra, el Serrat de la Mare de Déu.

El terme comunal

Les partides o indrets específics no esmentats anteriorment i presents en el terme de Vilallonga dels Monts són els Baixos, la Balma del Fuster, les Bigues d'en Ferran (senyal termenal), el Camí de la Granja, el Camí de la Roca, el Camí del Vilar, el Camí de Montesquiu, el Camí de Perpinyà (els darrers, com a nom de la partida a l'entorn del camí pròpiament dit), el Camp del Vern, Cantaprim, la Castanyeda d'en Roc, el Cavall d'en Boix, les Closes, la Fajosa, el Figueral, els Horts, els Horts del Salitar, el Mas d'en Vinyes, Matamala, la Muntanya, la Paciència, Pedra Llampada, la Pedregosa, el Pou, el Prat d'en Vigo, Pixaporcs, el Reposador, el Romaguer, Terradelles, Vergells i el Vilar, o el Vilar d'Albera. Alguns noms són ja en desús, conservats només a la memòria dels més grans: la Balma d'en Cavall, el Bosc d'en Baldiri, el Bosc de Voreda, Cabanills, el Còrrec de la Madrona, els Horts del Bosquet, els Horts de Vilallonga, les Males,. Finalment, hi ha els senyals termenals del Piló, el Piló de Fontanilles, el Piló de la Ginesta, el Piló del Salitar, el Senyal del Coll de Sant Joan, el Senyal de Puig d'Orella.

Transports i comunicacions

Carreteres

Tres carreteres travessen el terme de Vilallonga dels Monts: la D - 11, la D - 61a i els traçats antic i modern de la D - 618, que es bifurquen en el terme de Vilallonga dels Monts.

La carretera D - 11 (D. 914, a Argelers de la Marenda - Montesquiu d'Albera) entra en el terme de Vilallonga dels Monts per l'est, procedent de la Roca de l'Albera, i en surt per l'oest, cap a Montesquiu d'Albera. Per aquesta carretera es va a Palau del Vidre (8,6 km), Sant Andreu de Sureda (6,1), Sureda (5,8), la Roca de l'Albera (3,2) i Montesquiu d'Albera (1,9).

La D - 61a (D - 618, a Vilallonga dels Monts - Vilallonga dels Monts) enllaça la població amb l'autovia de Ceret a Argelers de la Marenda, just en el lloc on aquesta carretera es parteix en dos traçats, l'antic i el modern. És una carretera curta, de poc menys de 2 quilòmetres que per l'extrem nord enllaça amb l'autovia, i pel sud, dins de la població de Vilallonga dels Monts enllaça amb la carretera D - 11.

La D - 618 (El Voló - Argelers de la Marenda), enllaça aquestes dues poblacions directament, sense passar pels nuclis de població, amb els quals enllaça. Tanmateix, just en el terme de Vilallonga dels Monts se separa del traçat modern, en forma d'autovia, la carretera antiga, que sí que passa pels nuclis de població o pel seu entorn immediat. Travessen aquestes dues carreteres l'extrem nord del terme de la Roca de l'Albera, entre Montesquiu d'Albera i Sant Genís de Fontanes.

Transport col·lectiu públic

La línia 401 del servei departamental de Le bus à 1 €, d'Argelers de la Marenda a Ceret, passa per Vilallonga dels Monts procedent d'Argelers de la Marenda, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca de l'Albera i Sant Genís de Fontanes. Després continua cap a Montesquiu d'Albera, el Voló, Morellàs i Ceret. Ofereix tres serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte (tot i que el segon d'aquests serveis només va d'Argelers a Montesquiu d'Albera). No circula els dies festius. Per aquesta línia, Vilallonga dels Monts és a 50 minuts d'Argelers, a 20 de Sant Andreu de Sureda, a 15 minuts de Sureda, a 10 de la Roca de l'Albera, a 5 de Sant Genís de Fontanes, a 10 de Montesquiu d'Albera, a 23 del Voló, a 32 de Morellàs i a 40 de Ceret.

