-i

Potser volíeu: i, I, ì, Ì, -í, í, Í, î, Î, ï, Ï, İ, ı

Català

• Etimologia: Sufix: Del llatí -eus, cultisme.
• Etimologia: Desinència del subjuntiu: Reducció de l’antic -ia, del llatí -iam/-iat (dormiam/dormiat > dòrmia > dormi). En general la i va quedar assimilada, però es va mantenir en català central i nord-occidental estenent-se com a vocal temàtica al segle XIX.
• Etimologia: Desinència de l’indicatiu: A partir dels verbs llatins amb una -i- com a vocal temàtica, com els de la quarta conjugació (dormiō > dormi). En general les vocals finals van quedar assimilades quedant amb desinència zero, però es va mantenir la vocal temàtica en català septentrional estenent-se a altres conjugacions.

Sufix

-i m. ‎(adjectival, femení -ia)

1. Relatiu a.

   Exemple: èter → eteri.

Desinència

-i ‎(verbal)

1. (central, nord-occidental) Forma conjugada en primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu dels verbs regulars en -ar, -er, -re i -ir.

   Exemples: cantar → canti, témer → temi, batre → bati, dormir → dormi.

Relacionats

• -a, -e, occidental i balear

Desinència

-i ‎(verbal)

1. (septentrional) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar, -er, -re i -ir.

Relacionats

• -ō llatí > Ø, actual balear i alguerès (-i, septentrional) > -e, actual valencià > -o, central i nord-occidental

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Esperanto

• Etimologia: (pendent)

Desinència

-i ‎(verbal)

1. Forma verbs.

   Exemple: muziko → muziki.

Romanès

• Etimologia: Del llatí illī, nominatiu masculí plural de ille.

Sufix

-i m. pl. ‎(genitiu -lor)

1. els (article definit masculí plural)

Notes

S'afegeix al masculí plural en nominatiu i acusatiu.

• Quan el plural ja té una terminació -i, el grup -ii té valor ortogràfic sense canvi de pronúncia: codru ‎(«bosc») → codri ‎(«boscos») → codrii ‎(«els boscos»)
• Pot aparèixer el grup -iii amb la primera i vocal, la segona semivocal format diftong amb la tercera: fiu ‎(«fill») → fii ‎(«fills») → fiii ‎(«els fills»)

Sufix

-i f.

1. forma del genitiu i datiu de -a (de la, article definit femení indirecte)

Notes

• S'afegeix a la forma plural: fată ‎(«noia») → fete ‎(«noies») → fetei ‎(«de la noia»)
• Quan s'ajunten tres i, la llengua literària recomana el sufix -ei: domnie ‎(«regne») → domnii ‎(«regnes») → domniei f. ‎(«del regne»)
• En el cas de substantius usats només en singular, o noms propis, la construcció és la mateix resultant en la pràctica un sufix -ei: făină → făinei ‎(«de la farina»); Maria → Mariei ‎(«de la Maria»).

Relacionats

Articles en romanès

Cas	Articles definits							Articles adjectivals							Articles possessius							Articles indefinits
	singular			plural				singular			plural				singular			plural				singular			plural
	m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.
nominatiu acusatiu	-l (-le, -ul)		-a (-ua)	-i	-le			cel		cea	cei	cele			al		a	ai	ale			un		o	niște
genitiu datiu	-lui (-ului)		-i (-ei)	-lor				celui		celei	celor				(alui)		(alei)	(alor)				unui		unei	unor