Alfons X de Castella: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Revertides les edicions de 92.178.68.71. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
(44 revisions intermèdies per 20 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| titol_personal = Rei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve |
| titol_personal = Rei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve |
||
⚫ | |||
| predecessor = [[Ferran III de Castella|Ferran III]] |
|||
| successor = [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] |
|||
| pares = [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i [[Beatriu de Suàbia]] |
|||
| conjuge = [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]] |
|||
⚫ | |||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Libro de los Juegos, Alfonso X y su corte.jpg|miniatura|Alfons X el Savi i la seva cort.]] |
[[Fitxer:Libro de los Juegos, Alfonso X y su corte.jpg|miniatura|Alfons X el Savi i la seva cort.]] |
||
Línia 11: | Línia 7: | ||
== Orígens familiars == |
== Orígens familiars == |
||
Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url= https://books.google.cat/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK |
Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url= https://books.google.cat/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK | editorial=Feres & fils |data=1918 |pàgines=7}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]]. |
||
== Polític exterior == |
|||
Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC|data=octubre de 2015}} |
|||
Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] contra [[Rodolf I d'Alemanya]] a la qual va dedicar molt esforç i diners com a net de Felip de Suàbia, però finalment va renunciar a la seva candidatura en [[1275]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Guerrero Navarrete |nom=Yolanda |títol=Medieval territorios, sociedades y culturas |pàgines=335 |editorial=Silex |data=2008 |isbn=9788477371991 |url=https://www.google.cat/books/edition/Medieval/iNuRSqEbse8C?hl=ca&gbpv=1&dq=alfonso+x+emperador+rodolfo+1273&pg=PA335&printsec=frontcover |editor=Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete |capítol=Espacios políticos y estructuras de poder |llengua=castellà}}</ref> Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] [[batalla de Salé|conquesta i incendia]] [[Salé]].<ref>{{ref-llibre |cognom=O'Callaghan |nom=Joseph F. |títol=Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria |pàgines=101 |editorial=Brill |any=1998 |isbn=9789004110236 |url=https://books.google.cat/books?id=7Q7tDcPIEgMC&pg=PA101&dq=1260+sal%C3%A9+alfonso&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiqlYGqgNn2AhVCilwKHfmyC24Q6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=1260%20sal%C3%A9%20alfonso&f=false |llengua=anglès}}</ref> |
|||
== Política interior == |
|||
⚫ | |||
⚫ | Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia|Múrcia]] i Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les ''[[Siete Partidas]]''. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent. |
||
⚫ | Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I |
||
⚫ | A pesar d'haver pactat amb [[Pere el Gran]] el [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160327001652/http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF |date=2016-03-27}}''</ref> Alfons va decretar el desheretament de Sanç el [[8 de novembre]] de [[1282]], però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare. |
||
⚫ | Durant el seu regnat va impulsar l'economia |
||
=== Revoltes internes === |
|||
⚫ | A pesar d'haver pactat amb [[Pere el Gran]] el [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> Alfons va decretar el desheretament de Sanç el [[8 de novembre]] de [[1282]], però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare. |
||
⚫ | |||
⚫ | Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I d’Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant els castellans a la [[batalla d'Écija]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Thacker|nom=Shelby|cognom2=Escobar|nom2=Jose|títol=Chronicle of Alfonso X|url=https://books.google.cat/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false|llengua=anglès|editorial=University Press of Kentucky|data=2015|pàgines=17|isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]]. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu net]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans. |
||
== Política cultural == |
=== Política cultural === |
||
[[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg|miniatura|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]] |
[[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg|miniatura|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]] |
||
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web|url= http://knol.google. |
Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web|url= http://knol.google.cat/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170#|títol= ALFONSO X - Libro de los juegos|consulta= 21 abril 2010|editor= Paolo Canettieri|llengua= italià|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100426232237/http://knol.google.cat/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170|arxiudata= 26 d'abril 2010}}</ref> |
||
Alfons X va realitzar també la primera [[reforma ortogràfica]] (normalització) del [[castellà]], idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del [[llatí]], |
Alfons X va realitzar també la primera [[reforma ortogràfica]] (normalització) del [[castellà]], idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del [[llatí]], en l'àmbit institucional. |
||
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos [[cristià|cristians]], [[ |
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos [[cristià|cristians]], [[jueus]] i [[musulmà|musulmans]] que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval. |
||
== Núpcies i descendents == |
== Núpcies i descendents == |
||
Línia 54: | Línia 53: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] a la Biblioteca Cervantes. |
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060213020958/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm |date=2006-02-13}} a la Biblioteca Cervantes. |
||
* [http://www.dip-alicante.es/cau/article26.htm Alacant i Alfons X el savi.] |
* [http://www.dip-alicante.es/cau/article26.htm Alacant i Alfons X el savi.] |
||
== Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa == |
== Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa == |
||
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes. |
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes. |
||
{{Inicia taula}} |
|||
{{Filera de successions|títol= [[Rei de Castella]]<br />[[Rei de Lleó]] |abans= [[Ferran III de Castella|Ferran III]] |després= [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] |anys= [[1252]]–[[1284]]}} |
|||
{{Finalitza taula}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
Línia 69: | Línia 64: | ||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics]] |
|||
[[Categoria:Alfons X el Savi| ]] |
[[Categoria:Alfons X el Savi| ]] |
||
[[Categoria:Regne de Múrcia]] |
|||
[[Categoria:Trobadors en galaicoportuguès]] |
|||
[[Categoria:Escriptors medievals en castellà]] |
|||
[[Categoria:Homenatjats al Dia de les Lletres Gallegues]] |
Revisió de 21:29, 11 nov 2024
Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Orígens familiars
[modifica]Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, quan el seu pare va iniciar el setge d'Isbiliya va atacar sense èxit l'Algarve.[1] Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.
Polític exterior
[modifica]Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic contra Rodolf I d'Alemanya a la qual va dedicar molt esforç i diners com a net de Felip de Suàbia, però finalment va renunciar a la seva candidatura en 1275.[2] Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Salé.[3]
Política interior
[modifica]Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Siete Partidas. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.
A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,[4] Alfons va decretar el desheretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.
Revoltes internes
[modifica]Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I d’Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. any en què el sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires derrotant els castellans a la batalla d'Écija,[5] iniciant la Guerra de l'Estret. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans.
Política cultural
[modifica]Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.[6]
Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.
L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:
- la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal
- l'infant Martí Alfons de Castella, abat a Valladolid
- la infanta Urraca Alfons de Castella
El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:
- l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
- la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas.
- la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
- l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei.
- la infanta Elionor de Castella (1257-1275)
- l'infant Sanç IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lleó
- la infanta Constança de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas.
- l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma
- l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de València de Campos
- la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove
- la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Dídac López de Haro, senyor de Biscaia
- l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros
Referències
[modifica]- ↑ Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.
- ↑
- ↑ O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236.
- ↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.
- ↑ Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].
Enllaços externs
[modifica]- Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X Arxivat 2006-02-13 a Wayback Machine. a la Biblioteca Cervantes.
- Alacant i Alfons X el savi.
Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa
[modifica]- Lapidario a la Biblioteca Cervantes.