També hi passa la línia 413 del mateix servei, de Perpinyà a Vilallonga dels Monts, sortint del cap i casal rossellonès passa per Elna, Palau del Vidre, Argelers de la Marenda, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca de l'Albera, Vilallonga dels Monts, i encara, un sol servei diari, a Sant Genís de Fontanes. Circula de dilluns a dissabte, però no els dies festius.

Els camins del terme

Considerem d'una banda els camins que enllacen Vilallonga dels Monts amb els pobles dels entorns. Així, hi trobem el Camí de Banyuls dels Aspres, el de Brullà, el de la Roca, pel Vilar, el del Voló, ara anomenat Camí de les Trompetes, el Vell de Perpinyà, ara denominat Camí dels Cabanills, el de Perpinyà, que duu ara per nom Camí dels Esquirols, el Camí de Perpinyà, el Camí Vell de Ceret a Elna, o del Voló a Elna, el Camí o Ruta de la Roca, la Ruta del Voló, la Ruta o Camí de Montesquiu i la Travessa de Sant Genís.

D'altra banda, hi ha uns quants camins interns del terme de Vilallonga dels Monts: el Camí de la Falgor, el de la Muntanya, el del Coscobell, el del Mas de l'Arpa, el del Mas d'en Badia, el del Vilar, el de Matamala, o de la Granja, el de Puig Giner, el de Puig Terrós i el de Vergells.

Activitats econòmiques

La principal activitat econòmica de Vilallonga dels Monts continua essent l'agrícola, però no s'ha de menystenir la turística, sobretot en forma de segones residències. El nombre d'explotacions agrícoles s'ha reduït a la meitat, respecte de l'any 1954, però encara en queda mig centenar, aproximadament. S'hi produeix vi, la major part dins de denominacions d'origen controlades, localitzades sobretot al raiguer i a la part baixa del terme. Hi ha una petita part del terme dedicada a arbres fruiters (presseguers, cirerers, albercoquers i pomeres, sobretot, i una petita part dedicada a les hortalisses (tomàquets, enciams, productes primerencs i mongetes).

Un càmping, les urbanitzacions de segona residència i la rehabilitació, també com a segons residències, d'alguns masos han fet créixer la dedicació turística del poble.

Història

Història medieval

Al segle x ja tenia un alou a Vilallonga dels Monts el monestir de Sant Genís de Fontanes, i al voltant de l'any 1000 n'hi adquirí un l'església d'Elna. Des del segle xi consta el senyoriu de Vilallonga, que era en mans de la família Sant Cristau, de la qual passà, per parentiu, a la de Montesquiu. Al segle xv dominaven aquest senyoriu dues famílies: la Pontós i la de l'Albera.

Història moderna

Els Montesquiu, que el tingueren ja fins a la fi de l'Antic règim, recuperaren el senyoriu de Vilallonga a principis de l'època moderna.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Vilallonga dels Monts entre 1358 i 1790
1358	1365	1378	1424	1470	1515	1643	1709	1720	1730	1755	1767	1774	1789	1790
21 f	62 f	12 f	10 f	22 f	20 f	30 f	93 f	74 f	78 f	99 f	358 h	78 f	90 f	436 h

Font: Pélissier 1986

Notes:

• 1358: per al Vilar;
• 1365: dels quals, 22 f per al Vilar;
• 1378: per al Vilar;
• 1424: per al Vilar;
• 1470: dels quals, 4 f per al Vilar;
• 1515: dels quals, 4 f per al Vilar;
• 1553: per al Vilar;
• 1709: dels quals, 8 f per al Vilar.

