Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I): diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: nl:Drusilla (Judea) |
Cap resum de modificació |
||
(22 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Drusil·la''' (''Drusilla'') fou filla d'[[Herodes Agripa I]], rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'[[Herodes Agripa II]] |
|||
[[Fitxer:Paul Before Felix MET DP827048.jpg|miniatura]] |
|||
'''Drusil·la''' (en llatí ''Drusilla'') va ser filla d'[[Herodes Agripa I]], rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'[[Herodes Agripa II]]. Era germana d'[[Herodes II Agripa]], [[Berenice (filla d'Herodes Agripa I)|Berenice]] i [[Mariamne V]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Hadas-Lebel |nom=Mireille |títol=Rome, la Judée et les Juifs |pàgines=89 |lloc=París |editorial=Picard |any=2009 |isbn=9782708408425}}</ref> |
|||
El seu pare va morir |
El seu pare va morir possiblement enverinat l'any [[44]], quan tenia 6 anys. Havia estat promesa a Epífanes, fill del rei [[Antíoc IV de Commagena]], però el pacte es va trencar quan Epífanes va refusar convertir-se al judaisme com s'havia convingut. Segons [[Flavi Josep]],<ref>Flavi Josep. ''[[Antiguitats judaiques]]'', XX, 7, 1-2</ref> quan van matar al seu pare, els habitants grecs de [[Cesarea (Israel)|Cesarea]] i els [[samaritans]] de [[Sebastia]] van sortir al carrer cantant d'alegria, van assaltar el palau reial i van agafar les estàtues de les tres filles del rei, portant-les a una casa de perdició on van simular diverses violacions. |
||
Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'[[Emesa]] ( |
Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'[[Emesa]] (cap als anys 42-54), que es va convertir al judaisme. Va ser reina-sacerdotessa d'Emesa. Drusil·la envejava a la seva germana [[Berenice (filla d'Herodes Agripa I)|Berenice]] que tot i que era deu anys més gran, era més bonica. Aviat li va fer el salt a Aziz i es va aparellar amb [[Antoni Fèlix]] el procurador de [[Judea]], que la va instigar a abandonar a Aziz; ella ho va fer i es va casar amb Fèlix, que no va acceptar la [[circumcisió]] ni convertir-se al judaisme. Va ser Drusil·la la que va renunciar a la seva religió. D'aquest matrimoni va néixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupció del [[Vesuvi]] l'any [[79]], la que va destruir [[Pompeia]].<ref>Flavi Josep. ''Antiguitats judaiques'',XX, 6</ref> |
||
⚫ | [[Tàcit]] parla de la dona de Fèlix de nom Drusil·la, però diu que era neta de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marc Antoni]] (per tant seria filla de [[Juba de Mauritània]] i [[Cleòpatra Selene]], ja que els altres descendents són tots coneguts), i aleshores o bé va ser un error de Tàcit o Fèlix s'hauria casat dues vegades amb dues Drusil·les ([[Suetoni]] l'esmenta com ''Felix trium reginarum maritum'', és a dir "marit de tres reines").<ref>{{ref-llibre |cognom=Smallwood |nom=E.M |títol=The Jews Under Roman Rule from Pompey to Diocletian |pàgines=273 |lloc=Boston |editorial=Leiden Brill |any=2001 |isbn=9780391041554}}</ref> |
||
D'aquest matrimoni va néixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupció del [[Vesuvi]]. |
|||
== Referències == |
|||
⚫ | [[Tàcit]] parla de la dona de Fèlix de nom Drusil·la, però diu que era neta de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marc Antoni]] (per tant seria filla de [[Juba de Mauritània]] i [[Cleòpatra Selene]], ja que els altres descendents |
||
{{Referències}} |
|||
{{Personatges del Nou Testament}} |
|||
⚫ | |||
{{ORDENA:Drusilla Filla D'Herodes Agripa I}} |
|||
[[bg:Друзила (дъщеря на Агрипа I)]] |
|||
[[Categoria:Dinastia herodiana]] |
|||
[[de:Drusilla (Tochter Agrippas)]] |
|||
⚫ | |||
[[en:Drusilla (daughter of Herod Agrippa I)]] |
|||
[[fr:Drusilla (fille de Hérode Agrippa Ier)]] |
|||
[[he:דרוסילה (בית הורדוס)]] |
|||
[[it:Drusilla (figlia di Agrippa I)]] |
|||
[[nl:Drusilla (Judea)]] |
|||
[[pl:Druzylla]] |
|||
[[pt:Drusila]] |
|||
[[sh:Druzila (kćer Heroda Agripe I)]] |
Revisió de 16:45, 6 abr 2022
Biografia | |
---|---|
Naixement | 38 dC |
Mort | 79 dC (40/41 anys) |
Causa de mort | erupció del Vesuvi del 79 |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Període | Alt Imperi Romà |
Altres | |
Títol | Princesa |
Cònjuge | Aziz of Emesa Antoni Fèlix |
Fills | Marcus Antonius Agrippa () Antoni Fèlix |
Pares | Herodes I Agripa i Cipros |
Germans | Herodes II Agripa Berenice Mariamne V |
Drusil·la (en llatí Drusilla) va ser filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II. Era germana d'Herodes II Agripa, Berenice i Mariamne V.[1]
El seu pare va morir possiblement enverinat l'any 44, quan tenia 6 anys. Havia estat promesa a Epífanes, fill del rei Antíoc IV de Commagena, però el pacte es va trencar quan Epífanes va refusar convertir-se al judaisme com s'havia convingut. Segons Flavi Josep,[2] quan van matar al seu pare, els habitants grecs de Cesarea i els samaritans de Sebastia van sortir al carrer cantant d'alegria, van assaltar el palau reial i van agafar les estàtues de les tres filles del rei, portant-les a una casa de perdició on van simular diverses violacions.
Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'Emesa (cap als anys 42-54), que es va convertir al judaisme. Va ser reina-sacerdotessa d'Emesa. Drusil·la envejava a la seva germana Berenice que tot i que era deu anys més gran, era més bonica. Aviat li va fer el salt a Aziz i es va aparellar amb Antoni Fèlix el procurador de Judea, que la va instigar a abandonar a Aziz; ella ho va fer i es va casar amb Fèlix, que no va acceptar la circumcisió ni convertir-se al judaisme. Va ser Drusil·la la que va renunciar a la seva religió. D'aquest matrimoni va néixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupció del Vesuvi l'any 79, la que va destruir Pompeia.[3]
Tàcit parla de la dona de Fèlix de nom Drusil·la, però diu que era neta de Cleòpatra i Marc Antoni (per tant seria filla de Juba de Mauritània i Cleòpatra Selene, ja que els altres descendents són tots coneguts), i aleshores o bé va ser un error de Tàcit o Fèlix s'hauria casat dues vegades amb dues Drusil·les (Suetoni l'esmenta com Felix trium reginarum maritum, és a dir "marit de tres reines").[4]
Referències
[modifica]- ↑ Hadas-Lebel, Mireille. Rome, la Judée et les Juifs. París: Picard, 2009, p. 89. ISBN 9782708408425.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XX, 7, 1-2
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques,XX, 6
- ↑ Smallwood, E.M. The Jews Under Roman Rule from Pompey to Diocletian. Boston: Leiden Brill, 2001, p. 273. ISBN 9780391041554.