Curare: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 14:18, 11 maig 2024

Curare (paraula derivada del mot indígena urari que significa verí)^[1] és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les sagetes d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són:

tubocurarina (també conegut com a curare del bambú, ja que s'empaqueta en canyes buides de bambú; la principal toxina és la D-tubocurarina). És un alcaloide mono-quaternari derivat de la isoquinolina.
Curare calebas (també anomenat curare de la carbassa pel lloc on s'empaqueta; les principals toxines són al·loferina i toxiferina)
Curar de pot (empacats en pots d'argila cuita; les principals toxines són protocurarina, protocurina, i protocuridina).

El tipus calebas és el més tòxic segons el valor LD50.

Història

El curare s'ha fet servir pels indígenes sud-americans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang, els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat. El 1596 Sir Walter Raleigh mencionà aquest verí.^[2] El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.^[3] In 1800, Alexander von Humboldt donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco.^[4]

Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.^[5] Va ser el primer a demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 Charles Waterton va descriure un experiment ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia.^[6] El botànic Robert Hermann Schomburgk, identificà la liana del gènere Strychnos com una de les fonts del curare (Strychnos toxifera).^[7]

George Harley (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare era efectiu contra el tètanus i l'enverinament amb estricnina.^[8]^[9] El 1914 Henry Hallett Dale (1875-1968) va descriure l'acció fisiològica de l'acetilcolina.^[10] i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.^[11]

La tubocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.

Plantes font del curare

Notes

↑ curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia
↑ Carman J. A. Anaesthesia 1968, 23, 706.
↑ The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.
↑ Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2, Humboldt, Alexander von
↑ Phil. Trans. 1811, 101, 194; 1812, 102, 205.
↑ «From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 20 agost 2009].
↑ Waterton and Wouralia. British Journal of Pharmacology (1999) 126, 1685–1689
↑ Paton A. Practitioner 1979, 223, 849
↑ George Harley
↑ Dale H. H. J. Pharmac. Exp. Ther. 1914, 6, 147.
↑ Dale H. H. Br. Med. J. 1934, 1, 835

Referències

Foldes, F.F. "Anesthesia before and after curare", Anasthesieabteilung des Albert-Einstein-College of Medicine. Anaesthesiol Reanim, 1993, 18(5):128-31. (retrieved June 20 2005)
James, Mel. "Harold Griffith" Arxivat 2004-11-27 a Wayback Machine.,Heirloom Series, Volume 6. (retrieved June 20 2005)
"Curare", Blue Planet Biomes, 2000. (retrieved September 27 2005)
Smith, Roger. "Cholernergic Transmission" Arxivat 2013-05-21 a Wayback Machine., (retrieved March 13, 2007)
Strecker G J et al. "Curare binding and the curare-induced subconductance state of the acetylcholine receptor channel." Arxivat 2007-03-20 a Wayback Machine., Biophysical Journal 56: 795-806 (1989). (retrieved May 12, 2007)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curare

[1] urare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia

[2] Carman J. A. Anaesthesia 1968, 23, 706.

[gale-3] The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.

[4] Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2, Humboldt, Alexander von

[5] Phil. Trans. 1811, 101, 194; 1812, 102, 205.

[yeoldelog.com-6] «From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 20 agost 2009].

[7] Waterton and Wouralia. British Journal of Pharmacology (1999) 126, 1685–1689

[8] Paton A. Practitioner 1979, 223, 849

[9] George Harley

[10] Dale H. H. J. Pharmac. Exp. Ther. 1914, 6, 147.

