Gripau gegant: diferència entre les revisions
m Corregit: centenars de [[espècies > centenars d'[[espècies |
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Bases de dades taxonòmiques} |
||
Línia 35: | Línia 35: | ||
{{referències|1}} |
{{referències|1}} |
||
{{ORDENA:Gripau Gegant}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Gripau Gegant}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
Línia 42: | Línia 41: | ||
[[Categoria:Rhinella]] |
[[Categoria:Rhinella]] |
||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Enllaç AD|de}} |
{{Enllaç AD|de}} |
||
{{Enllaç AD|en}} |
{{Enllaç AD|en}} |
Revisió del 18:21, 11 jul 2014
Rhinella marina | |
---|---|
Dades | |
Període d'incubació de l'ou | 4,5 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 41065 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Amphibia |
Ordre | Anura |
Família | Bufonidae |
Gènere | Rhinella |
Espècie | Rhinella marina (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Protònim | Rana marina |
Distribució | |
Endèmic de |
El gripau gegant o gripau marí (Bufo marinus) és un gripau natiu d'Amèrica: Amèrica Central i del Amèrica del Sud. Pertany al gènere Bufo, que inclou centenars d'espècies de gripaus diferents, distribuïdes per diverses regions del món.
És un animal fèrtil a causa del gran nombre d'ous que ponen les femelles. El seu èxit reproductiu es deu també, en part, a la varietat dels aliments que pot constituir la seva dieta, poc comú entre els anurs, i que tant inclou materials vius com morts. En general, els adults aconsegueixen de 10 a 15 centímetres de llargada. El major exemplar de l'espècie del qual se'n té notícia mesurava 38 centímetres de llargada i pesava 2,65 quilograms.
Espècie invasora
El gripau gegant és una espècia invasora en Austràlia i certes illes en el Carib. Té un apetit considerable, i és útil en el control d'alguns nocius agrícoles. Els gripaus gegants reprodueixen ràpidament i mengen diversos insectes que amenacen la canya de sucre. El gripau gegant fou introduït deliberadament en Austràlia i el Carib per llauradors en aquestes zones, i, sense depredadors locals, s'ha convertit en un problema ecològic molt important.
A Austràlia foren introduïts per a controlar la població d'un insecte natiu, Dermolepida albohirtum, un nociu de la canyamel, però sense èxit, i el gripau ha tingut un efecte negatiu en la biodiversitat del país. El problema d'aquestes espècies natives no resulta de la depredació del gripau, sinó al fet que el gripau és verinós; les serps i els llangardaixos que el mengen són intoxicats i freqüentment moren després de menjar-se'l. Moltes espècies a Austràlia són amenaçades pel gripau.
Referències
- ↑ Solís et al (2004). Bufo marinus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou un mapa de distribució i la justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim.
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA