Viracocha
Viracocha (en quítxua Qun Tiksi Wiraqucha) era considerat com l'esplendor originari o el Senyor, Mestre del Món.[1] Realment va ser la primera divinitat dels antics peruans, és a dir els habitants del Caral, Chavín de Huántar, Huari i especialment els tiahuanaco, que provenien del llac Titicaca. El culte al deu creador va suposar un concepte d'allò abstracte i intel·lectual, i tan sols estava destinat a la noblesa. Viracocha era representat amb dues vares, que pareix que eren estòliques (propulsors) o warakas (fones gegants andines).[2]
  | |
| Tipus | déu deïtat creadora deïtat solar |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia inca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Mama Cocha |
| Fills | Inti, Mama Quilla, Imahmana Viracocha (en)  i Tocapo Viracocha (en) |
Viracocha, igual que altres deus, va ser un déu nòmada. Segons els mites va sorgir de les aigües i va crear el cel i la terra. Tenia un company alat, l'ocell Inti, una mena d'ocell mag, coneixedor de l'actualitat i el futur. Aquest tenia el nom de Corequenque a les tradicions orals, missatger dels déus, les plomes del qual s'utilitzaven per a la mascaypacha o corona de l'emperador o sapa inca.[3][4]
Referències
modifica
- ↑ «Viracocha». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mathieu Viau-Courville: Spatial configuration in Tiwanaku art. A review of stone carved imagery and staff gods Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, Vol. 19, No. 2 (2014), p. 15–16
- ↑ Colonial Spanish America: a documentary history, Kenneth R. Mills, Rowman & Littlefield, 1998, p. 39.
- ↑ Mathieu Viau-Courville: Spatial configuration in Tiwanaku art. A review of stone carved imagery and staff gods Boletín del Museo Chileno de Arte Precolombino, Vol. 19, No. 2 (2014), p. 18