[11] Dale H. H. Br. Med. J. 1934, 1, 835

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula compost químic}}
-[[Image:Strychnos Toxifera by Koehler 1887.jpg|thumb|''Strychnos toxifera'' per Koehler 1887]]
-'''Curare''' (paraula derivada del mot indígena ''urari'' que significa [[verí]]) <ref>[http://www.thefreedictionary.com/curare curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia<!-- Bot generated title -->]</ref> és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les fletxes d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són:
+'''Curare''' (paraula derivada del mot indígena ''urari'' que significa [[verí]])<ref>[http://www.thefreedictionary.com/curare curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia<!-- Bot generated title -->]</ref> és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les [[sageta|sagetes]] d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són:
-* [[tubocurarina]] (també conegut com curare del bambú, ja que s'empaqueta en canyes buides de bambú; la principal toxina és la D-tubocurarina). És un [[alcaloide]] mono-quaternari derivat de la [[isoquinolina]].
+* [[tubocurarina]] (també conegut com a curare del bambú, ja que s'empaqueta en canyes buides de bambú; la principal [[toxina]] és la D-tubocurarina). És un [[alcaloide]] mono-quaternari derivat de la [[isoquinolina]].
 * Curare calebas (també anomenat curare de la carbassa pel lloc on s'empaqueta; les principals toxines són [[al·loferina]] i [[toxiferina]])
 * Curar de pot (empacats en pots d'argila cuita; les principals toxines són [[protocurarina]], [[protocurina]], i [[protocuridina]]).
-El tipus ''calebas'' és el més tòxic segons el valor  [[LD50]].
+El tipus ''calebas'' és el més tòxic segons el valor [[LD50]].
 == Història ==
-El curare s'ha fet servir pels indígenes sudamericans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat.
+El curare s'ha fet servir pels indígenes sud-americans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang, els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat.
-El 1596 Sir [[Walter Raleigh]] mencionà aquest verí.<ref>Carman J. A. ''Anaesthesia''  1968, '''23''', 706.</ref> El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.<ref name="gale">The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.</ref> In 1800, [[Alexander von Humboldt]] donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco. <ref>[http://www.gutenberg.org/etext/7014]''Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2'', Humboldt, Alexander von</ref>
+El 1596 Sir [[Walter Raleigh]] mencionà aquest verí.<ref>Carman J. A. ''Anaesthesia'' 1968, '''23''', 706.</ref> El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.<ref name="gale">The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.</ref> In 1800, [[Alexander von Humboldt]] donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco.<ref>[http://www.gutenberg.org/etext/7014''Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2'',] Humboldt, Alexander von</ref>
-Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.<ref>''Phil. Trans''. 1811, '''101''', 194; 1812, '''102''', 205.</ref> Va ser el primer en demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 [[Charles Waterton]] va descriure un experimen ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia.<ref name="yeoldelog.com">[http://www.yeoldelog.com/medicinal/curare.shtml|From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant]</ref> El botànic [[Robert Hermann Schomburgk]], identificà la liana del gènere [[Strychnos]] com a funa de les fonts del curare (Strychnos toxifera).<ref>[http://www.nature.com/bjp/journal/v126/n8/full/0702409a.html|Waterton and Wouralia. ''British Journal of Pharmacology'' (1999) 126, 1685–1689]</ref>
+Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.<ref>''Phil. Trans''. 1811, '''101''', 194; 1812, '''102''', 205.</ref> Va ser el primer a demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 [[Charles Waterton]] va descriure un experiment ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia.<ref name="yeoldelog.com">{{Ref-web |url=http://www.yeoldelog.com/medicinal/curare.shtml |títol=From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant |consulta=2009-08-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080509154855/http://www.yeoldelog.com/medicinal/curare.shtml |arxiudata=2008-05-09}}</ref> El botànic [[Robert Hermann Schomburgk]], identificà la liana del gènere [[Strychnos]] com una de les fonts del curare (Strychnos toxifera).<ref>[http://www.nature.com/bjp/journal/v126/n8/full/0702409a.html Waterton and Wouralia. ''British Journal of Pharmacology'' (1999) 126, 1685–1689]</ref>
