Concino Concini: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
faltes |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
'''Concino Concini''' ([[Florència]], [[Itàlia]], [[1575]] - [[París]], [[França]], [[8 de juliol]] de [[1617]]) fou un militar italià a fincat a França. |
'''Concino Concini''' ([[Florència]], [[Itàlia]], [[1575]] - [[París]], [[França]], [[8 de juliol]] de [[1617]]) fou un militar italià a fincat a França. |
||
Fill d'un senador de Florència, acompanyà el [[1600]] a [[Maria de Mèdici]], després del seu enllaç amb [[Enric IV]] de França a la cort francesa, on es casà amb [[Leonor Galligai]], cambrera molt |
Fill d'un senador de Florència, acompanyà el [[1600]] a [[Maria de Mèdici]], després del seu enllaç amb [[Enric IV]] de França a la cort francesa, on es casà amb [[Leonor Galligai]], cambrera molt influent de Maria. |
||
Quan després de la mort d'Enric IV el [[1610]] fou anomenada Maria [[regent]] del regne, augmentà la seva influència per ser favorit d'aquesta. La regent l'anomenà marquès d'[[Ancre]], i, a pesar de no haver assistit a cap campanya, aconseguí el [[1614]] el nomenament de [[Mariscal de França]]. |
Quan després de la mort d'Enric IV el [[1610]] fou anomenada Maria [[regent]] del regne, augmentà la seva influència per ser favorit d'aquesta. La regent l'anomenà marquès d'[[Ancre]], i, a pesar de no haver assistit a cap campanya, aconseguí el [[1614]] el nomenament de [[Mariscal de França]]. |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
Agraciat amb amb més de 30 elevats càrrecs, reunia anualment dos milions de [[franc]]s, i a més s'embutxacà en pocs anys més de tres milions de francs en propietats i joies. Desplegà un luxe extraordinari, però fou odiat pel poble. Malgrat tot, tractaren en va d'enderrocar-lo el [[1613]], els ducs de [[Bouillon]], [[Mayenne]], [[Nevers]], [[Longueville]] i el príncep [[Condé]]. |
Agraciat amb amb més de 30 elevats càrrecs, reunia anualment dos milions de [[franc]]s, i a més s'embutxacà en pocs anys més de tres milions de francs en propietats i joies. Desplegà un luxe extraordinari, però fou odiat pel poble. Malgrat tot, tractaren en va d'enderrocar-lo el [[1613]], els ducs de [[Bouillon]], [[Mayenne]], [[Nevers]], [[Longueville]] i el príncep [[Condé]]. |
||
Però en veure el jove rei [[Lluís XIII]] sotmès a la pobresa, i fins i tot mals tractes per causa d'Ancre, el |
Però en veure el jove rei [[Lluís XIII]] sotmès a la pobresa, i fins i tot mals tractes per causa d'Ancre, el féu assassinar d'un tret de pistola pel capità de la Guàrdia, [[Vitry]], en passar Ancre pel pont del palau del [[Louvre]] el 24 d'abril de 1917. |
||
La seva esposa Leonor fou acusada d'haver intervingut en l'assassinat d'Enric IV i d'haver exercit fetillera influència sobre la reina, pel qual fou condemnada a mort com a bruixa i decapitada el 8 de juliol de 1617. |
La seva esposa Leonor fou acusada d'haver intervingut en l'assassinat d'Enric IV i d'haver exercit fetillera influència sobre la reina, pel qual fou condemnada a mort com a bruixa i decapitada el 8 de juliol de 1617. |
||
Revisió del 22:39, 28 des 2010
 Retrat de Concino Concini, pintura de Daniel Dumonstier.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1569 Florència (Itàlia) |
| Mort | 24 abril 1617 (47 anys) París |
| Causa de mort | homicidi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Ocupació | polític, ministre |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | mariscal de França |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
| Cònjuge | Léonora Dori |
| Pare | Giovan Battista Concini |
| Germans | Cosimo Concini Lucrezia Concini |
| Premis | |
Concino Concini (Florència, Itàlia, 1575 - París, França, 8 de juliol de 1617) fou un militar italià a fincat a França.
Fill d'un senador de Florència, acompanyà el 1600 a Maria de Mèdici, després del seu enllaç amb Enric IV de França a la cort francesa, on es casà amb Leonor Galligai, cambrera molt influent de Maria.
Quan després de la mort d'Enric IV el 1610 fou anomenada Maria regent del regne, augmentà la seva influència per ser favorit d'aquesta. La regent l'anomenà marquès d'Ancre, i, a pesar de no haver assistit a cap campanya, aconseguí el 1614 el nomenament de Mariscal de França.
Agraciat amb amb més de 30 elevats càrrecs, reunia anualment dos milions de francs, i a més s'embutxacà en pocs anys més de tres milions de francs en propietats i joies. Desplegà un luxe extraordinari, però fou odiat pel poble. Malgrat tot, tractaren en va d'enderrocar-lo el 1613, els ducs de Bouillon, Mayenne, Nevers, Longueville i el príncep Condé.
Però en veure el jove rei Lluís XIII sotmès a la pobresa, i fins i tot mals tractes per causa d'Ancre, el féu assassinar d'un tret de pistola pel capità de la Guàrdia, Vitry, en passar Ancre pel pont del palau del Louvre el 24 d'abril de 1917.
La seva esposa Leonor fou acusada d'haver intervingut en l'assassinat d'Enric IV i d'haver exercit fetillera influència sobre la reina, pel qual fou condemnada a mort com a bruixa i decapitada el 8 de juliol de 1617.
Bibliografia
- Volum núm. 14, pàg. 980, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-6514-6)