so

Potser volíeu: SO, sò, só, ŝo

Multilingüe

Símbol

so

1. Codi de llengua ISO 639-1 del somali.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈsɔ/, (gironí) /ˈso/
• Rimes: -ɔ
• Homòfon: ço

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (article àton) /so/, /su/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia: Nom 1: del llatí sonus.
• Etimologia: Nom 2: formació analògica del plural sons.
• Etimologia: Article: del llatí ipsō, ablatiu de ipse origen de l’article es.

Nom

so m. ‎(plural sons)

1. Pertorbació de l'aire audible pels éssers vius.

Antònims

• silenci

Relacionats

• (musicals) amanyac, balada, barcarola, cant, cantiri, cantúria, cançó, cobla, corranda, escoli, himne, melodia, música, romança, tonada, virolai
• (no musicals) cacofonia, cruixit, brunzit, fressa, grinyol, remor, soroll

Traduccions

Pertorbació de l'aire

• Alemany: Klang ^(de), Schall ^(de)
• Anglès: sound ^(en)
• Aragonès: sonito ^(an)
• Asturià: soníu ^(ast)
• Castellà: sonido ^(es)
• Esperanto: sono ^(eo)
• Estonià: heli ^(et)
• Finès: ääni ^(fi)
• Francès: son ^(fr)
• Friülà: sun ^(fur) m.
• Gallec: son ^(gl)
• Grec: ήχος ^(el) m. ‎(ikhos)
• Hindi: शब्द ^(hi) m.
• Indonesi: bunyi ^(id)
• Italià: suono ^(it)
• Llatí: sonus ^(la)
• Marathi: शब्द ^(mr) m.
• Occità: son ^(oc)
• Polonès: dźwięk ^(pl) m.
• Portuguès: som ^(pt)
• Retoromànic: sun ^(rm) m.
• Romanès: sunet ^(ro) n.
• Sànscrit: शब्द ^(sa) m.
• Sard: sonu ^(sc)
• Sicilià: sonu ^(scn) m.
• Vietnamita: âm thanh ^(vi)

Nom

so m. ‎(plural sons)

1. (tarragoní, mallorquí, menorquí) Forma alternativa de son ‎(«estat de somni»).

Article

so m. ‎(plural sos)

1. (mallorquí, eivissenc) Article determinat masculí i singular usat en el parlar salat exclusivament darrere les preposicions amb i a voltes també en.

   Va anar-hi amb so cotxe.

Sinònims

• s' (forma apostrofada)
• es (en el parlar salat sense la preposició amb)
• el, l' (en català estàndard)
• lo, l' (en les variants occidentals)
• en, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Notes

• S’utilitza la forma apostrofada s', equivalent també a es, seguint les normes d’apostrofació. Exemples: amb s'oceà, però amb so iot, amb s'RSS.
• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat. Exemple: Montjuïc, amb so Montjuïc de s'olimpíada.

Verb

so ‎(infinitiu ser)

1. (arcaisme, nord-occidental, alguerès, central) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

• só (grafia obsoleta)

Miscel·lània

• Anagrames: os ^(alfagrama), ós

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

so

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser

Anglès

• Pronúncia: /səʊ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adverbi

so ‎(no comparable)

1. tan

   It's so beautiful!

   És tan bonic!

2. això

   «So you said, Sir, was Phoebe’s cool reply.» (Emily Sarah Holt, The Maiden's Lodge, capítol XI)

   Això ho diu vostè, va ser la freda resposta de Phoebe

Conjunció

so

1. així que, per tant

   He likes the silence, so do not sing in his house.

   Li agrada el silenci, per tant no cantis a casa seva.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició àtona) /so/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció) /ˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia: Preposició: Del prefix llatí sub.
• Etimologia: Interjecció: De l'antic adverbi seor, abreviació de señor. Dirigit a un animal, d'origen onomatopeic.

Preposició

so

1. sota

   Y no podían ocupar la calle, so pena de multa.

   I no podien ocupar el carrer o serien multats.

Interjecció

so

1. tros de

   so burro ― tros de ruc

2. xo

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /so/
• Etimologia: De s.

Nom

so ‎(acusatiu so-on, plural so-oj, plural acusatiu so-ojn)

1. Nom de la vint-i-dosena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

• s (lletra)
• ro (anterior), ŝo (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre so

Italià

Verb

so

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de sapere