-[[George Harley]] (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare curare era efectiu contra el [[tetanus]] i l'enverinament amb [[estricnina]].<ref>Paton A. ''Practitioner''  1979, '''223''', 849</ref><ref>[http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/3230.html|George Harley]</ref> El 1914 [[Henry Hallett Dale]] (1875-1968) va descriure l'acci´p fisiològica de l'  [[acetilcolina]].<ref>Dale H. H. ''J. Pharmac. Exp. Ther.'' 1914, '''6''', 147.</ref> i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.<ref>Dale H. H. ''Br. Med. J.'' 1934, '''1''', 835</ref>
+[[George Harley]] (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare era efectiu contra el [[tètanus]] i l'enverinament amb [[estricnina]].<ref>Paton A. ''Practitioner'' 1979, '''223''', 849</ref><ref>[http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/3230.html George Harley]</ref> El 1914 [[Henry Hallett Dale]] (1875-1968) va descriure l'acció fisiològica de l'[[acetilcolina]].<ref>Dale H. H. ''J. Pharmac. Exp. Ther.'' 1914, '''6''', 147.</ref> i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.<ref>Dale H. H. ''Br. Med. J.'' 1934, '''1''', 835</ref>
-La turbocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.
+La tubocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.
-==Plantes font del curare==
+== Plantes font del curare ==
 * ''[[Strychnos toxifera]]''
 * ''[[Chondrodendron tomentosum]]''
+== Notes ==
+{{Referències}}
-==Notes==
-{{reflist}}
 == Referències ==
-* Foldes, F.F. [http://www.general-anaesthesia.com/curare.html "Anesthesia before and after curare"], Anasthesieabteilung des Albert-Einstein-College of Medicine. ''Anaesthesiol Reanim'', 1993, 18(5):128-31.  (retrieved June 20 2005)
+* Foldes, F.F. [http://www.general-anaesthesia.com/curare.html "Anesthesia before and after curare"], Anasthesieabteilung des Albert-Einstein-College of Medicine. ''Anaesthesiol Reanim'', 1993, 18(5):128-31. (retrieved June 20 2005)
-* James, Mel. [http://collections.ic.gc.ca/heirloom_series/volume6/204-205.htm "Harold Griffith"],''Heirloom Series, Volume 6''.  (retrieved June 20 2005)
+* James, Mel. [http://collections.ic.gc.ca/heirloom_series/volume6/204-205.htm "Harold Griffith"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041127030853/http://collections.ic.gc.ca/heirloom_series/volume6/204-205.htm |date=2004-11-27}},''Heirloom Series, Volume 6''. (retrieved June 20 2005)
 * [http://www.blueplanetbiomes.org/curare.htm "Curare"], ''Blue Planet Biomes'', 2000. (retrieved September 27 2005)
-* Smith, Roger. [http://www.dartmouth.edu/~rpsmith/Cholinergic_Transmission.html "Cholernergic Transmission"], (retrieved March 13, 2007)
+* Smith, Roger. [http://www.dartmouth.edu/~rpsmith/Cholinergic_Transmission.html "Cholernergic Transmission"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130521011024/http://www.dartmouth.edu/~rpsmith/Cholinergic_Transmission.html |date=2013-05-21}}, (retrieved March 13, 2007)
-* Strecker G J et al. [http://www.biophysj.org/cgi/content/abstract/56/4/795 "Curare binding and the curare-induced subconductance state of the acetylcholine receptor channel."], ''Biophysical Journal 56: 795-806 (1989)''. (retrieved May 12, 2007)
+* Strecker G J et al. [http://www.biophysj.org/cgi/content/abstract/56/4/795 "Curare binding and the curare-induced subconductance state of the acetylcholine receptor channel."] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070320221216/http://www.biophysj.org/cgi/content/abstract/56/4/795 |date=2007-03-20}}, ''Biophysical Journal 56: 795-806 (1989)''. (retrieved May 12, 2007)
-==Enllaços externs==
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat}}
-*[http://infomotions.com/etexts/gutenberg/dirs/etext05/7wnsa10.htm Charles Waterton's book '''Wanderings in South America''' Free version]
+* [http://infomotions.com/etexts/gutenberg/dirs/etext05/7wnsa10.htm Charles Waterton's book '''Wanderings in South America''' Free version] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080605033744/http://infomotions.com/etexts/gutenberg/dirs/etext05/7wnsa10.htm |date=2008-06-05}}
-*[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1279945} Neuromuscular blocking drugs: discovery and development]
+* [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1279945} Neuromuscular blocking drugs: discovery and development]
+{{Autoritat}}
-[[Categoria:Medicina]]
+{{Identificadors química}}
-[[cs:Kurare]]
-[[de:Curare]]
+[[Categoria:Toxines]]
-[[en:Curare]]
-[[es:Curare]]
-[[fi:Kurare]]
-[[fr:Curare]]
-[[it:Curaro]]
-[[ja:クラーレ]]
-[[nl:Curare]]
-[[no:Curare]]
-[[oc:Curare]]
-[[pl:Kurara]]
-[[pt:Curare]]
-[[ro:Curara]]
-[[ru:Кураре]]
-[[sv:Curare]]
-[[tr:Curare]]