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 278 261 389 463 487 475 461 496 521 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 495 440 454 450 470 514 505 533 520 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 524 512 506 508 508 506 503 456 528 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2008 2009 437 408 513 749 831 1.069 1.230 1.355 1.384 2013 1.545

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

La Casa del Comú de Vilallonga dels Monts

Batlles

Batlles de Vilallonga dels Monts

Període	Nom	Opció política	Comentaris
1792 - 1794	Raphaël Roque
1794 - 1797	Sauveur Vigo
1797 - 1800	Antoine Portes
1800 - 1813	Raphaël Roque
1813 - 1815	Joseph Guichet
1815 - 1821	Joseph Ribes
1821 - 1831	Joseph Guichet
1831 - 1835	Jean Guichet
1835 - 1842	Louis Galangau
1842 - 1846	Jean Guichet
1846 - 1848	Saturnin Blay
1848 - 1850	Jean Guichet
1850 - 1851	Pierre Badie
1851 - 1856	Saturnin Blay
1856 - 1870	François Durand
1870 - 1874	Jean-Baptiste Vigo
1874 - 1876	Paul Portes
1876 - 1884	Jean-Baptiste Vigo
1884 - 1888	Jean Claret Guichet
1888 - 1894	Jean Cavaillé-Giralt
1894 - 1896	Pierre Cavaillé-Paris
1896 - 1900	Barthélemy Cavaillé
1900 - 1907	Louis Galangau-Jourda
1907 - 1914	Jean Boulet
1914 - 1915	Paul Portes
1915 - 1919	Jean Cavaillé
1919 - 1929	Jean Boulet
1929 - 1945	Antonin Monné
1945 - 1953	Julien Galangau
1953 - Març del 1989	Robert Gazan
Març del 1989 - Març del 2001	François Oms
Març del 2001 - Moment actual	Christian Nifosi

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Christian Nifosi.

Adjunts al batlle

• 1r: Denis Barre. Conseller delegat de Finances, Comptabilitat i Administració de la comuna
• 2n: Dany Carbou. Conseller delegat d'Afers escolars i Joventut
• 3a: Sylvie Vila. Consellera delegada d'Acció social i Relacions amb la vida associativa.

Consellers municipals

• J - Raymond Vazquez
• Anne - Lyse Clement
• J - Marc Servat
• Raymonde Carrère
• Jacques Cabanat
• Romain Mandine
• Laurence Barde
• Éric Bes
• Julie Vazquez
• Jean - Vicent Peris.

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó de Vallespir - Albera

A les eleccions cantonals del 2015 Vilallonga dels Monts ha estat inclòs en el cantó denominat Vallespir - Albera, amb capitalitat a la vila de Ceret, amb la vila del Voló i amb els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, el Portús, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan de Pladecorts, Sureda, Vilallonga dels Monts i Vivers. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Martine Rolland, del Partit Socialista, vicepresident del Consell departamental, i Robert Garrabé, també del Partit Socialista, batlle de Sant Joan de Pladecorts i vicepresident del Consell departamental.

Serveis comunals mancomunats

Vilallonga dels Monts forma part de la Comunitat de comunes de les Alberes, Costa Vermella i d'Illiberis, amb capitalitat a Argelers, juntament amb Argelers, Bages de Rosselló, Banyuls de la Marenda, Cervera de la Marenda, Cotlliure, Elna, Montesquiu d'Albera, Ortafà, Palau del Vidre, Portvendres, la Roca d'Albera, Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes, Sureda i Vilallonga dels Monts.

Ensenyament i cultura

El Liceu Alfred Sauvy

Vilallonga dels Monts disposa d'escola maternal, amb menjador escolar, i d'escola d'estudis primaris. A part, en el terme del poble es troba l'institut de batxillerat tècnic Lycée Alfred Sauvy. Hi ha Mediateca municipal que obre tres dies la setmana (dimarts, dimecres i divendres).

Bibliografia

• Becat, Joan. «191 - Vilallonga dels Monts». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vilallonga dels Monts». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Cantaloube, Pierre; Lauvernier, Pierre. «Argelès sur Mer». A: Les Albères en Roussillon. Pyrénées-Orientales. Cartes postales du passé. Saint-Estève: Éditions Les Presses littéraires, 2008 (Passé - présent). ISBN 978-2-35073-273-2. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Ponsich, Pere. «Vilallonga dels Monts». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Enllaços externs

• Ajuntament de Vilallonga dels Monts
• El terme de Vilallonga dels Monts en els mapes topogràfics de l'IGN Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine.