Willebrord Snel van Royen
Willebrord Snel van Royen (Leiden, 13 de juny de 1580 - Leiden, 30 d'octubre de 1626),[1] conegut simplement com a Snel, Snellius o Snell,[2][3][4] fou un astrònom i matemàtic neerlandès. El seu nom s'ha associat a la llei de refracció de la llum durant uns quants segles, però és sabut que aquesta llei fou descoberta primer per Ibn Sahl en 984. La mateixa llei també fou investigada per Ptolemeu i en l'edat mitjana per Witelo, però a causa de manca d'instruments matemàtics adequats (funcions trigonomètriques) els seus resultats es registraren com a taules i no pas com funcions.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Willebrord Snel van Rayen 13 juny 1580 Leiden (Disset Províncies) |
| Mort | 30 octubre 1626 (46 anys) Leiden (Disset Províncies) |
| Sepultura | Pieterskerk 52° 09′ 27″ N, 4° 29′ 16″ E / 52.1575°N,4.487781°E |
| Formació | Universitat de Leiden (–1608) |
| Director de tesi | Ludolph van Ceulen i Rudolph Snell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, física i astronomia |
| Ocupació | astrònom, físic, matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1615–1626) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1613–) Universitat de Leiden, conferenciant. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1609–) Universitat de Leiden (1609–1626) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Jacobus Golius |
| Família | |
| Pare | Rudolph Snell |
 | |
Willebrord Snellius succeí el seu pare, Rudolph Snel van Royen (1546-1613), el 1613 com a professor de matemàtiques a la Universitat de Leiden.[5] El 1615 planejà i posà a prova un nou mètode per trobar el radi de la Terra, determinant la distància d'un punt a la seva superfície de la paral·lela de latitud d'un altre, per mitjà de la triangulació. El seu treball Eratosthenes Batavus ("L'Eratòstenes holandès"), publicada el 1617,[6] descriu el mètode i dona el resultat de les seves operacions entre Alkmaar i Bergen op Zoom (dues ciutats separades per un grau de meridià) d'una distància rectilínea de 117.449 iardes (107,395 km). La distància real és aproximadament 111 km. Snellius fou també un matemàtic distingit, produint un nou mètode per calcular el nombre π[7] la primera millora des de temps antics. Redescobrí la llei de refracció el 1621.
A més de Eratosthenes Batavus, publicà Cyclometria sive de circuli dimensione (1621), i Tiphys Batavus (1624). També edità Coeli et siderum in eo errantium observationes Hassiacae (1618), contenint les observacions astronòmiques del landgravi Guillem el Savi de Hessen. Un any després de la seva mort fou publicada una trigonometria creada per Snellius (Doctrina triangulorum).
El cràter lunar Snellius fou anomenat en el seu honor.
-
Cyclometricus, 1621
Notes
modifica- ↑ Willebrord Snellius Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine. at the Leiden Digital Family Tree.
- ↑ «Willebrord Snel van Royen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Encarta Winkler Prins, Grote Oosthoek, Eerste Nederlandse Systematisch Ingerichte Encyclopaedie
- ↑ Asimov, Isaac. «Snell, Willebrord». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 90. ISBN 8429270043.
- ↑ van Berkel, 1994, p. 33.
- ↑ Davidson, 2011, p. 46.
- ↑ Pickover, 2008, p. 70.
Bibliografia
modifica
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Davidson, Michael W. «Pioneers in Optics: Jean-Bernard-Leon Foucault and Willebrord Snell» (en anglès). Microscopy Today, Vol. 19, Num. 1, 2011, pàg. 44-46. DOI: 10.1017/S155192951000115X. ISSN: 1551-9295.
- N. Haasbroek: Gemma Frisius, Tycho Brahe and Snellius and their triangulations Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.. Delft 1968.
- Pickover, Clifford A. «Willebrord Snell». A: Archimedes to Hawking: Laws of Science and the Great Minds Behind Them (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 69-72. ISBN 978-0-19-533611-5.
- «Snellius (Willebrord)». Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek.
- van Berkel, Klaas. «The Legacy of Stevin: a chronological narrative». A: Klaas van Berkel, Albert van Helden, L.C. Palm (eds.). A History of Science in the Netherlands: Survey, Themes and Reference (en anglès). Brill, 1994, p. 3-238. ISBN 90-04-10006-7.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Willebrord Snel van Royen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Struik, Dirk J. «Snel (Snellius or Snel van Royen), Willebrord» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 agost 2024].
- Clifford A. Pickover Willebrord Snell in Archimedes to Hawking: Laws of Science and the Great Minds Behind Them (2008).